Dos estudiants de doctorat espanyoles són premiades en un seminari d'Alemanya
Maite Mateu Lucena i Luana Michela Modafferi, alumnes del doctorat de Física i membres del grup de recerca en Física Gravitacional: teoria i observació (Gravity) de l'Institut d'Aplicacions Computacionals de Codi Comunitari (IAC3) de la Universitat balear, han estat guardonades pels pòsters presentats al seminari WE-Heraeus
Maite Mateu Lucena i Luana Michela Modafferi, totes dues alumnes del doctorat de Física de la UIB, premiades en un seminari a Alemanya @ep
Dues alumnes del doctorat de Física de la Universitat de les Illes Balears (UIB) han estat premiades en un seminari dedicat a les ones gravitacionals ia l'astronomia de multimissatgers, que s'ha fet a Alemanya.
Segons ha informat la UIB aquest dilluns en una nota de premsa, Maite Mateu Lucena i Luana Michela Modafferi, alumnes del doctorat de Física i membres del grup de recerca en Física Gravitacional: teoria i observació (Gravity) de l'Institut d'Aplicacions Computacionals de Codi Comunitari (IAC3) de la Universitat balear, han estat guardonades pels pòsters presentats al seminari WE-Heraeus , dedicat a les ones gravitacionals ia l'astronomia de multimissatgers, que ha tingut lloc del 25 al 28 d'abril al Physykzentrum de Bad Honnef, a Alemanya.
El treball de Maite Mateu Lucena se centra en aplicacions d'aprenentatge automàtic per modelar formes d'ones binàries compactes. Els mètodes daprenentatge automàtic són cada vegada més importants en la ciència de les ones gravitatòries per distingir els senyals del soroll, per estimar paràmetres i modelar els senyals a través despais de paràmetres daltes dimensions. El pòster de Maite Mateu Lucena investiga l'ús de l'aprenentatge automàtic com a ajustar models d'ones gravitacionals a tot l'espai de paràmetres, centrant-se en binàries de forats negres amb precessió.
El treball de Luana Michela Modafferi se centrava en la cerca d'ones gravitacionals transitòries de llarga durada a partir de púlsars amb parpelleig mitjançant xarxes neuronals convolucionals. Els púlsars giren estrelles de neutrons i són un laboratori ideal de física extrema. La detecció daquests senyals particulars podria ajudar els científics a entendre linterior daquests objectes extremadament densos, que encara són desconeguts.
El pòster de Luana Michela Modafferi explica com l‟aplicació de l‟aprenentatge automàtic a aquest problema de detecció podria proporcionar una eina complementària als mètodes tradicionals.
Escriu el teu comentari