Anachronistic Hearts, una interessant introducció a l'obra vocal de Händel

S'explica que, estant a Venècia, el jove Georg Friedrich Händel va ser convidat a una festa de màscares organitzada al palau d'un noble local. Estant allí disfressat, i per tant no reconegut pels altres convidats, es va asseure al clavicordi i va començar a tocar amb destresa, deixant a tothom atònit. De sobte, se'n va acostar un altre emmascarat fins a ell, i, en escoltar l'excel·lència en l'execució, va exclamar: “aquest, o és el Diable, o és el saxó”. Efectivament, el magnífic teclista era Händel, a qui a Itàlia coneixien com Il caro Sassone, o “l'estimat saxó”, i el seu delator no era altre que el seu amic, rival i també músic genial, Domenico Scarlatti. I, malgrat comptar amb vint anys, l'alemany ja s'havia convertit en una figura destacada i coneguda de la música europea. El disc Anachronistic Hearts, interpretat per la veu d'Héloïse Mas, dóna prou fe de l'esplendor de les creacions de Händel a través de diferents àries i recitatius extrets de les seves òperes, oratoris i cantates.

La cantant francesa Héloïse Mas és acompanyada en aquest enregistrament per la London Handel Orchestra, dirigida per Laurence Cummings, que ha estat director musical d'aquesta formació, així com del London Handel Festival, i és membre fundador dels London Handel Players, i curador del Handel House Museum.

A l'hora d'entrar a descriure l'estil artístic de Georg Friedrich Händel, el primer que crida l'atenció és la seva versatilitat. Com indica el seu biògraf Romain Rolland, resulta difícil parlar de l'òpera o l'oratori de Händel. Cal dir: de les òperes o dels oratoris, perquè no trobem que assenyalin de tornada cap tipus concret”. La vitalitat del compositor el va portar a imprimir al seu art les diferents direccions que seguia la música del seu moment. Parlant en concret de l'òpera, Rolland apunta que totes les tendències europees d'aquell temps són presents a les seves creacions. Des del model de Reinhard Keiser a la seva obra primerenca, fins a la manera veneciana que introdueix a la seva Agrippina; de les formes de Domenico Scarlatti i Agostino Steffani a les seves primeres òperes, a la influència anglesa de les seves composicions londinenques, especialment en els ritmes.

Les peces d'òperes seleccionades a Anachronistic Hearts cobreixen a grans trets les diferents etapes de la vida creativa del compositor alemany, des d'Agrippina, estrenada a Venècia el 1710, fins a Alcina, la primera representació de la qual té lloc a Londres el 1735. La primera, Agrippina, és fruit de la seva estada a Nàpols, on va caure en gràcia del cardenal Grimani, el virrei de Nàpols, que és l'autor del llibret al qual va posar la música l'alemany, i la família del qual era la propietària del venecià Teatre de San Giovanni Grisostomo , on va ser estrenada l'obra collint un immens èxit.

El disc inclou una ària d'una altra òpera de joventut, Teseu, una tragèdia en cinc actes estrenada al Queen´s Theatre de Londres el 1713, i una altra d'una versió que musicada que va fer de la novel·la de cavalleries Amadís de Gaula, estrenada dues anys després. Les dues últimes òperes que han cedit les seves àries a l'enregistrament són més tardanes, del 1735 ambdues, Ariodante i Alcina. De clara influència francesa, es tracta de dues òperes-ballet, en què el ball i els cors estan inserits en l'acció dramàtica. Són exemples que se separen dels cànons de l'òpera italiana del segle XVIII, que centrava el protagonisme musical en les veus en solitari i minimitzava la presència dels cors.

Anachronistic Hearts conté també una mostra dels oratoris de Händel, en què, igual que passa amb les seves òperes, convergeixen una miríada d'estils. Construeix veritables drames musicals extrets d'escenes i personatges de la Bíblia. En aquest cas ha estat seleccionada una ària d'Il triomf del Tempo i del Disinganno, en la seva versió estrenada a Roma el 1707. Igualment és present a l'enregistrament una peça del drama musical Hercules (1745) i de la serenata Il Parnasso in festa per gli sponsali di Teti i Peleo (1734).

Però, sens dubte, el protagonisme del disc és acaparat per la cantata La Lucrezia, que ha estat inclosa completa a l'enregistrament. Es tracta d'una peça escrita al començament del segle XVIII, que el musicòleg Manfred Bukofzer titlla de fera i indomable, reflex de l'exuberància desenfrenada del jove Händel.

Es pot concloure que Anachronistic Hearts és una bona introducció a la grandesa del conjunt de l'obra vocal de Georg Friedrich Händel.