Glacera Perito Moreno

“A la natura res no és perfecte i tot és perfecte. Els arbres poden estar torts, corbats de manera extravagant, però de qualsevol manera ser bellíssims”, Alice Walker.

El món és ple de llocs que deixen “pasmat” fins al més insensible dels mortals. I un es pregunta, què té la naturalesa que ens atrau com un imant? Si com diuen la força d'un imant depèn de la seva mida, hi hauria l'explicació, perquè no hi ha res més gran que l'univers amb la seva naturalesa. Donant volta i volta a aquesta costella que es fica entre cella i cella, es fa més ferma la conclusió que no decidim els viatges, sinó que és la naturalesa, des de la gota d'aigua més insignificant fins al cim de la muntanya més alta, qui, amb la força d'un imant gegantí, ens porta fins a cada destí. Vist això, el millor és no resistir-se, deixar-se atraure, perquè on et porti la natura sempre hi haurà alguna cosa que et deixarà “pasmat”. Així vaig quedar jo quan, trencades les cadenes que em mantenien in situ vaig deixar que, sense cap resistència, m'atragués el Perito Moreno.

Com va escriure Alice Walker, res no era perfecte i tot era perfecte. Simplement era natural i estava allà esperant donar goig a l'ànima i, sense necessitat d'additiu, es mostrava modestament meravellós tal com es pot veure en el brevíssim instant que va captar l'objectiu de la meva càmera. Seixanta metres de front avançant lentament entre altes muntanyes espesses de verds cabells. Encanteris per la seva bellesa, avui dormim junts en una de les suites de la meva memòria i no hi ha nit que m'adormi sense recordar que la natura no és fruit del nostre esforç, que no ens pertany, que ja estava quan vaig arribar i romandrà quan m'hi hagi anat. Sent una evidència palmària, el que ens fa honorables en aquesta vida és conviure en harmonia amb ella ja que ens dóna tot per res, fins i tot quan es cabreja.

Aquest miracle de la natura que és la glacera Perito Moreno es troba entre els oceans Atlàntic i 

Pacífic al sud de les Amèriques, a la 'rabadilla' de la serralada dels Andes, a la Patagònia Argentina, allà, on va rondar el nostre insigne mariner Magallanes abans de doblegar el Cap de l'Onze Verges i entrar a l'estret que porta el seu nom per dirigir-se a la Terra del Foc. El van batejar amb aquest nom en memòria de l'explorador Fernando Perito Moreno que, gairebé quatre-cents anys després de la “magallanada”, va pujar amb la goleta Santa Cruz el riu que el va portar al Llac Argentí. Ell, no va arribar a veure la glacera. Com m'hauria agradat viatjar en aquesta goleta…!, però no, va ser un autobús el que, en 4 hi per 5 €, va recórrer una mica més de 300 km des de Rio Gallegos, a la costa Atlàntica i al sud de la Patagònia, fins a la ciutat de El Calafate a Llac Argentí.

El Calafate és una petita ciutat a la vora del Llac Argentí. És la ciutat de referència per visitar el Parc Nacional de Les Glaceres, d'uns 17.000 km d'extensió i on es troba el Perito Moreno. La ciutat es va fundar a principis del segle XX. Abans, vivien allí els indis tehuelches o aonikenk caçant guanacs fins que el govern argentí va posar en valor aquestes terres, les va espoliar i va establir a El Calafate un centre on es comerciava l'hagut i per haver-hi en aquestes terres. Avui, una cinquantena d'anys després i gràcies a l'interès turístic per la Glacera Perito Moreno, la ciutat s'ha orientat a satisfer els interessos dels viatgers i procurar serveis que s'adapten a totes les butxaques. El Calafate és una ciutat bonica, cuidada, d´edificis baixos i carrers amb comerços que conviden al passeig. Cal tenir en compte el clima, en general fred i sec, que pot superar els 15 ° al gener (el seu estiu) i baixar fins als -15 ° al juliol (el seu hivern, dies curts i neu). Crec que el millor és anar a les dues temporades, sempre que un sigui capaç d'adaptar-te a les circumstàncies climàtiques i no climàtiques, perquè la bellesa de l'entorn mostra la seva esplendor en tot moment.

L'Oferta hotelera és àmplia i variada com a la majoria dels llocs turístics. N'hi ha d'aquells que els clients qualifiquen de “fabulós” a 150 € nit i d'altres que el client qualifica de “fabulós” a 20 € la nit. Sent fabulosos tots dos, vaig optar per la segona opció, el Yeah Hostel, ja que incloïa sis lliteres a l'habitació amb la possibilitat d'anar canviant de llit si no estaven ocupades i, un altre avantatge, podies cuinar-te una truita espanyola amb els teus ous i patates i sense que ningú s'immiscuís en els teus assumptes culinaris. Això sí, sigui quin sigui el que escullis, a tots et donaran prou informació per moure't per la seva acollidora ciutat: visitar el Glaciarium, un centre d'interpretació i museu de les glaceres de la Patagònia, on a més pots prendre't un refresc a la seva bar de gel; rosegar pels carrers del centre plens de petites botigues de records, de roba, de restaurants i cafeteries i de tot allò que puguis necessitar com un piolet, una corda, uns grampons… per pujar al Cerro Moreno i des del seu cim veure'l la coroneta a Pèrit Moreno.

Abans o després de baixar del Turó Moreno, de visitar la Glacera Perito Moreno, la Llacuna Nimez amb la seva fauna i flora, les Coves de Valichú amb les seves pintures rupestres o el llac Viedma, es pot acostar a la parròquia de Santa Teresita al centre del Calafate i, en el seu silenci, amb la llum que penetra dolçament tamisada per una paret de vidre, recordar els éssers estimats i enviar-los una pregària: al teu nen Jesús, al teu Àngel de la guarda i al teu arcàngel Daniel que, amb la seva jove aparença i la seva bondat infinita, ens recorda i emplaça l'amor universal i per descomptat, la natura. Tot plegat, i després de meditar i relaxar-nos gratuïtament en aquests espais que posen a la nostra disposició les diferents religions, tornem al camí sota aquest cel blau que sempre ens acompanya.

Sense perdre el cel de vista i a tan sols a un quilòmetre del centre es mostra amb tota la seva esplendor la Laguna Nimez, una reserva ecològica en què els flamencs volen com àngels, els cignes, bandúrries, ànecs… xipollegen sobre les fredes aigües mentre els ters canten, anuncien pluges i alerten sobre la presència d'intrusos. Més de 80 espècies a l'abast dels teus sentits mentre passeges, per un sender de 2,5 km traçat perquè no et perdis ni un sol detall, entre flors, aiguamolls i una vegetació típica de la Patagònia. Atenent les indicacions de Machado, “es fa camí en caminar”, continuem caminant i en menys que canta un gall et plantes a la vora del Llac Argentí, el segon més gran la Patagònia després del Fagnano, que es troba a la Terra del Foc. Compte, no estem parlant de la banyera de casa, ho fem d'una superfície de gairebé 1.500 Km² i d'una profunditat que supera, al lloc més profund, l'alçada d'un edifici de 170 pisos.

Allà, al Llac Argentí, desguassen les glaceres dels contraforts de les altes muntanyes andines, frontera austral entre Xile i Argentina, sent el Perito Moreno el més conegut i visitat. Avui se'l considera la vuitena meravella del món i ha estat declarat per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat . Aquests prestigiosos reconeixements fan que el turisme augmenti, els preus es disparin, i que calgui cercar el moment idoni per fer el viatge. Per no trobar-te mitja humanitat visitant el seu patrimoni, inclòs un multitudinari cor de nens cantant “que plogui, que plogui la Verge de la Cova…”, el millor és anar-hi durant els mesos de gener i febrer, perquè a més de ser una època a la que la majoria de gent treballa, el clima és sec, els cels estan clars, la temperatura oscil·la entre 8 i 18 graus i , el silenci que requereix l'ocasió competeix en decibels amb què un es troba a la parròquia de Santa Teresita del Niño Jesús.

El Perito Moreno es troba a uns 80 km del Calafate, té una amplada de 4,5 km, una superfície d'uns 250 km². La paret frontal, d'uns 60 m d'alçada (uns 20 pisos), diuen que avança uns 2 metres al dia i que en aquest caminar es produeixen espectaculars ruptures sense un patró definit ni un calendari fix. El Perito Moreno, juntament amb les altres glaceres patagòniques, són una de les reserves d'aigua potable més importants del món. És tanta la bellesa de l'entorn, que hi ha viatgers que van caminant, altres ho fan amb moto, amb cotxe, amb autobús i fins i tot es pot anar amb vaixell, com els que parteixen de Puerto Soledad al Llac Argentí i que ofereixen fins a tres dies de navegació i una suite amb un llit de 3x3, aproximadament, on pots espatarrar-te mentre contemples les glaceres. És clar que el capritxet pot costar-te al voltant de 5.000 €, sense incloure-hi les propines. Sigui com sigui que vagis, el Perito Moreno va quedar ancorat a la teva memòria i es farà present cada detall que vesteix cada vegada que el noms.

La glacera és viva i balla, com les fulles de la tardor que cauen dels arbres, al so de la música que la natura interpreta amb els seus variats instruments. És una partitura contínua, sense principi ni fi i sense que es repeteixi un sol acord perquè El Perito Moreno mai no és el mateix. Encara que ho vegem igual a les milers de fotografies de les agències o dels turistes, canvia a cada instant mostrant-se espectacular davant del cor sensible. En el seu lent caminar sota el pal·li celestial pel Canal dels Témpanos o pel Brazo Rico, ens mostra les seves infinites tonalitats de color, les seves diferents textures i mides i, en desprendre's de si, ens obsequia amb imatges i sons estremidors. L'últim despreniment destacat es va produir l'11 de març del 2018, a la nit, i no el va veure ni el que dormia a la suite de 5.000 €.

Per finalitzar i, dit sigui de pas, el proper mes de juny publico un nou llibre amb el títol “El ball de les fulles” i estic convençut que serà del gust fins i tot aquells que no tenen afició per la lectura, però que tampoc els agrada veure les seves prestatgeries sense cap llibre. La portada i el llom, vestides d'una blanc Perito Moreno, els hi dedico.