El cardenal destituït Becciu diu que el Papa va autoritzar una operació secreta per alliberar una monja

El cardenal Angelo Becciu.- Arxiu @ep

El cardenal destituït Angelo Becciu ha afirmat aquest dijous que el Papa va autoritzar una operació per alliberar una monja colombiana segrestada per Al-Qaida a Mali durant la seva declaració en el procés que el jutja per malversació de fons i extorsió. El pagament autoritzat pel Pontífex per costejar l'operació pujaria a prop d'un milió d'euros.

Segons la declaració de Becciu, Francesc hauria aprovat l'operació secreta que va incloure la contractació d'una empresa de seguretat britànica per trobar la monja i garantir-ne la posada en llibertat. La missionera Gloria Cecilia Narváez va ser segrestada a Mali el febrer del 2017 pel grup terrorista Al-Qaida. Va passar quatre anys i vuit mesos capturada pels gihadistes i va ser finalment alliberada l'octubre del 2021. Durant aquest període, el grup terrorista mostrava periòdicament en vídeo Narváez demanant l'ajuda del Vaticà.

Les declaracions de Becciu s'emmarcaven en la contractació de Cecilia Marogna que, segons les investigacions, va rebre fins a 500.000 euros dels fons de la Secretaria d'Estat gestionats per Becciu entre el 2011 i el 2018, quan era el substitut i gaudia d'autonomia per decidir les inversions . Francisco havia permès a Becciu trencar el secret pontifici per defensar-se davant del tribunal.

Marogna, titular d'una societat amb seu fiscal a Eslovènia que s'ocupa de missions humanitàries a l'Àfrica i l'Àsia i també imputada per malversació de fons pel Vaticà, ha defensat davant la premsa italiana que amb els diners rebuts gràcies a la intervenció de Becciu va orquestrar la instal·lació d'una xarxa de diplomàcia paral·lela a què té desplegada la Santa Seu amb nunciatures per tot el món als països del nord d'Àfrica i el Pròxim Orient.

La 'dama del cardenal', com l'han batejada els diaris italians, s'ha defensat de les acusacions assegurant que exercia una feina com a mediadora, sobretot, en casos de religiosos segrestats. Tot i això, les investigacions han revelat que els fons de la Secretària d'Estat, als quals Becciu tenia accés il·limitat i dels que feia ús sense respondre davant ningú, van ser usats per la dona per comprar bosses, sabates i fins i tot un sofà de pell , a més d'altres articles de luxe.

Becciu ha assegurat que va recórrer a Marogna així que va saber del segrest de Narváez, a Mali i després d'escoltar el nunci del Vaticà a Colòmbia i altres germanes de l'ordre religiosa de la monja demanant ajuda. Segons la versió del cardenal destituït, Francisco va autoritzar la contractació de l'empresa d'intel·ligència britànica The Inkerman Group per assegurar l'alliberament de la monja i el mateix Pontífex li hauria prohibit explicar l'operació, excloent-ne el coneixement al cap de la policia del Vaticà.

Segons la seva declaració, ell i Marogna es van reunir amb empleats de l'empresa Inkerman a la seva oficina de Londres a mitjans de gener del 2018 i no els haurien garantit l'èxit de l'operació. Segons Becciu, pel fet que el Vaticà es volia mantenir al marge de l'operació, Marogna es va convertir en l'intermediari clau i el que rebia els pagaments periòdics de la secretaria d'Estat del Vaticà per l'operació.

El cardenal italià ha assegurat que va informar Francisco de la reunió de Londres el 15 de gener del 2018. "Em va escoltar i va confirmar que procedís --ha assenyalat Becciu--. En una trobada posterior amb el Sant Pare, li vaig explicar amb més detall la conversa que vam mantenir amb els Inkerman i de la suma que havíem de pagar a grans trets: al voltant d'un milió d'euros, una part per pagar la creació d'una xarxa de contactes i una altra per a l'alliberament efectiu de la monja”.

"Li vaig indicar que no havíem d'anar més enllà d'aquesta xifra. Ell ho va aprovar. He de dir que cada pas d'aquesta operació va ser acordat amb el Sant Pare", ha declarat Becciu.

En una declaració espontània de 50 pàgines, que ha llegit a l'audiència d'aquest dijous, en què també ha estat interrogat pel fiscal del Vaticà, Alessandro Didi, Becciu ha defensat la seva posició i ha negat haver malversat fons del Vaticà. També ha explicat davant del jutge qüestions tècniques sobre com funcionen els aspectes financers de les compres i les inversions de la Secretaria Estat.

També s'ha defensat de les acusacions que li atribueixen haver teixit al seu voltant una xarxa de corrupció per pilotar inversions vaticanes cap a fons especulatius amb seu a paradisos fiscals. La fiscalia del Vaticà assenyala en les investigacions que va transferir fins a 125.000 euros del mateix Óbolo de San Pedro, que recull les donacions dels fidels a les obres de caritat del Papa i sobre el que tenia autoritat directa com a substitut de la Secretaria d'Estat, fins i tot la cooperativa Spes, el representant legal de la qual és el seu germà, Tonino Becciu.
Aquesta suma estaria vinculada, segons la versió de Becciu- a obres de reforma a la seu de Càritas Ozieri (província de Sácer, a Sardenya).

De fet, ha assenyalat que es va fer servir 25.000 euros el 2015 per "comprar la maquinària necessària que ajudés a reprendre les activitats" d'una fleca concebuda, segons la seva versió, per ajudar persones vulnerables perquè havia patit un incendi. També ha declarat que de la quantitat total de 125.000 euros que va transferir a Càritas d'Ozieri des de la Secretaria d'Estat, encara hi ha 100.000 euros segueixen al compte del bisbe de Sardenya.

"M'agradaria assenyalar que tot allò relatiu a la Diòcesi d'Ozieri, els seus recursos, la seva organització, així com la Càritas local o la Cooperativa Spes, escapa als meus coneixements previs".

"¿D'on hauria sortit els diners per enriquir la meva família? És una acusació infundada", ha assegurat el cardenal destituït. D'aquesta manera, ha reiterat "l'absoluta correcció" de la conducta del seu germà i ha tornat a reiterar que les úniques quantitats que van ser donades per la Secretaria d'Estat al llarg dels set anys, el 2015 i el 2018, quan va ser substituït del Secretari d'Estat "van ser per a fins benèfics".

D'altra banda, ha negat que s'hagin utilitzat els fons de l'Òbol, que provenen de les donacions dels fidels per a les obres de caritat del Papa, i ha subratllat que totes les operacions van aconseguir els fons de reserva de la Secretaria d'Estat .

"La recaptació d'Obolo cada any va assolir una mitjana de 45/50 milions d'euros", ha assegurat. També ha assenyalat que cada mes s'havien de transferir 5 milions d'euros d'aquests fons a l'Administració del Patrimoni de la Santa Seu (APSA), que s'encarrega de la comptabilitat i de gestionar els béns immobles i les inversions, per sufragar les necessitats de la Cúria Romana. En total, 60 milions d'euros anuals que ha precisat que van arribar a ser 96 milions cada any quan el cardenal Georg Pell estava al capdavant de l'organisme econòmic.

Igualment, ha assegurat que la Secretaria d'Estat corria "amb part de les despeses de Ràdio Vaticà, que ascendien a uns 33 milions d'euros a l'any, així com amb les despeses de les representacions diplomàtiques de la Santa Seu, amb un pressupost d'uns 30 milions a l'any”. La propera audiència tindrà lloc el proper 18 de maig.