Membres del Col·lectiu Ronda denuncien que l'ICAM denega l'incapacitat a malalts crònics

 

Beatriz Pérez.- Natividad López Gamma té 32 anys i, des del 6 d'octubre, dorm en una tenda de campanya a les portes de l'Institut Català d'Avaluacions Médiques (ICAM) de Barcelona com a acte de protesta contra la decisió d'aquest organisme de donar-li l'alta metgessa i considerar-la en situació d'incorporar-se al món laboral.

Nati era administrativa comptable. "Fa un any i mitjà que vaig tenir un ictus cerebral i un trombe en la cariótida --compte--. Fa tres que vaig sofrir un infart de cor per dissecció coronària". A més, pateix migranyes de més de cinc dies de durada, s'oblida de les coses, té problemes digestius i, en algunes ocasions, ha hagut d'usar bolquer. Ha de visitar al metge entre tres i quatre vegades per setmana. L'últim any i mitjà ha subsistit amb 300 euros de pensió. "Vaig denunciar a l'ICAM perquè em va mantenir la baixa per no donar-me la incapacitat argumentant "possibilitat de millora". I al setembre em van donar l'alta", explica la jove, que acaba de quedar-se sense la petita ajuda que rebia de l'Estat, condemnada a la indigència.

"Estic aquí per protestar per la crueltat de l'ICAM. Aquí es viu un drama diari: cada dia surt gent plorant. No són mèdics, són botxins", lamenta Nati. "Sabem que els metges que treballen en aquesta institució reben incentius i plusos per donar altes", assegura.

Al seu costat es troba Verónica Álvarez, de 30 anys. Porta gairebé dos de baixa, amb infeccions constants d'orina en tenir una "bufeta hiperactiva" i patir una "obstrucció" en la mateixa. "Haig de sondar-me sis vegades al dia, pateixo dolor crònic i haig de prendre una medicació que em deixa drogada", explica Verónica, a qui, malgrat tot, l'ICAM va donar l'alta a l'abril. En el que va d'any, aquesta dona, a qui han denegat la incapacitat dues vegades, ha estat 11 vegades en urgències.

Als mals que aquestes persones sofreixen se'ls sumeixi, sovint, la depressió, al no trobar el suport que necessiten. Tant Nati com Verónica la pateixen.

"INTERÈS ECONÒMIC"

El Col.lectiu Ronda, una cooperativa nascuda fa 41 anys per defensar els drets dels treballadors, ha vingut denunciant en els últims anys el "maltractament" de l'ICAM, organisme que depèn del Departament de Salut i que s'encarrega dels controls de les incapacitats temporals, als malalts. Miguel Arenas, advocat, és membre de Ronda, i a les portes de l'ICAM, al costat de Nati, condemna el "interès econòmic" que existeix després de les determinacions d'aquesta institució. "La situació va canviar a partir de 1996, quan va començar a haver-hi revisions massives d'altes metgesses", compte Arenas.

"Perquè Nati aconsegueixi la baixa, ha d'incorporar-se al treball. Però ella no està capacitada laboralment per a això. És alguna cosa pervers", explica aquest advocat laboralista. Segons el parer d'Arenas, la qual cosa l'ICAM fa és un "seguiment sistemàtic contra la gent que té una baixa mèdica". Però, quin és la motivació que està darrere de tot això?

Miguel Arenas ho té clar: "Entre l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) i la Generalitat [de la qual depèn l'ICAM] es va aprovar en el 2013 un conveni [en concepte de control de la incapacitat temporal de contingències comunes] de 60 milions d'euros. Una barbaritat". Arenas assegura que en el seu moment --solament hi ha dades fins al 2013-- l'ICAM gastava anualment uns cinc o sis milions --enfront dels 60 que va ingressar fa dos anys--. "És a dir, un negoci rodó", explica l'advocat, qui afegeix que en el BOE del 2012 la Generalitat li demanava a l'Institut Català d'Avaluacions Médiques un 46% d'altes metgesses.

La revista Crític va desvetllar al juny d'aquest any que l'ICAM denega cada any un percentatge major de les peticions d'invalidesa permanent que li arriben. Enfront de les 5.933 (el 27,39% del total rebut) del 2008, estan les 9.549 (el 40% del total) del 2013. Encara que el que fa l'ICAM és una proposta, l'INSS --que és qui decideix-- sempre li acaba fent cas.

En opinió d'Arenas, després d'aquest modus operandi es troba no solament la privatització progressiva de la sanitat pública, sinó també una "criminalització del treballador, que es converteix en sospitós sistemàticament". I afegeix: "Catalunya és pionera, en tota Espanya, d'aquest control excessiu de la incapacitat laboral".

"ESTALVIAR EN SUBSIDIS"

Josep Maria García té 44 anys i, des de fa tres lustres, està afectat per la Síndrome de Sensibilitat Central --fatiga crònica, fibromialgia i migranya--. Ha d'estar constantment amb una màscara de carbó actiu que filtra l'aire. "No tolero les colònies, el tabac, el fum dels cotxes", compte. Fa dos anys que va acudir a l'ICAM, on li van dir que no tenia gens. "En el 2013 vaig ser a judici i vaig aconseguir la incapacitat absoluta, però la Seguretat Social va recórrer i me la van rebaixar a la total", rememora Josep Maria.

La diferència entre l'una i l'altra és que la incapacitat absoluta determina que al malalt, que no pot treballar, li queda el 100% de la base reguladora. Amb l'incapacitat total, li queda solament el 55%, i aquesta determina que el malalt sí pot treballar, però en una activitat diferent a l'anterior.

"Jo no puc si més no sortir al carrer --es queixa aquest home--. L'1 d'abril d'aquest any vaig aportar a l'ICAM nous informes que certificaven un empitjorament de la meva salut". Informes que, per algun motiu, no figuren en l'avaluació remesa. "L'ICAM oculta els problemes mèdics aportats per professionals de la salut. Ho fan per no donar la incapacitat al malalt i, així, estalviar-se en subsidis", opina García. "Atenen a raons econòmiques més que a metgesses i humanes".

Com Nati, Josep Maria també denuncia que els metges de l'ICAM "cobren incentius econòmics" pel nombre d'altes que donen. "Se sap que l'Institut ha de cobrir objectius", explica aquest home, qui aprofita per denunciar que els dos guàrdies urbans jutjats i condemnats per tortures en el cas 4F --el qual es narra en el documental Ciutat Morta-- cobren una pensió gràcies a l'ICAM, que els va concedir la incapacitat mèdica.