A partir dels 13 anys, els adolescents deixen de fer cas les mares

Una família amb dos fills petits passejant | @ep

Un estudi ha conclòs que el cervell adolescent deixa de registrar la veu de la mare i això explicaria que a partir dels 13 anys, els fills no facin cas a les mares quan se'ls parla. “I és sobre els 13 anys quan els xavals no troben especialment gratificant la veu materna, i sintonitzen més amb veus que provenen de desconeguts”, explica la principal conclusió de la investigació A neurodevelopmental shift in reward Un canvi en el desenvolupament neurològic en el mecanisme de recompensa de la veu de la mare a veus no familiars a l'adolescència, per la seva traducció per espanyol), elaborada per Stanford School of Medicine i publicada pelJournal of Neuroscience.

En aquest estudi hi han participat només mares. En ell van usar diferents ressonàncies magnètiques funcionals per poder donar la primera explicació neurobiològica detallada de com els adolescents comencen a separar-se de les seves mares i pares. La mostra està formada per 46 nens i nenes entre set i setze anys que es van sotmetre a aquestes proves mèdiques. Això va poder permetre que els investigadors poguessin veure l?activitat cerebal mentre escoltaven en enregistraments la veu de les seves mares i de dones desconecitat.

QUINS VAN SER ELS RESULTATS?

Els resultats d'aquest estudi van fer palès que les respostes dels adolescents i dels nens més petits eren molt diferents. En el cas dels més grans, les àrees de cervell que s'ocupen de la recompensa es van il·luminar més quan les veus eren desconegudes. Aquesta àrea cerebral està totalment implicada en la presa de decisions emocionals, a causa de la possible participació en l'aprenentatge d'inversió afectiu, la propensió al risc i la impulsivitat.

Segons expliquen, una de les raons que el cervell de l?adolescent desconnecti de la veu de la seva progenitora es relaciona amb l?interès dels xavals en un altre tipus de senyals socials. I aquest canvi es produeix al voltant dels 13 anys i, segons expliquen, és un procés sa i normal de maduració: “Un nen es torna independent en algun moment, i això ha de ser precipitat per un senyal biològic subjacent”, explica l'autor principal de l'estudi Vinod Menon, professor de psiquiatria i ciències del comportament a Stanford .

“Per a un estudi amb ressonància magnètica funcional, la mostra és prou representativa. El resultat no és sorprenent”, explica Mario Fernández, professor del Departament de Neurociència de la facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Madrid.

“El desenvolupament del sistema nerviós pateix canvis molt importants en diferents etapes, en destaquen dues: el moment del naixement i l'inici en el període reproductiu. En el cas dels humans, la pubertat marca un canvi fisiològic rellevant, sobretot a nivell hormonal (per exemple, a l'hormona orexina que regula el son) que influeix al cervell i, per tant, als components emocionals”. Les espècies animals, inclosos els humans, quan el seu organisme es pot reproduir, gasta una enorme quantitat de recursos a ser atractius per a les possibles parelles, segons informa.

Nenes adolescents a una escola | @ep

“Com a resultat”, prossegueix Fernández , “el seu cervell activa l'àrea de recompensa (com el nucli accumbens ) quan la seva oïda capta un senyal ( la veu ) emocionalment valuós, ja sigui dels pares quan són més nens, o dels amics quan són adolescents. Per a un nadó, la veu de la seva mare és la seva salvació i suport alimentari, per a un adolescent de 13 anys és la del seu millor amic o una possible parella. L'evolució i l'ontogènia d'un organisme modela el sistema nerviós perquè garanteixi la supervivència i la reproducció a totes les espècies”.

“La veu només és un aspecte, en realitat és el seu comportament emocional global el que canvia. És normal, de vegades, per a disgust dels pares, que un adolescent imiti el pentinat d'una amiga o segueixi la influència d'un amic per beure la primera cervesa abans que els consells parentals. Els pares han d'entendre aquesta influència i integrar-la dins del procés educatiu, donant-li importància”, continua. És sabut en neurociència, segons explica l'expert, que la influència emocional passa d'una fase parental, quan són nadons i nens, a una de parells (les persones de la seva edat) a l'adolescència: “No només això, es produeixen altres canvis que afecten el cervell, com que iniciïn el son més tard o que assumeixin situacions de risc, de vegades incomprensibles. Això s'ha estudiat des del punt de vista neurocientífic i antropològic i passa a totes les cultures”.

“El cervell té finestres temporals de gran plasticitat, és a dir, moments en què és molt influenciable en certs aspectes. Per exemple, la capacitat empàtica es forma en els primers anys de vida i en aquest moment és molt influenciable pel context i l'educació parental”, prossegueix aquest professor. “El cas de la relació amb possibles parelles es dóna a la pubertat, com és lògic, i en aquell moment el cervell canvia físicament influenciat pel context on es viu, els pares i els amics. Canvien les connexions i moltes hormones apareixen o canvien la seva influència al cervell. En aquestes finestres de plasticitat cerebral canvien les connexions del cervell molt ràpidament, s'anomena remodelació sinàptica. I això afecta el comportament general”, conclou Fernández .

Poden fer alguna cosa els pares?

Guerrero ha explicat que davant aquesta situació, els pares i mares no podrà prevenir-la però si esmorteir-la: "Crec que la principal acció que han de dur a terme els pares de fills adolescents és la d'elaborar el dol, que el seu fill ja no és un nen petit que sempre anirà a la mare i al pare perquè li resolguin els conflictes.

Els adolescents es volen mesurar i provar en contextos diferents i davant d'estímuls nous. “És una cosa que forma part de la naturalesa de l'adolescent. Sempre defenso la idea que entendríem millor els nostres fills adolescents si sabéssim com funciona el seu cervell. Conèixer les peculiaritats del cervell adolescent i les diferències amb el cervell del nen sempre ens ajudarà com a pares”, conclou Guerrero .