Les persones immigrants reclamen el seu dret a vot, segons un estudi del CIDOB

Beatriz Pérez.- Barcelona Centre International Affairs (CIDOB) acaba de publicar els resultats de The Raval Project: Giving a voice to those who could not vote, en què revela que el col·lectiu de persones immigrants reclama el seu dret a vot en les eleccions locals, autonòmiques i generals, tot i que no és la seva "prioritat".

Ho explica Héctor Sánchez, investigador del CIDOB participant en el projecte, que afegeix que el principal objectiu dels immigrants a Espanya és "trobar feina", si bé a molts els preocupa el fet que habitualment no puguin votar perquè no tenen la nacionalitat.

"S'adonen del que és convenient que és el dret a vot, perquè amb ell es tornen visibles a ulls dels polítics", continua Sánchez. Aquest investigador revela també que el col·lectiu immigrant desenvolupa més la "identitat local" que la nacional. "Per això solen preferir votar a les eleccions municipals, ja que per a ells és el nivell administratiu més pròxim", afegeix.

L'estudi es va fer en base a una "mostra baixa" --17 persones de diferents edats i nacionalitats i 10 associacions en total--, totes elles residents o ubicades al Raval, "el barri de Barcelona amb un major nombre de població immigrant ", segons Sánchez. En el projecte va col·laborar la fundació Tot Raval, i les entrevistes del mateix es van realitzar entre el desembre del 2014 i març del 2015.

MILLORAR LA PARTICIPACIÓ POLÍTICA

L'objectiu del mateix és millorar la participació política, la representació i la integració dels immigrants. "No tenen dret a votar en les eleccions regionals, i tampoc en les nacionals o europees --alguns ni tan sols poden votar en un nivell local- , per tant romanen invisibles i sense veu, malgrat la seva important contribució a les societats europees i malgrat que també els afecten les polítiques locals, regionals, nacionals i europees", exposa el projecte en la seva introducció.

Segons explica Héctor Sánchez, dels resultats d'aquest treball també s'infereix que els immigrants són conscients de la "campanya de criminalització" que pateixen en general. "Saben que han perdut drets en els últims anys, especialment en l'àmbit de la salut", continua. A més, tant en les entrevistes individuals com en les grupals que es van dur a terme a The Raval Project, els investigadors van percebre una "reflexió" sobre altres col·lectius vulnerables, com el de la gent gran i les dones.

"Solen confiar en les associacions i no en les institucions, als que no perceben com a interlocutors vàlids. Les associacions són la seva manera de participar políticament", explica Sánchez. També els pesa l'estigma de l'origen, ja que "es pregunten quan deixaran d'estar considerats immigrants". "La promoció cultural de les institucions moltes vegades només serveix per reforçar la idea de l'exòtic", diu l'investigador.

Preguntat per com han viscut i viuen les mobilitzacions d'Espanya dels últims anys, Sánchez va respondre. "Veien amb esperança els canvis polítics, però no cal oblidar que la investigació es va desenvolupar entre el desembre del 2014 i març d'aquest any [les eleccions municipals van ser al maig]. Ells perceben les diferències entre els diversos partits polítics, ja que saben que hi ha alguns que només els utilitzen, positiva o negativament, per guanyar vots".

ASPIRACIONS

The Raval Project: Giving voice to those who could not vote també recull aspiracions del col·lectiu immigrant, com ara el tenir les necessitats bàsiques garantides, obtenir la nacionalitat o la comparació de la seva actual situació amb la de les dones abans del sufragi universal. També "demanen que els departaments de cada partit polític dirigits a temes d'immigració estiguin liderats per un immigrant, com passa amb les dones", segons les conclusions del projecte.

Finalment, The Raval Project insta les institucions ia les administracions públiques a moure fitxa, així com a adaptar-se a la "nova realitat" i promoure una societat "plenament acollidora i integrada".