Stone Town i les aigües turqueses de l'Arxipèlag de Zanzíbar

La psicòloga Eva Heller diu que el blau és el color favorit de la majoria de les persones i que, com el cel i el mar, propicia estats de calma, harmonia i pau. Un altre dels colors favorits és el verd, i no perquè la fulla del cànnabis tingui aquest color, sinó perquè com que el blau ajuda a millorar l'estat d'ànim, afavoreix l'assossec i l'equilibri interior. A banda d'altres beneficis que pugui tenir el verd, quan s'unta amb el blau floreix el turquesa, el color dels colors que, a més d'embriagar els sentits i de posar en ordre cos i ment, propicia la creativitat, l'amistat i fins i tot amor. Els del Riu haurien d'estar visionant el turquesa quan van compondre l'arxiconeguda, cantussejada i ballada cançó «Dóna-li al teu cos alegria…».

Quan el turquesa t'atrapa és difícil deixar-li anar la mà i més, després veure les pinzellades d'aquest color sobre el majestuós cos de la glacera Perito Moreno , dels comentaris favorables d'Eva Heller o de l'ària dóna capo de Los del Río. En asseure'm a escriure aquest nou article, el turquesa em va portar allà on es troba i dubto que abandoni la suite especial que ocupa al resort de la meva memòria, em refereixo, a l'arxipèlag de Zanzíbar. Decidit el destí, viatjo de nou al passat i em veig desplegant ales a la regió d'Arusha al nord de Tanzània i posant rumb a l'aeroport internacional de Zanzíbar, Abeid Amani Karume. A Dar es Salam, la capital de Tanzània, arriben vols de gairebé tots els països del món i des d'allà es pot anar a Zanzíbar amb avió (≈: 30min), amb ferri (≈: 2h) o nedant (chi lo sa).

L'arxipèlag de Zanzíbar es troba a ponent de l'oceà Índic, davant de les costes de Tanzània i molt a prop de la seva capital Dar es-Salam. El formen tres illes de considerable grandària com són Zanzíbar o Unguja, Pemba al nord d'aquesta i Màfia al sud i, al costat d'aquestes illes principals, moltes altres com Mnemba, Chumbe, Bawe…, a les quals és fàcil accedir des de l'illa de Zanzíbar. No són les úniques, perquè davant de la costa de Tanzània n'hi ha d'altres, com Bongoyo, Pangavini, Maziwi… que, lluny de ser una càrrega, són un regal de Déu destinat a donar alegria al cos dels viatgers i a millorar l'economia d'un país que s'esforça per reduir la pobresa i millorar la qualitat de vida dels seus habitants. Això no obstant, convé llegir la lletra petita quan es parla de “qualitat de vida”.

La capital de la illa principal, Zanzíbar, també anomenada Unguja, és Stone Town. La ciutat, pel seu “valor universal excepcional” segons la UNESCO, avui forma part del Patrimoni de la Humanitat. Un més dels 1.154, sent més gran el nombre dels que formen part del patrimoni cultural que del natural. Van ser els intrèpids navegants portuguesos, cap al segle XV, els primers a posar els peus a l'illa. Un parell de segles després, els omanís van prendre l'illa i durant un llarg període Stone Town va ser un port de referència per als comerciants d'espècies i esclaus. Després van arribar els alemanys i els anglesos i, encara que els costa anar-se'n, ho van fer quan Zanzíbar es va unir a Tanzània i van formar la República Unida de Tanzània el 1964. Abans d'anar-se'n, un “arrumaco” ben enganxat, pel qual va ser caixer de la Secretaria de l'Estat Britànic per a les Colònies, va donar lloc al naixement de Farrokh Bulsara, Freddie Mercury i avui, casa seva i fins a les platges on va passar la seva infància són molt visitades pels turistes.

La ciutat, fruit de la influència de diferents cultures les empremtes de les quals poden veure's fins i tot en els gravats de les portes, està envoltada pel mar en la seva major part pel que acabaràs sempre davant ell per més laberíntiques que siguin els seus carrers. Allà, al port, a les platges, als carrers i places, comences a fer-te una idea d'on et trobes, dels colors i les olors, dels costums de la seva gent senzilla, la que després de la feina se senti al malecón del port i es distreu amb poca cosa o els que ho fan en places i bars per xerrar, prendre cafè negre i crocants de cacauet. Així és la seva vida, en comunió amb una naturalesa que ja hi era i que ho seguirà estant, veient-nos desfilar davant dels seus ulls com ho va fer amb els portuguesos, els omanís, els anglesos, o els viatgers de tots els temps.

Passejant sense presses per la ciutat, trobes el bell parc Forondhani on acudeix la gent al capvespre a prendre una yuca a la graella, kebabs de carn, pa de coco o chapatti d'all, entre molts altres aliments típics, fruit de les influències de altres cultures. A un costat del concorregut parc hi ha el Fort Àrab, Ngome Kongwe en swahili, construït el segle XVII pels àrabs omanís després de fer fora els portuguesos i que avui, amb les seves botigues, restaurants i un amfiteatre on s'organitzen diferents esdeveniments, ha convertit en un lloc de convivència pacífica molt visitat per tothom que acudeix a la ciutat.

El temps passa volant, però un no pot abandonar l'illa sense visitar el mercat Darajani, el més popular de la ciutat i on, a més de subhastar-se el peix fresc de cada dia, trobes tota mena de parades amb tota mena de productes, tant locals com altres importats de la mateixa xinesa i, és clar, tot allò que pugui cridar l'atenció del turista, com el típic sobrer kofia o la colorida faldilla kanga que utilitzen les dones. Després del tràfec del mercat, una opció per donar-li al cos alegria, és pujar al típic veler àrab dhow i dirigir-se a la coneguda platja de Nakupenda, “T'estimo” si la traduïm del swahili. Al capvespre, els vilatans acudeixen al port i a la platja, a saltar des del malecón a l'aigua, a relaxar-se, a fer piruetes, a cantar o ballar i fins i tot, com es pot veure a la fotografia que acompanyo, caure de genolls davant la posta de sol recordant el que va escriure Cervantes a Don Quixot, «És de ben nascut ser agraït».

Encara que la ciutat de Stone Town ofereix de tot, l'illa de Zanzíbar posa al vostre abast moltes més oportunitats de completar el viatge i tornar a casa totalment satisfet. Nungwi és una localitat interessant per conèixer el dia a dia dels zanzíbaris que viuen fora de la capital, per relaxar-te en una hamaca contemplat els turqueses o donar-te una capbussada a les seves platges idíl·liques. Es troba a uns 50 km de la capital i no hi ha quilòmetre que recorris pujat en un dala-dala que no hi hagi res que et cridi l'atenció: els boscos amb alts cocoters; els senzills comerços situats a banda i banda del recorregut amb variades fruites i altres productes per al consum diari; els nens corrent, jugant i cantant per tot arreu; les dones laborant amb nadons a l'esquena o els homes, apostats a les parades o carregant i descarreguen sacs de camions i carros.

Nungwi ha estat i és un poble de pescadors i també de constructors de les típiques embarcacions dhows o shu'ai que, amb les espelmes llatines desplegades, es lliuren a tots els vents perquè les portin on vulguin. En les hores en què la marea baixa, les barques amarrades a prop de la riba mostren les panxes i les pescadores de Nungwi, vestides amb els seus més o menys colorits kangues, surten a caminar sobre les aigües a la recerca d'alguna cosa que portar a la cassola : pops, sípies, crancs i peixets acaben caient a les mans per més que presumeixin de les seves habilitats per al camuflatge. Mentre uns pesquen, altres es dediquen a la producció d'espècies com el clau, nou moscada, el coriandre o el pebre, que donen tan bon gust als menjars.

Si viatges a illes properes de l'arxipèlag, com la de Mnemba, puja't en una típica embarcació shu'ai a la localitat de Nungwi, relaxa't veient com es tiba la llatina i deixa que et porti, com portava als swahilis al segle XIV. Mnemba és una de les illes més visitades de l'arxipèlag de Zanzíbar per les seves platges paradisíaques, per la seva riquesa marina que l'envolta i pel color turquesa de les aigües que, com diu Eva Heller, procuren al viatger que es tomba a l'ombra dels pins casuarina que protegeixen del vent, un assossec i una pau que posen el cos i l'ànima en condicions òptimes. Després, toca posar-se les ulleres, el tub, els peus d'ànec i sortir a gaudir, gràcies a les seves aigües cristal·lines, dels nombrosos bancs de peixos de tots els colors, formes i mides, de les atractives estrelles mar, dels eriçons o dels cavallets de mar que corren pels nombrosos esculls de corall.

«Dóna-li al teu cos alegria…», canten Los del Rio i també estic d'acord a «…que el teu cos és per donar-li alegria i cosa bona», però la resta de la lletra és un 'bodrio' que si no fos per la contagiosa música no serviria ni per esmenar un mitjó trencat. Estàs donant alegria al cos? Viatjar és una forma, entre d'altres, de donar-li alegria i si esculls aquest destí, Zanzíbar, li estaràs donant cosa bona. De tant en tant convé fer-ho, perquè moltes altres coses a la vida no serveixen ni per esmenar un mitjó trencat. D'altra banda, si no ho fas no passa absolutament res, perquè moltes alegries a la vida vénen a tu sense que hagis de fer un sol pas com, per exemple, la primavera.