Tots pendents del Consell de Garanties Estatutàries i la seva posició sobre la 'Llei del català'

Reunió de la Mesa del Parlament aquest dijous/ @ParlamentCatalunya

S'obre un nou capítol sobre el decret llei del català a l'escola. La Mesa del Parlament va admetre aquest dijous a tràmit la sol·licitud de dictamen presentada per Vox, Ciutadans i el PPC.
 

D'aquesta manera, en els propers 12 dies el Consell de Garanties Estatutàries haurà de posicionar-se i emetre un dictamen sobre el decret llei 6/2022, de 30 de maig, pel qual es fixen els criteris aplicables a l'elaboració, aprovació, validació i revisió dels projectes lingüístics dels centres educatius. Donat que el dia 31 de maig va expirar la data per a l'execució forçosa de la sentència que obliga les escoles a oferir el 25% de classes en castellà donada pel TSJC.

DIFERENTS POSICIONS POLÍTIQUES DAVANT LA LLEI DEL CATALÀ

JxCat, ERC, PSC i comuns van arribar a un acord sobre el català a l'escola/ Firma: David Zorrakino / Europa Press 
 

Vox, PP i Ciutadans  consideren que el text legislatiu acordat per PSC, ERC, Junts i En Comú Podem, que estableix que el català serà llengua "vehicular" a l'escola i el castellà, llengua d'"ús curricular", relega a aquesta última llengua i, per tant, no garanteix el compliment de la sentència del TSJC.

El líder del PSC, Salvador Illa, no veu amb "angoixa" que l'aprovació de la llei del català es pugui retardar pel recurs de Vox, Cs i PPC al Consell de Garanties Estatutàries donat que el pacte entre els quatre grups no és segons el líder dels socialistes catalans per "esquivar o incomplir" la sentència del TSJC que fixa el 25% en castellà.  També ha admès que li hagués agradat més que el pacte inclogués la paraula "vehicular" per fer referència al castellà en comptes de "curricular". "Però quan arribes a un acord has de trobar una paraula que sigui còmode per a tothom", ha afegit.

La ministra d'Educació, Pilar Alegría, ha remarcat per la seva part  que "el que fixa la justícia a través de sentències fermes és d'obligat compliment" i que serà el TSJC qui determini, quan acabi el termini, "si s'ha donat resposta positiva o no" a la seva resolució i ha apuntat que el Ministeri d'Educació ja ha sol·licitat informació a la Generalitat a través de l'alta inspecció educativa. Alegría ha defensat que, que l'acord pel català entre PSC, ERC, Junts i comuns és una mostra de "política útil".
 

L'exconsellera d'Ensenyament, Irene Rigau, celebra que Junts per Catalunya s'hagi reincorporat a l'acord per aprovar la nova llei de política lingüística, però lamenta que ara vagin tard: "Hi va haver una decisió precipitada i ara anem amb pressa". Rigau creu que un cop aprovada la llei, el TSJC ja no hi podrà recórrer i si alguns partits ho consideren, hauran de recórrer la nova llei al Tribunal Constitucional.

Segons van pactar ERC i Junts, es rebutgen els percentatges en l'ensenyament de llengües i impera el criteri pedagògic, tot i que la responsabilitat de definir els projectes lingüístics és del departament d'Educació.

UN DECRET I UNA LLEI PER FER FRONT A LA SENTÈNCIA DEL TSJC

Pere Aragonès donat un discurs a una escola catalana/ @EP

Les dues eines per respondre al TSJC emprades pel govern de la Generalitat  perquè s'apliqui una quota del 25% de castellà són la nova llei sobre ús i aprenentatge de les llengües oficials en educació no universitària i el decret llei aprovat en un consell extraordinari. 
 

D'aquesta manera el decret serà el detall, i la llei serà el marc general, pactat a quatre després de totes aquestes setmanes de negociació entre ERC, Junts, PSC i Comuns. Els socialistes, en canvi, no donaran suport al decret del govern.

Davant tot els serveis jurídics de la Generalitat han presentat un altre escrit al TSJC per informar-lo de la feina feta tots aquests dies, que tenen una nova llei embastada, i que, per tant, sigui flexible ara que s'acaba el curs escolar. Que seria pitjor el remei que la solució.

És clar que si el Consell enllesteix abans el seu dictamen, només caldrà saber si el TSJC hi dóna l'aprovat.

ELS POSSIBLES ESCENARIS DAVANT LA POSICIÓ DEL CONSELL DE GARANTIES

La Ministra Alegría ha demanat que les llengües no siguin un "arma política"/ @EP

Un dictament favorable a les peticions de Vox, PPC i Ciutadans tombaria els objectius perseguits per JxCat, ERC, PSC i Comuns que van arribar a un acords de mínims per salvar el català de la sentència del TSJC.

Mentre que un dictamen que desestimés la sol·licitud donaria via lliure a la Generalitat i només el TSJC seria qui decidís sobre el Decret Llei de la Generalitat com ha dit la Ministra d'Educació, Pilar Alegría aquests dies als mitjans de comunicació.

En aquest cas, com  ha afirmat Irene Rigau, ex-consellera d'Educació catalana, el més probable es que si el TSJC no veu cap inconvenient al Decret de la Llei del Català de la Generalitat tampoc llavors sigui una instància superior com el Tribunal Suprem a qui acudeixin Vox, PPC i Ciutadans cercant  suport a les seves reivindicacions en defensa de l'ensenyament del castellà a les aules de Catalunya. 

EL DILEMA LEGAL DELS CENTRES EDUCATIUS CATALANS 

Gonzàlez-Cambray defensant la posició de la Generalitat/ Firma: David Zorrakino / Europa Press 
 

Entre mig el fet que siguin els directors de cada centre educatiu qui decideixin el model educatiu lingüístic recaurà sobre ells la plena responsabilitat de les seves decisions malgrat que el conseller d'educació, Gonzàlez-Cambray ho negui. 

El Conseller d'Educació aquests dies ha dit entre d'altres coses que  "els professors no podran decidir en quina llengua fan classe" perquè hauran de cenyir-se als projectes lingüístics del centre educatiu i no podran fora d'aquest marc moure's perquè “no es pot optar per negligir amb quina llengua es dona una classe”.

El conseller ha remès instruccions concretes a les direccions dels col·legis públics i concertats catalans per a aplicar el decret llei aprovat per la Generalitat amb la finalitat de fer front a la sentència del TSJC que obliga a impartir el 25% de matèries en castellà en totes les aules catalanes a partir de demà.
 

En la mateixa jornada, el Gabinet jurídic de la Generalitat de Catalunya ha al·legat davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) “la impossibilitat legal” d'executar el 25% de classes en castellà a les escoles i per assegurar la major efectivitat d'aquesta sentència els centres hauran d'aprovar" els projectes lingüístics dels centres educatius públics i dels centres educatius privats sostinguts amb fons públics”.

El Govern veu una impossibilitat legal d'executar la sentència per “la concurrència de manera sobrevinguda d'una causa com és l'aprovació d'un nou marc legal”, explicant que el Tribunal Suprem va admetre plantejaments així en diverses ocasions.

En les instruccions enviades als col·legis, els directors hauran de respondre abans del 30 de juny un qüestionari format per set preguntes que si es responen afirmativament implicaran la validació del projecte lingüístic per part de la conselleria d'educació catalana.

En aquest sentit, Gonzàlez-Cambray ha subratllat que la responsabilitat davant la llei dels projectes lingüístics que es validaran “recau en la conselleria d'Educació” de la qual ell és “el seu màxim responsable”.

En el cas de no ser validats, els centres comptaran amb la inspecció educativa per a reformular els seus plans lingüístics “com a màxim durant els sis primers mesos del pròxim curs escolar”, segons el conseller.