L'Audiència de Barcelona condemna tres exdirectius de l'ACA vinculats a CDC, ICV i ERC a dos anys de presó

La Secció 8 de l' Audiència de Barcelona ha condemnat a dos anys de presó sis exdirectius de l' Agència Catalana de l'Aigua (ACA) , quatre per revelació d'informació reservada, i dos per utilització d'aquesta informació, després d'acordar contractacions en reunions amb empresaris abans de licitar-les públicament.

Entre els condemnats destaquen Joan Lluís Quer , expresident d'Infraestructures de la Generalitat a l'època d' Artur Mas i vinculat a CDC; Manuel Hernández , vinculat a ICV , i Gabriel Borràs , vinculat a ICV i ERC. També han estat condemnats Josep BT Jordi DMG i Antoni MT .

A la sentència, l'Audiència també els condemna fins a quatre anys d'inhabilitació especial pel delicte de revelació i utilització d'informació reservada, i de quatre a vuit anys d'inhabilitació per prevaricació.

Tot i això, ha absolt els sis acusats del delicte de malversació de cabals públics que se'ls imputava, ja que considera que no ha quedat acreditat el perjudici de l'ACA per aquestes contractacions fraudulentes.

A la sentència, la Sala sosté que la contractació d'uns treballs per millorar la qualitat de les aigües va ser "irregular" i va beneficiar la Unió Temporal d'Empreses (UTE), en què participava l'empresa d'un.

El cas es va iniciar amb una querella que la Fiscalia Anticorrupció va presentar el 2015 per l'adjudicació directa de contractes per part de l'ACA a una unió d'empreses controlada per Quer, que havia estat gerent de l'entitat entre el 2000 i el 2004, i també està processat per l'Audiència Nacional en el cas 3% , de finançament irregular de CDC.

La direcció de l'ACA va adjudicar el 2007 un contracte de consultoria sobre la conca fluvial de Catalunya a una unió temporal d‟empreses representades per Quer. Entre octubre i desembre del 2008 els condemnats van formalitzar 38 contractes de treballs que, segons la fiscalia, buscaven emmascarar els beneficis obtinguts il·lícitament per la UTE administrada per Quer, alhora que van fraccionar "de forma artificiosa" el contracte principal perquè alguns treballs poguessin ser adjudicats directament a empreses vinculades al processat. Per això, el ministeri públic sol·licitava sis anys de presó per a cadascun i una indemnització solidària de 7,5 milions d'euros.

" La contractació duta a terme per l'Agència havia de garantir els principis de publicitat i lliure concurrència, havent de regir-se per la normativa dels contractes públics ", afegeix, mentre la sentència dicta que sí que es va dur a terme una contractació fraudulenta i amb ús de informació privilegiada que beneficiava els contractats.

Els magistrats incideixen que els enjudiciats, "conscients del deure de sigil que els obligava la condició de funcionaris, es van concertar per anticipar informació confidencial" respecte a la futura licitació d'un contracte.

Les defenses van afirmar que les proves al judici no acreditaven els delictes, i van criticar que la Fiscalia va afegir una nova acusació en el tràmit de conclusions finals, segons la qual suposadament van reflectir un sobrepreu del 3% en els contractes per enriquir-se, cosa que els advocats van negar.