Fracassa el procés participatiu per triar el model de gestió de l’aigua de Palau-solità i Plegamans
El govern municipal (ERC i Junts) considera que el resultat on han participat només l'1,9% dels veïns ha de ser vinculant, tot i les denúncies de l’oposició i veïns, els errors en l’informe i la baixa participació
L’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans, governat per ERC i Junts, ha anunciat recentment que està disposat a canviar el model de gestió del servei municipal de l’aigua després del procés participatiu que va convocar entre el 10 de maig i el 3 de juny.
Segons els resultats de la consulta, el 86,17 % dels participants ha donat suport al model de gestió directa i l’equip de govern considera que aquest resultat ha de ser vinculant, però s’obvia que no més han votat 282 persones en un municipi de 14.917 veïns: l’1,9 % de la població.
Els suports a la gestió directa (243 vots) representen tan sols l’1,9 % de la població de Palau.
Amb una participació tan baixa, ha quedat clar que no s'ha obert un debat públic sobre el model de gestió, sinó que sembla que el govern municipal buscava una suposada legitimació per a una decisió ideològica que ja estava presa des de fa temps.
Des de l’àmbit jurídic i polític, alguns experts qüestionen els processos participatius que fan referència a aspectes tècnics que la ciutadania desconeix, com ara els que fan referència a la gestió de l’aigua. A l'actual ordenament no s'ha fixat un mínim de participació per atribuir conseqüències jurídiques en un procés participatiu però es dona la circumstància que a Palau-solità i Plegamans són necessaris 2.237 ciutadans per promoure una consulta (el 15 % de la població), però el govern municipal es considera legitimitat per prendre una decisió transcendental amb només el vot de 282 ciutadans (l’1,9 % de la població).
En aquest sentit, els dos partits amb menor pes al Ple municipal -Ciutadans i Primàries- van necessitar 884 i 407 vots respectivament a les passades eleccions municipals per obtenir representació al Ple, lluny dels 243 vots a favor del model de gestió directa a la consulta que el govern municipal considera que els resultats són legítims, representatius i vinculants.
UN PROCÉS ENVOLTAT DE POLÈMICA
El procés ja va néixer envoltat de polèmica. De fet, partits de l’oposició i alguns veïns van acusar el Consistori de compartir informació clarament a favor d’una de les opcions de la consulta, la de gestió directa.
Un dels fulletons que es va repartir per totes les llars incloïa dades que no s’ajustaven a la realitat, amb una clara intenció de desacreditar el model de gestió indirecta, ja que indicava que la gestió indirecta és poc transparent i propera, comporta tarifes d’aigua més elevades o no realitza les inversions necessàries, entre d’altres.
Aquesta manca de neutralitat entre ambdues opcions de la consulta, que el poder públic hauria d’exercir en un procés participatiu, es va viure també en la sessió informativa presencial, on no es va permetre participar a l’empresa concessionària actual ni tampoc a cap professional que defensés el model de gestió indirecta, però sí que es va comptar amb l’experiència de l’Ajuntament de Terrassa (que fa 4 anys va decidir municipalitzar el servei de l’aigua) i Leonard Carcolé, fundador de CAPIOL, l’empresa encarregada de realitzar l’estudi sobre els models de gestió de l’aigua a Palau i fervent defensor de la gestió directa i de la CONGIAC, tot i que només fa uns anys va ser el promotor de la privatització d’ATL.
Leonard Carcolé: de artífice de la gran privatización del agua en Catalunya a gurú de Eloi Badia
Precisament, l’informe CAPIOL és una altra de les irregularitats del procés participatiu de Palau. El document fet públic el passat mes de maig, que es va posar a disposició de la ciutadania per tal que pogués votar suposadament informada, contenia errades, contradiccions i falta de rigor, tal com van denunciar alguns partits de l’oposició, com PSC i Ciutadans.
El PSC i Ciutadans van denunciar que l'Informe CAPIOL contenia errades i contradiccións
Per exemple, la proposta de tarifes que presentava l’informe suposava una rebaixa del 4,4 % en cas de gestió directa, però, un cop aplicades les correccions, la tarifa del model directa quedava fins i tot per sobre del model de gestió indirecta actual. Després de la denúncia dels partits de l’oposició, el govern municipal va canviar alguns aspectes de l’informe, però sense aturar en cap cas el procés participatiu que ja estava en marxa. Així doncs, algunes persones van votar després de consultar una informació errònia.
Algunes associacions de veïns i veïnes, com ara l’AV de Can Cortès, va denunciar públicament la intenció del govern municipal de passar a la gestió directa mitjançant l’empresa GIACSA-CONGIAC, “un consorci de dubtosa reputació que ja ha estat condemnat per frau en algun ajuntament que han volgut fer el mateix, com el de Collbató, en presentar-se com una empresa pública -per eludir la competència- quan en realitat és una societat mercantil pública subjecte a dret privat, com han demostrat els jutges del TSJC”, explicaven literalment als seus flyers informatius.
El Supremo considera fraude de ley el sistema de remunicipalización del agua de CONGIAC
CONGIAC INCREMENTA EN UN 55% LA TARIFA D'AIGUA A VILA-RODONA
Precisament avui, la Comissió de Preus de Catalunya ha aprovat, a proposta del CONGIAC, un increment del 55 % de la tarifa d’aigua de Vila-rodona. L’Ajuntament de Vila-rodona li va delegar el servei d’aigua a aquest consorci el 2019 i, des de l’1 de gener del 2020, la seva societat instrumental, GIACSA, li gestiona el servei municipal d’aigua. En aquell moment, l’Ajuntament afirmava que “aquest model de gestió garantirà un accés universal del servei que ha de ser modern, social, solidari i al millor preu possible”.
El resultat és que, dos anys després, el CONGIAC decideix un increment de la tarifa d’aigua inèdit en un moment de màxima tensió inflacionista i amb un IPC que se situa en el 8,2 %.
En una roda de premsa immediatament convocada després de fer públics els resultats de la consulta, l’alcalde de Palau, Oriol Lozano, va fer una primera valoració: “respectarem el procés participatiu (...). Clarament, ha guanyat l’opció de la gestió directa i pública de l’aigua”, sense mencionar, en cap cas, la baixa participació. Ara, el govern elevarà al Ple el polèmic informe de CAPIOL amb la intenció de que el procés de gestió directa es dugui a terme amb dubtoses mínimes garanties legals.
Seguirem informant...
Escriu el teu comentari