Gabriel Borràs condemnat per “induir un delicte de prevaricació” a l'ACA
L'Audiència Nacional set anys després de denunciar-se els fets ha condemnat dos anys de presó ja entre quatre i 12 anys d'inhabilitació a càrrec públic a sis exdirectius i tècnics de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), empresa pública de la Generalitat, acusats de l'adjudicació a dit de contractes per part de l'ACA, entre els anys 2007 i 2008, a una Unió Temporal d'Empreses (UTE).

L' Audiència Nacional set anys després de denunciar-se els fets ha condemnat dos anys de presó ja entre quatre i 12 anys d'inhabilitació a càrrec públic a sis exdirectius i tècnics de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), empresa pública de la Generalitat, acusats de l'adjudicació a dit de contractes per part de l'ACA, entre els anys 2007 i 2008, a una Unió Temporal d'Empreses (UTE).
La secció vuitena de l'Audiència de Barcelona a la decisió final condemna entre altres a l'exICV , Gabriel Borràs com a “inductor a un delicte de prevaricació, previst i penat a l'article 404 del CP, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal i inhabilitació de vuit anys especial per a ocupació o càrrec públic”. És a dir, ho ha condemnat pels delictes de prevaricació i revelació d'informació reservada.
I ho ha fet perquè en el moment dels fets jutjats Borràs ostentava el càrrec de Director de l'Àrea de Planificació i la coordinació d'Àrees de l'ACA des de l'11 de gener del 2007 fins al 16 de maig del 2010. És a dir, era el tècnic de l'ACA encarregat de donar el vistiplau als 38 contractes sobre la lupa judicial, des de la proximitat a ICV.
Posteriorment va fer un gir polític i va arribar a ser el coordinador comarcal de Reagrupament Independentista al Baix Llobregat per situar-se després a l'òrbita d' ERC , partit que el va promoure per ocupar diferents càrrecs a la Generalitat. De fet, ara mateix és el responsable de l'Àrea d'Adaptació de l'Oficina Catalana el Canvi Climàtic càrrec que previsiblement haurà d'abandonar després de la seva “inhabilitació per a ocupació o càrrec públic” durant els propers vuit anys.

A la sentència, la Sala sosté que la contractació d'uns treballs per millorar la qualitat de les aigües va ser "irregular" i va beneficiar la Unió Temporal d'Empreses (UTE), en què participava l'empresa d'un dels condemnats.
QUÈ FEIEN AMB ELS CONTRACTES PÚBLICS?
L'operativa era semblant en tots els casos. L'empresa Artenginy --l'administradora solidària de la qual era Ana Barceló Caballero, casada amb Josep Bou Termes, que va ser cap de Planificació d'Usos de l'Aigua a l'ACA del 2000 al 2006 i també està acusat-- i Auding eren dues empreses que configuraven UTE, de vegades amb tercers, per concórrer a contractes públics que aconseguien gairebé totes les ocasions.
Auding va ser la consultora que Quer va fundar quan va deixar la gerència, de l' ACA el 2004 i tres anys després va iniciar l'activitat presumptament il·lícita. Les 38 concessions sospitoses es van adjudicar des del setembre del 2007 i durant tot el mandat en què Francesc Baltasar (ICV) va ocupar la Conselleria de Medi Ambient.
La cúpula de l'ACA prenia la decisió que les UTE en què col·laboraven exalts càrrecs i tècnics de la casa es fessin amb contractes públics per endavant i les indagacions van detectar fins i tot reunions d'alts funcionaris de l'ACA i directius d'Auding i Artenginy amb l'objectiu de dissenyar junts el plec de condicions dels contractes que se sotmetien a pública concurrència.
Per acabar d'assegurar que l'adjudicació anava en el sentit desitjat, els mateixos tècnics que participaven a les trobades eren els que després configuraven les taules encarregades de valorar les ofertes. Declinaven la balança a favor de les companyies preelegides i els adjudicaven els treballs a canvi, presumptament, de mossegades. Fins i tot s'arribaven a fraccionar contractes per facilitar l'èxit d'aquesta operativa.
LLEGEIX LA SENTÈNCIA COMPLETA
Escriu el teu comentari