Eduard Vallès: "Els barcelonins estem en deute amb Picasso i no l'acabarem de pagar mai"

Sergio Fidalgo.- Eduard Vallès, historiador de l'art, expert en Picasso i comissari de diverses exposicions dedicades al pintor malagueny, ha desenvolupat per Enciclopedia Catalana una edició de luxe, de 1.500 exemplars a 990 euros unitat, ricament illustrada, que recull tota la seva obra catalana. 

És el treball més complet que s'ha editat sobre l'obra catalana de Picasso?

Sobre l'obra catalana s'han editat diverses obres, la novetat és que en un sol volum es reuneixen les obres més destacades i amb una resolució extraordinària.

En aquests temps de cultura digital i de predomini dels dispositius electrònics, ¿a qui va dirigida una edició en un paper de tanta qualitat, tan luxosa i tan acurada?

Entenc que el contacte amb el paper suposa encara una experiència estètica no superada pel digital, però per altra banda cal tenir en compte la dificultat que suposa aconseguir bones reproduccions d'obres d'art, cosa que és possible a través de format paper. És una obra interessant per a biblioteques, museus, col·leccionistes i, en definitiva, per a qualsevol amant de l'art.

Quina és l'obra mestra del seu període català?

En realitat són diverses les obres que podrien respondre a aquest qualificatiu, però si cal triar una diria que "La Vida", del Cleveland Museum of Art, sens dubte l'obra mestra del període blau. Es tracta d'una obra que recull múltiples influències i al seu torn amaga lectures molt variades de caire autobiogràfic. En definitiva, un compendi que uneix aspectes formals i biogràfics, una manera de fer habitual a la producció picassiana.

Quina és la importància de l'obra catalana del pintor?

En principi cal distingir dos grans períodes de l'obra catalana, la realitzada quan Picasso residia a Barcelona, entre 1895 i 1904 (amb puntuals estades fora), any en que s'instal·la a París definitivament. Va ser a París on Picasso triomfaria com a artista, cosa que mai s'hagués pogut donar a Barcelona per aquelles dates. A partir de llavors només retornaria puntualment i amb motiu d'estades que normalment van tenir un objectiu professional i per això van ser molt prolífiques. Aquestes estades van tenir lloc a Gósol (1906), Horta (1909), Cadaqués (19190) o Barcelona (1917).

Vostè defensa que Picasso s'entenia millor amb els literats que amb els pintors. ¿Tenia més ànima de poeta que d'artista plàstic?

Efectivament, és un patró que es repeteix amb molts artistes, no tan sols en el cas de Picasso. L'atracció pels literats i, molt especialment, pels poetes, va ser una constant en la biografia de Picasso. Picasso es va relacionar al principi de la seva carrera amb molts literats catalans, tal com demostro en el meu llibre "Picasso i el mónliteraricatalà 1897-1904", que s'inclou en aquest volum. Les seves primeres col·laboracions en el terreny literari les va realitzar en revistes catalanes modernistes i va ser aquí on va començar a il·lustrar textos literaris ia prendre contacte amb l'univers literari. Però seria sobretot a França on aconseguiria el seu zenit la hibridació entre Picasso i la literatura. Quan es va instal·lar a París la seva carrera aniria en paral·lel a algunes de les grans figures de la literatura francesa com Apollinaire, entre els més destacats. El nom de Picasso apareix relacionat amb els grans noms de la literatura francesa del segle XX. La influència i l'admiració entre Picasso i els escritoresera mútua, d'altra banda no cal oblidar que l'obra de Picasso posseeix en diversos moments de la seva carrera una considerable càrrega poètica, per exemple durant l'època blava i rosa.

Un dels seus grans amics va ser el malaguanyat Carles Casagemas, que es va suïcidar a París amb només vint anys. Quina va ser la seva ascendència sobre l'obra de Picasso?

La relació entre Picasso i Casagemas prou feines va arribar als dos anys, però la seva influència sobre l'obra de Picasso va ser extraordinària. Sens dubte va ser un dels artistes més retratats per Picasso en tota la seva carrera artística. Es coneixen dues sèries de retrats, una abans del suïcidi i una altra de posterior, de més qualitat i amb obres de gran format. Segons testimoniatge del propi Picasso va ser a partir del suïcidi de Casagemas que va començar a pintar en blau, i de fet Casagemas seria un dels protagonistes d'algunes de les primeres obres de l'època blava, així com de la seva obra més important, "La Vida ".

Picasso va donar més d'un miler d'obres a Barcelona, però no va fer el mateix amb França. Per què?

Això caldria preguntar-ho a Picasso, però la relació entre Picasso i Barcelona és un cas excepcional i com a tal s'ha de prendre. És una ciutat per la qual sempre va mantenir un afecte extraordinari, no en va no només va fer la gran donació de 1970, que va engrandir el Museu Picasso (inaugurat el 1963), sinó altres de més puntuals i fins i tot un important conjunt de ceràmiques per al Museu de Ceràmica (ara al Museu del Disseny). Els barcelonins estem en deute amb Picasso i em temo que no acabarem de pagar mai.

La seva pàtria noia és Horta de Sant Joan, en què Picasso va habitar durant uns mesos. Per què va ser allà i què inspiració va aconseguir en aquelles terres?

Picasso va estar a Horta en dues ocasions durant la seva carrera artística. El motiu és que un company de l'aula de l'Escola de Belles Arts de Barcelona, Manuel Pallarés, era d'Horta. Arran d'una malaltia, el seu amic el va convidar a passar una temporada en el seu poble, que es va allargar més del previst, des de juny de 1898 fins a gener de 1899. Llavors Picasso tenia uns disset anys i va realitzar diverses obres de formació, algunes de les quals es conserven al Museu Picasso de Barcelona. Però a efectes de la història de l'art l'estada més important va ser la segona, en ple cubisme, l'any 1909. En aquesta ocasió Picasso va visitar la localitat acompanyat de la seva parella Fernande Olivier, i va realitzar algunes de les obres més emblemàtiques del que posteriorment seria conegut com cubisme geomètric. "La bassa" que es troba al MOMA de Nova York i "La fàbrica", al Ermitage de Sant Petersburg, es compten entre les peces més conegudes que realitzés durant els aproximadament tres mesos que va estar durant aquest segon viatge. En el conjunt de les dues estades, ens trobem que Picasso va passar gairebé un any de la seva vida a Horta, d'aquí l'afecte que va tenir sempre cap a aquesta localitat.

Hi ha més obra catalana a Catalunya o en mans de museus i col·leccionistes estrangers?

Es produeix un fet curiós, bona part de l'obra catalana d'adolescència i primera joventut es troba al Museu Picasso de Barcelona, però amb prou feines hi ha obres dels períodes més rellevants de Picasso. Al Museu Picasso no hi ha ni una sola obra cubista i tampoc les més peces més emblemàtiques de l'època blava. Això té una explicació, cap d'aquests dos períodes va ser acceptat inicialment pels col·leccionistes catalans i quan finalment això va succeir els preus van fer molt dificultosa la seva adquisició, per no dir impossible. De totes maneres es tracta d'un museu amb un fons extraordinari que ens permet elaborar conèixer en profunditat, i com cap altre museu, la formació de l'artista en tota la seva dimensió.

Per què hauria gastar 990 euros en aquesta obra i no en l'últim artefacte d'Apple o Android?

Sincerament, em fa difícil recomanar una cosa així, ja que no seria objectiu. En tot cas, per a qualsevol aficionat al món de l'art seria una bona adquisició perquè no és habitual en els temps que corren que s'editen llibres d'aquesta qualitat.