Alcaldes del Pirineu i retreuen a Lambán la seva actitud sobre la candidatura dels JJ.OO

Els alcaldes de Viella, la Seu d'Urgell i Puigcerdà han lamentat haver perdut l'"oportunitat" de celebrar uns Jocs Olímpics d'Hivern al Pirineu el 2030 , després de la retirada de la candidatura de Catalunya i Aragó, i han retreuat el president de Aragó, Javier Lambán , la seva actitud durant les negociacions sobre el projecte.

En declaracions a Europa Press, l'alcalde de la Seu d'Urgell, Francesc Vilaplana, ha assegurat que després de la retirada de la candidatura senten "tristesa i decepció, perquè no ha estat per un motiu tècnic ni perquè la gent del territori hagi votat que no volia aquest projecte, sinó que ha estat per un motiu polític” que assegura que no entén.

Vilaplana ha acusat el ministre de Cultura i Esport, Miquel Iceta, de no haver dit "ni mu" sobre la iniciativa ni haver-la defensat públicament, i ha sostingut que el Govern d'Aragó s'ha comportat de forma nefasta i amb molt males formes per part de Lambán, en les seves paraules.

Coincideix en les seves crítiques a Lambán l'alcalde de Viella i Mijaran, Juan Antonio Serrano, que creu que la postura del president aragonès ha estat "molt poc correcta i molt poc seriosa", i que la retirada de la candidatura era el resultat lògic dels darrers esdeveniments.

Serrano ha destacat el compromís del seu municipi amb la candidatura, que va arribar a acollir una reunió amb el Comitè Olímpic Espanyol (COE) i ha retret al Govern que no apostés des del principi, al seu parer, per la candidatura olímpica: “Al final realment han estat molt a favor, però fins a aquest final, o aquests últims mesos, no era una aposta clara”.

L'alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira, ha subratllat el caràcter estratègic de la candidatura per impulsar infraestructures que urgeix desenvolupar "amb JJ.OO." --per exemple, la línia R3 de Rodalies-- i per situar el Pirineu a l'agenda política, amb un projecte sostenible des d'un punt de vista econòmic, social i ecològic.

"Els JJ.OO. passen, però el llegat queda. S'havia de posar l'accent no tant en què pot fer el territori pels Jocs, sinó en què poden fer els Jocs pel territori", ha subratllat Piñeira, que demana estudiar una candidatura única de Catalunya en el futur si no és possible l'acord amb Aragó, concretant bé el projecte per després sotmetre'l a consulta.

L'alcalde de Puigcerdà ha sostingut que el Govern aragonès ha actuat amb "deslleialtat institucional" després de desmarcar-se de l'acord tècnic a última hora, i ha recordat que, quan Aragó va decidir presentar una candidatura en solitari al passat, Catalunya ho va respectar --la candidatura 2030 era en origen catalana i Aragó es va sumar després--.

Tant l' alcaldessa de Solsona, Judit Gisbert, com l' alcalde de Berga, Ivan Sànchez, han ressaltat que des del principi van defensar que la Generalitat havia d'organitzar una consulta als seus territoris per conèixer què pensaven els veïns sobre els JJ.OO. d'hivern.

De fet, i malgrat que en un inici la Generalitat no va plantejar consultar el Berguedà, el Solsonès i el Ripollès, finalment va anunciar una doble consulta per al 24 de juliol --després suspesa, després d'embussar-se la candidatura-- amb preguntes diferents per a aquestes comarques, a les quals se'ls preguntava si volien involucrar-se als Jocs.

"No se'ns demanava si volíem JJ.OO . d'Hivern o no, sinó només si volíem participar", ha criticat l' alcalde de Berga , que retreu a la Generalitat no haver explicat el projecte olímpic al territori per poder debatre'l i alerta que el canvi climàtic complica molt l'horitzó del 2034, ha dit.

Per la seva banda, l'alcaldessa de Solsona ha lamentat que "no s'hagi pogut arribar que fos la ciutadania qui acabés decidint" sobre la cita olímpica a la consulta, que demana mantenir per a una eventual candidatura el 2034, i ha afegit que són els experts i els tècnics els que han de decidir si Catalunya es pot presentar en solitari.