El TC declara de forma unànime que la resolució independentista és inconstitucional

 

El Ple del Tribunal Constitucional (TC) ha estimat la impugnació presentada l'11 de novembre pel govern Espanyol contra la resolució independentista del Parlament aprovada a instàncies de JxSí i la CUP per donar inici a la ruptura amb Espanya.

Estableix que "la sobirania de la nació (...) comporta necessàriament la seva unitat", per la qual declara la "inconstitucionalitat i nul·litat" de l'acord parlamentari.

La sentència, que no conté advertència ni cap advertència als signants de la resolució en cas d'incompliment, considera que el text acordat vulnera diversos preceptes de la constitució --els articles 1.1, 1.2, 2, 9.1 i 168, els que al·ludeixen a la unitat del subjecte sobirà, a la submissió a la Constitució dels poders públics ia la reforma de la mateixa Carta Magna-- i els 1 i 2.4 de l'Estatut.

Amb una agilitat inusitada en l'òrgan de garanties, l'assumpte va ser introduït el dimarts al Ple, el primer ordinari del tribunal després de rebre divendres les al·legacions del mateix Parlament, que defensa que la resolució impugnada per l'Advocacia de l'Estat és un "acte parlamentari de naturalesa estrictament política ", de manera que no hauria d'haver estat valorada TC.

JUSTIFICA LA SEVA PREMURA

Abans d'entrar en el fons del recurs, la sentència de la qual ha estat ponent el magistrat Andrés Ollero explica la "prioritat en la seva resolució" perquè així ho exigeix la "transcendència constitucional" del mateix.

Assenyala també que la via triada pel Govern per a formular la impugnació és l'adequada, ja que la Resolució és un acte parlamentari "capaç de produir efectes jurídics propis i no merament polítics", de manera que rebutja el principal argument presentat pel Parlament en les seves al·legacions.

De fet, afirma la sentència, els pronunciaments continguts en la Resolució poden entendre com el reconeixement, especialment a favor del Parlament i del Govern, "d'atribucions inherents a la sobirania superiors a les que deriven de l'autonomia reconeguda per la Constitució a les nacionalitats que integren la nació espanyola".

La sentència recorda que el "imperi de la Constitució com a norma suprema" de l'ordenament jurídic deriva que la pròpia Constitució "és fruit de la determinació de la nació sobirana per mitjà d'un subjecte unitari, el poble espanyol, en el qual resideix aquella sobirania i del qual emanen, per això, els poders d'un Estat (article 1.2 de la Constitució) ".

Així mateix, incideix que la sobirania de la nació, que resideix en el poble espanyol, "comporta necessàriament la seva unitat (article 2 de la Constitució)", i que aquesta unitat del subjecte sobirà és el fonament sobre el qual "la nació mateixa es constitueix, al propi temps, en Estat social i democràtic de Dret (article 1.1) ".

El Ple, al llarg de les 33 pàgines de la sentència, recorda també que l'article 1 de l'Estatut disposa que Catalunya, "com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituïda en comunitat autònoma d'acord amb la Constitució i el present Estatut".

Per tant, la Constitució es presenta "com a norma incondicionada i condicionant de qualssevol altres en el nostre ordenament"; es tracta d'una "norma superior a la qual tots -ciutadans i poders públics- queden subjectes (art. 9.1 de la Constitució)".

SOTMESOS AL POBLE ESPANYOL

Però tal submissió a la Constitució no és sinó una altra forma de submissió a la voluntat popular expressada com "poder constituent", per la qual cosa --conclou la sentència-- a l'Estat constitucional "el principi democràtic no pot desvincular-se de la primacia incondicional de la Constitució".

La Resolució impugnada contraposa el supòsit abast del mandat democràtic rebut pel Parlament en les eleccions del 27S o el caràcter legítim i democràtic de la cambra "a la legalitat i legitimitat de les institucions de l'Estat, en particular d'aquest Tribunal Constitucional".

El referit "mandat democràtic" justificaria l'anunci que les decisions del Parlament "no es supeditaran" a les adoptades per les institucions del conjunt de l'Estat, així com l'obertura d'un procés constituent no subordinat, és a dir, unilateral, diu el text.

En suma, redunda en què la resolució independentista s'ha de fonamentar en un principi de legitimitat democràtica del Parlament "la formulació i conseqüències estan en absoluta contradicció amb la Constitució de 1978 i amb l'Estatut".

"Això trastoca no només els postulats de l'Estat de Dret, basat en la plena submissió a la llei i al dret, sinó la pròpia legitimitat democràtica del Parlament de Catalunya, que la Constitució reconeix i empara".

LEGITIMITAT DEMOCRÀTICA

En el nostre Estat social i democràtic de Dret, continua el TC, "no cal contraposar legitimitat democràtica i legalitat constitucional en detriment de la segona", ja que "la legitimitat d'una actuació o política del poder públic consisteix bàsicament en la seva conformitat a la Constitució i l'ordenament jurídic".

El ple del TC afegeix que, en connexió amb el principi democràtic, estan dos dels principals trets del nostre Estat constitucional, que són el pluralisme polític i el pluralisme territorial.

Respecte del primer, la sentència recorda que la Constitució "proclama un mínim de continguts i estableix unes regles del joc indefugibles per als ciutadans i els poders públics", sent precisament aquest marc constitucional mínim de referència el que "manté unida a la comunitat política dins dels paràmetres del pluralisme polític".

Pel que fa al pluralisme territorial, és l'article 2 de la Constitució, "n nucli" de la norma fonamental, el que proclama "el dret de les nacionalitats i regions a l'autonomia".

És a dir, "la Constitució garanteix la capacitat de les comunitats autònomes d'adoptar les seves pròpies polítiques en el marc constitucional i estatutari", i "és la mateixa norma fonamental la que obliga conciliar els principis d'unitat i d'autonomia de les nacionalitats i regions".

Les raons exposades porten al Ple a determinar que "l'ordenament jurídic, amb la Constitució a la seva cúspide, en cap cas pot ser considerat com a límit de la democràcia, sinó com la seva garantia mateixa".

Finalment, el TC reitera que la Constitució no s'atribueix el caràcter de "lex perpètua", sinó que admet la seva total revisió, però les lleres formals per a la reforma constitucional han de ser respectuosos amb els procediments previstos a la Constitució mateixa.

El Parlament --afirma la sentència-- ha optat per aprovar la Resolució impugnada, "el contingut incideix directament sobre qüestions reservades en el seu tractament institucional al procediment de reforma constitucional de l'article 168 CE" que, per tant", resulta també vulnerat.

Incideix que la Cambra autonòmica pot sol·licitar la reforma de la Constitució, però no "erigir-se en font de legitimitat jurídica i política, fins arrogar-se la potestat de vulnerar l'ordre constitucional que sustenta la seva pròpia autoritat".

Actuant d'aquesta manera, el Parlament "soscavaria el seu propi fonament constitucional i estatutari (articles 1 i 2.4 de l'Estatut), a l'sostreure de tota vinculació a la Constitució ia la resta de l'ordenament jurídic, i infringiria les bases de l'Estat de Dret i la norma que declara la subjecció de tots a la Constitució.