La Manxa, Catalunya i Aragó, les comunitats que més han retallat en política social, segons un informe

Castella-la Manxa, Catalunya i Aragó són medalla d'or, plata i bronze en el rànquing de retallada en despesa social per comunitats autònomes que ha elaborat l'associació de Directors i Gerents de Serveis Socials per a denunciar com la inversió en aquestes polítiques ha retrocedit fins i tot per sobre del 26 per cent en algunes autonomies en comparació amb l'any 2009. En total, la retallada és del 14,5%.

Segons apunta, Castella-la Manxa ha retallat en aquest temps un 26,93% la seva despesa social i destina ara 1.637,2 milions d'euros menys a polítiques de sanitat, educació i serveis socials. El segueix Catalunya, on la retallada ha estat del 26,26% i la caiguda, de 5.438,6 milions d'euros. A Aragó, s'ha retirat el 22,50% del pressupost, 811.400.000 d'euros.

El quart lloc d'aquest rànquing de retallades l'ocupa Galícia, amb una caiguda del 16,21% (1.152,2 milions d'euros menys), el segueixen Extremadura, que ha perdut el 13,40 per cent (419.400.000 menys) , Andalusia, on la retallada ha estat del 12,60% (2.457,1 milions), i Canàries, amb un 12,43% menys (624.300.000).

BALEARS, CANTÀBRIA I PAÍS BASC RETALLEN MENYS

Amb retallades de despesa social al voltant del 10% estan Castella i Lleó (10,79% i 695.400.000 menys), Navarra (10,67% i 205.600.000) i la Rioja (10,58% i 87, 2 milions), que precedeixen els retrocessos de València, que ha retallat el 9,72% (1.111,6 milions d'euros menys), Múrcia, amb una caiguda del 9,44% (335.100.000 menys), Madrid, amb 1 9,31 per cent menys de pressupost (1.314,9 milions d'euros) i Astúries, que s'ha deixat un 7,90% (223 milions menys).

A la part baixa de la taula apareixen les Balears, Cantàbria i el País Basc, que amb retallades del 4,76, 4,44 i 4,18 per cent, respectivament, són les que menys han retrocedit en despesa social, si bé en termes absoluts han deixat de destinar a aquestes polítiques 110,6, 69,1 i 284.200.000 d'euros, en cada cas.

Segons els comptes dels Directors i Gerents de Serveis Socials, la despesa total en política social a les comunitats autònomes s'ha vist retallat un 14,5 per cent en comparació amb 2009 i els governs regionals destinen 16.976,9 milions d'euros menys avui que llavors a educació, sanitat i serveis socials.

"La retallada acumulat en aquests 7 anys de crisi econòmica, quan més necessàries són les polítiques socials, puja a 74.152.000 d'euros", denuncia l'organització, que compara el pressupost de 174.694.000 d'euros que tenien les comunitats en 2009 amb els 166.104 , 9 milions de què disposen en 2015, un 4,9% menys.

ES RETALLA EN TOT, MENYS EN EL DEUTE

L'organització destaca que "totes les àrees de despesa" a excepció del deute han patit retallades però se centra en els de política social. En Sanitat, la pèrdua ha estat de 10.108,15 milions d'euros, una retallada del 15,75%. En Educació, ha arribat a 5.566,8 milions d'euros, després d'una retallada del 13,65%. En Serveis Socials, puja a 1.301,8 milions (-10,95%) i la resta de polítiques s'han deixat un 26,5% però els fons per pagar el deute han credido 1 317,9%, 21.897,9 milions més.

En aquest sentit, compara els 1.168,75 euros de despesa per habitant en Sanitat, els 760,97 d'Educació, els 228,78 en Serveis Socials i els 809,27 per cap de la resta de polítiques amb els 622,1 euros que, asseguren, destinen per cada ciutadà i any les comunitats autònomes al pagament del deute.

Destaca així mateix la diferència entre l'esforç de les diferents comunitats en aquestes polítiques perquè "gairebé 20 punts separen el percentatge que dediquen unes i altres a despesa social, amb un mínim de 60,9% Extremadura al 78,2% Madrid" i sense tenir en compte el cas "extrem" de Navarra, que per la seva peculiar sistema foral amb prou feines supera el 50% el seu percentatge de despesa en polítiques socials.

SANITAT, EDUCACIÓ I SERVEIS SOCIALS

Això es tradueix en una diferència de més de 500 euros de despesa social per ciutadà i any en funció del lloc en què resideixi. Mentre a País Basc són 3.010,97 euros per cap, els habitants de les Balears, amb l'import més baix de tots, toquen a 1.968,60 euros cadascun. La mitjana nacional està en 2.158,50 per persona, però al costat de la Balear, hi ha altres set comunitats que no l'aconsegueixen: Castella-la Manxa, Aragó, València, Canàries, Catalunya, Andalusia i Madrid.

En matèria de serveis socials, hi ha "diferències extremes", segons explica l'informe: quatre comunitats han incrementat la seva despesa la seva despesa en Serveis Socials el 2015 en relació amb 2009: especialment al País Basc (41,12%), València (28, 54%), Astúries (18,31%) i Balears (10,57%), mentre que tres comunitats l'han reduït per sobre del 30%: Navarra (-30,81%), Galícia (-31,43%) i Castella-la Manxa, amb una reducció de la despesa en serveis socials del 37,42%.

En Educació, segons afirma, "totes" han retallat despesa en relació al 2009 excepte Extremadura, que augmenta un 0,45%. N'hi ha com València, la Rioja, Andalusia i Cantàbria que han retallat per sota del 10% i altres com Catalunya (21,38%) o Castella-la Manxa (26,21%) on s'ha superat el 20%.

Pel que fa a la Sanitat, "totes", de nou, han retallat despesa des de 2009 tot i que també amb grans diferències: del 1,19% de Cantàbria al 31,27% de Catalunya. Al costat de Catalunya, Aragó i Castella-la Manxa mostren retallades superiors al 24%, mentre que País Basc, Navarra i Balears, a més de Cantàbria, totes elles amb percentatges inferiors al 5% són les que menys han retallat la seva despesa sanitària.