Arquitectes, enginyers i economistes demanen una Sagrera amb "urgència, consens i ambició"

Els col·legis professionals catalans d'arquitectes, economistes, enginyers industrials i enginyers de camins, canals i ports han presentat aquest dimecres un manifest en què demanen que la futura estació de La Sagrera a Barcelona es faci realitat.

|
Sagrera2

 

Sagrera


Els col·legis professionals catalans d'arquitectes, economistes, enginyers industrials i enginyers de camins, canals i ports han presentat aquest dimecres un manifest en què demanen que la futura estació de La Sagrera a Barcelona es faci realitat amb "urgència, consens i ambició", ha resumit el degà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Lluís Comerón.


En roda de premsa al Col·legi d'Economistes, responsables dels quatre col·legis han demanat un impuls definitiu i decidit per a una infraestructura que qualifiquen com a bàsica per a la mobilitat a l'àrea de Barcelona i per a la qual demanen tant funcionalitat com que sigui un nou referent arquitectònic.


El degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Joan B.Casas, ha lamentat la lentitud actual de les obres en una infraestructura en la qual confluiran AVE, Rodalies, trens regionals, metro i autobusos urbans i interurbans, i ha alertat que "tots els estrangulacions en mobilitat afecten l'economia".


El vicedegà del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, Josep Maria Rovira, ha constatat la preocupació de tots els signants en veure "com a través de successives modificacions del projecte original, ha anat perdent funcionalitat i aposta financera dels que s'han de fer càrrec de la inversió".


Ha retret la intenció de reduir costos "com sigui", i Casas ha afegit que aquest tipus d'obres, que perduren, no es pot fer amb una mentalitat a curt termini sinó estructural.


2020, EN DUBTE


Rovira ha posat en dubte que es compleixi el termini de 2020 per falta de temps, ja que els pressupostos generals de l'Estat han dedicat xifres "idèntiques" a Catalunya el 2014, 2015 i 2016, el que deixa fora inversions clau com La Sagrera, els nous accessos al Port de Barcelona i el Corredor Mediterrani.


Ho ha qualificat de falta de voluntat política, i també ha constatat que actualment "les circumstàncies polítiques no faciliten l'enteniment".


Comerón ha desmarcat aquest manifest de la campanya electoral i ho ha vinculat a l'estat actual del projecte, amb una licitació per a l'edifici de l'estació que ha centralitzat Adif en comptes de la societat Barcelona Sagrera Alta Velocitat, conformada per Renfe, Adif, Ajuntament i Generalitat.


Ha advocat pel consens entre les diverses administracions mantenint el lideratge de la societat Barcelona Sagrera Alta Velocitat, així com per mantenir la qualitat del projecte incorporant a la licitació "mecanismes per validar que la proposta per a l'estació sigui la millor possible".


Ha criticat que la licitació actual "prioritza la rebaixa econòmica" i ha cridat a no repetir els errors de Sants, que és una estació funcional però no emblemàtica, pel que La Sagrera hauria de tenir com a referents exemples com l'Estació central de Nuerva York o Atocha a Madrid, vetllant també per la seva integració en el teixit urbà, la qual cosa ha considerat que ara presenta greus deficiències a la zona.


El manifest, que serà remès a les autoritats implicades en el projecte de La Sagrera, està obert a més adhesions: "No està tancat, tot el que es vulgui adherir serà benvingut", ha assenyalat Casas.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA