Patir racisme i odi al col·legi pot marcar a un nen, segons un estudi

Patir un episodi d'odi o racisme a l'escola pot marcar a un nen per a tota la vida i fins i tot ocasionar-li problemes de desenvolupament cerebral si és menor de cinc anys, segons un manual editat pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, dirigit als professors, per a la detecció i prevenció d'aquest tipus problemes en els centres escolars.

Aquest treball, que recull Europa Press, posa de manifest l'impacte que tenen aquest tipus d'incidents en els menors pertanyents a minories ètniques, culturals o religioses en l'etapa escolar. Així, conclou que mentre la majoria de les víctimes de delictes es recuperen "entre el mes i els tres mesos" després de patir-lo, en el cas dels nens víctimes de delictes d'odi "les seqüeles emocionals romanen en el temps i fins i tot al llarg de tota la seva vida".

Així mateix, adverteix que no només afecten a la víctima directa, sinó també a les seves famílies, membres de les minories a les quals pertanyen ia tota la comunitat i suggereix que l'experimentació d'un trauma comporta una sèrie d'efectes sobre el desenvolupament del cervell infantil. "Les experiències traumàtiques experimentades abans dels cinc anys, l'edat en què el cervell està gairebé completament desenvolupat, poden alterar el desenvolupament de les vies nervioses", alerta.

Entre les raons que expliquen la gravetat de les seqüeles dels incidents d'odi en els nens i joves, destaca que en produir en relació amb la identitat de la víctima, afecten la seva autoestima. A més, assenyala que les experiències traumàtiques poden provocar que el nen aprengui mecanismes d'hipervigilància o d'agressió per autoprotegir i que no es tracta d'una agressió aïllada sinó connectada amb una altra sèrie d'incidents experimentats per la víctima directament o indirectament.

Les seqüeles són més grans en aquests casos perquè l'agressió es produeix en entorns quotidians, de manera que el menor "reviu" les situacions en què es van produir els atacs i coneix els seus agressors i als testimonis passius de l'agressió. També adverteix que l'abandonament del centre escolar suposa una "revictimització" de l'agredit i que és freqüent que els nens i joves agredits tinguin dificultats per trobar el suport entre iguals i familiars.

Els autors d'aquest manual assenyalen que cada nen experimenta l'impacte dels delictes d'odi de forma diferent: poden reaccionar immediatament o tardar mesos a manifestar el problema. També alerten que un sol episodi racista o d'odi és suficient perquè la víctima pateixi seqüeles, fins i tot sent només testimoni.

Els efectes psicològics que experimenten les víctimes d'odi --aislamiento, solitud, tristesa, por o culpabilitat, entre d'altres-- "poden agreujar-se i desenvolupar alteracions i malalties psicològiques, com ara fòbia, ansietat, estrès agut, depressió i estrès posttraumàtic", apunten els experts, que adverteixen que poden influir en l'estudi, en relacions saludables, abusos de substàncies, conductes violentes, mals de cap, problemes gastrointestinals o insomni.

PROFESSOR, "NO HO IGNORI"

El treball ofereix recomanacions al professorat i als centres educatius quan detectin episodis racistes o d'odi. "No ho ignori", aconsella al docent, al qual recorda que el nen necessita d'un adult per fer front a una agressió d'aquest tipus. També li aconsellen que actuï de manera "immediata" separant els implicats amb els que ha de parlar després, de forma individual i sense els seus pares davant.

Pel que fa a les víctimes, proposen que se'ls garanteixi la reparació de la situació viscuda, a més de garantir protecció i seguretat de forma activa, posar en marxa programes d'ajuda entre iguals, fer-les participar en activitats per millorar la seva autoestima i donar suport professional específic.

ELS 'CAMARADES PROTECTORS'

Respecte als 'camarades protectors', apunten que l'interlocutor preferit per les víctimes de fustigació és, d'acord amb les investigacions, un altre alumne. Per això, apunten que l'elecció d'un collega per explicar les experiències es pot facilitar des del centre escolar si aquest selecciona un conjunt de l'alumnat implicat i amb suficients competències socials per integrar els nous estudiants i donar suport als alumnes més vulnerables.

Així mateix, assenyalen la necessitat que el conjunt de l'alumnat prengui consciència de la impossibilitat de mantenir-se al marge en les agressions que altres pateixen i del posicionament, encara que sigui inconscient, que tenen quan observen sense fer res. Per a això, proposen que passi de ser "un participant passiu a un testimoni compromès".

Els agressors també han de ser una prioritat per al centre educatiu i el professorat, no només perquè deixi d'agredir, sinó per evitar que es radicalitzi aquesta actitud en el futur. Per a aquests nois, plantegen tallers per al desenvolupament d'habilitats socials i d'empatia, de control emocional i de la ira o el desenvolupament d'activitats de treball cooperatiu en el centre.

EDUCAR EN VALORS

Els experts sostenen que prevenir el racisme "requereix educar en valors des d'un enfocament afectiu-social basat en el desenvolupament de l'autonomia moral, l'empatia, els drets humans i la coherència, tant en la interacció educativa com en l'exercici del professorat amb tals principis".

També sostenen que per evitar aquestes situacions, cal prestar especial atenció a la presència de les diverses cultures escolars en el currículum, en els processos d'aprenentatge i l'atenció prestada a l'acollida de l'alumnat que arriba sense conèixer l'idioma en què s'ensenya.

A més, perquè els alumnes aprenguin sobre convivència, els autors del manual assenyalen que en la formació del professorat ha de desenvolupar-la "competència intercultural" amb l'objectiu de capacitar a l'docent per intervenir en altres entorns educatius caracteritzats per la seva diversitat cultural, en els quals "amb certa probabilitat puguin produir manifestacions d'intolerància".