L'any es tanca amb 56 dones assassinades per violència de gènere i tres casos en investigació

Almenys 56 dones han estat assassinades a Espanya pels homes amb els que tenien o havien mantingut una relació de parella aquest any, quan, a falta de confirmar-4 feminicidis que segueixen en investigació, s'hauria registrat una víctima mortal més per violència de gènere que en 2014. Des que va arrencar la Legislatura s'expliquen 215 homicidis masclistes.

El primer assassinat de 2015 va tenir lloc el dia 12 de gener a la localitat alacantina d'Elx, on una dona i la seva germana van ser assassinades a mans presumptament de l'exparella de la primera, un home de 70 anys que després es va suïcidar. Els dos últims, confirmats a 31 de desembre, són el d'una dona de 69 anys i resident a la localitat de Mos, a Pontevedra, que a l'octubre va denunciar per maltractaments a la seva marit, que ha estat detingut; i el d'una dona de 25 anys assassinada per la seva parella de fet, un home de 65, amb el qual tenia una filla petita.

S'expliquen així 56 crims davant els 54 registrats el 2014 i 2013 i als 52 que va deixar 2012, quan es va registrar la xifra més baixa de feminicidis a Espanya des que van començar a recollir aquestes dades, el 2003. No obstant això, la Delegació del Govern té pendent d'aclarir les circumstàncies de tres assassinats comesos aquest any a Torre del Mar, Fuengirola i Astúries que podrien elevar el balanç a 59.

De les 56 dones assassinades el 2015, només 13 havien denunciat i en un cas més no es disposa d'aquesta informació. El grup més ampli, 18 dones, tenien entre 41 i 58 anys, tot i que 16 estaven entre els 31 i els 40 i 12 no havien complert la trentena. La majoria d'elles, 45, encara mantenien una relació de parella amb l'homicida, mentre 11 ia l'havien interromput.

En termes absoluts, la comunitat autònoma més castigada per la violència de gènere aquest any ha estat Andalusia, que ha vist assassinar a 13 veïnes. A la Comunitat Valenciana han estat deu els assassins, a Galícia un total de 7, quatre a Madrid, tres a Canàries i al País Basc, i dos en Principat d'Astúries i Castella i Lleó. La resta dels homicidis van tenir lloc a Aragó, Balears, Cantàbria, Castella-la Manxa, Extremadura i Múrcia.

215 DONES ASSASSINADES DURANT LA LEGISLATURA

El balanç és inferior al de la Legislatura anterior, considerada en anys naturals: entre 2008 i 2011 van ser assassinades 266 dones, enfront de les 215 que compten de gener de 2012 i fins el 30 de desembre de 2015 els dades oficials. En total, 51 d'aquestes dones (23%) havien denunciat abans al seu agressor.

La delegada del Govern per a la Violència de Gènere, Blanca Hernández, explica en una entrevista amb Europa Press que al llarg de la Legislatura s'han vingut analitzant aquestes morts i s'ha arribat a la conclusió que no hi ha un únic factor que expliqui per què havent denúncia es produeix el crim.

"Ens trobem amb una pluralitat de causes. En uns casos la denúncia havia fracassat perquè la dona s'havia retirat. En altres, s'havia trencat la mesura. En alguns casos hi havia fallat la coordinació entre administracions i en altres s'havien dictat sentències absolutòries, arxius de sentències o denegacions d'ordres de protecció ", assenyala.

CINC feminicidis Al MES DURANT 13 ANYS

En total, 822 dones han estat assassinades amb violència de gènere a Espanya des de l'any 2003; més de cinc dones al mes durant tretze anys. Des de 2013 a més, s'expliquen els fills de dones maltractades morts a mans d'aquest maltractador: 13 nens en una mica menys de tres anys: 834 víctimes mortals en poc més d'una dècada.

L'assumpte dels menors ha estat central al llarg d'una Legislatura en què s'ha reformat la Llei Integral per incorporar als fills de les víctimes com a subjectes de la protecció que ofereix la norma. També s'han emprès altres mesures, com obligar els jutges a pronunciar-se sobre els fills en tots els processos de família, hi hagi o no violència.

El pressupost ha centrat també bona part del debat, ja que mentre l'oposició denunciava la retallada en les partides de la Delegació del Govern, l'Executiu defensava que "s'executava millor" i que no s'havia restat en protecció, sinó en àrees com personal o campanyes, reutilitzant les antigues.

Segons els PGE consolidats de 2015, l'Executiu va emprar en actuacions per a la prevenció integral de la violència de gènere un total de 24 milions d'euros en 2012, 22 milions el 2013, altres 22 milions el 2014 i 24 milions el 2015.

Per 2016 es preveu utilitzar 25.220.000 d'euros, xifra encara per sota dels 32 milions que es van destinar a aquesta partida en 2010 o dels 30 milions emprats en 2011.

MÉS DE 16.500 DONES AMB VIGILÀNCIA POLICIAL

L'etapa de Govern que arriba a la fi deixa altres xifres, com les 51.641 dones que al tancament de novembre estaven monitoritzades per la policia pel risc que els seus maltractadors suposaven per a elles. Fins 16.526 tenien protecció policial per estar en perill baix (13.476), mitjà (2.916), alt (126) o extrem (8), conforme les dades recopilades per Europa Press.

El seguiment policial del risc ha estat precisament un altre dels temes aquests quatre anys, després que l'Observatori de Violència Domèstica i de Gènere del CGPJ alertés que en casos d'assassinat masclista analitzats o bé no existia aquesta avaluació amb la qual el jutge dirimeix les mesures de protecció a adoptar, o el seu resultat és que no hi havia perill.

El 2014 el Ministeri de l'Interior va anunciar una revisió dels qüestionaris amb què s'avalua el risc i el passat mes de setembre va confirmar que entrarien en vigor a principis de l'any vinent, després d'una fase de verificació.

També en matèria de seguiment, consta que al tancament del mes d'octubre, 756 homes a Espanya portaven un braçalet de localització per a maltractadors, dels 1.922 que s'han activat al llarg de la legislatura. Mentrestant, havia 10.577 usuàries de la teleassistència Atempro, davant de les 9.939 que constaven en 2012.

Per la seva banda, el telèfon d'atenció gratuïta sobre violència de gènere 016 ha registrat a l'octubre de 2015 la xifra més alta de trucades des que va començar a funcionar, al setembre de 2007. Es van registrar 8.454 comunicacions aquell mes i un total de 248.725 des de 2012 i fins llavors, conforme les dades oficials.

LLEU REPUNT DE LES DENÚNCIES

Un altre dels assumptes centrals durant aquesta etapa de Govern ha estat l'evolució de les denúncies, que el 2008 van començar a caure i que després de cinc anys de descens, van remuntar un 1,5 per cent en 2014. En total, es van presentar 128.477 el 2012 , 124.893 el 2013 i 126.742 l'any passat. Fins al setembre, última xifra disponible, es comptaven 96.021, un lleuger augment respecte a la fase immediatament anterior.

En paral·lel, les ordres de protecció, que eren 34.537 sol·licitades al cap de 2012, van caure a 32.831 el 2013 i van repuntar un any després, amb 33.167 demanades al tancament de 2014, encara que aquest any es va concedir el 57 per cent, dos punts menys que l'anterior. Al setembre d'aquest any constaven 27.462, de les quals quatre de cada deu es van denegar i un 4% més, es van inadmetre.

Pel que fa a les ajudes, les dades de la Delegació del Govern indiquen s'han concedit 5.654 permisos de residència a dones estrangeres en situació irregular que patien maltractaments des de 2012.

Mentrestant, s'han subscrit 2.465 contractes bonificats i 1.177 contractes de substitució per a víctimes de violència de gènere, s'han concedit 1.762 ajuts econòmics de caràcter social a aquests perfils i 11.755 ajudes per canvi de residència. La renda mínima d'inserció comptava amb 31.555 perceptores víctimes de violència al tancament del mes d'octubre.