La Defensa de la Infanta sosté que "superposar la voluntat de Mans Netes s'allunya dels fins constitucionals"

 

En l'informe en què es va basar en la primera jornada del judici del cas Nóos per sol·licitar el sobreseïment de la seva imputació per dos delictes fiscals, la defensa de la Infanta Cristina sosté que "superposar" les pretensions de Mans Netes [acusació popular] a la "explícita voluntat" de la Fiscalia i del perjudicat [l'Agència Tributària] suposa apartar el procés penal "dels fins constitucionals que el legitimen".

Així ho posa de manifest el document, a què ha tingut accés Europa Press i en el qual els advocats Miquel Roca i Jesús María Silva defensen al llarg de 36 pàgines la necessitat que al seu patrocinada li sigui aplicada la denominada doctrina Botín, que evitaria que la germana del Rei Felipe VI fos jutjada per ser únicament Mans Netes la que exerceix accions penals contra ella --reclama vuit anys de presó per a la acusada-- i no el Ministeri Públic ni Hisenda.

En aquest sentit, els lletrats consideren que la situació de "màxima frustració" es produeix quan ambdues acusacions sol·liciten l'arxiu per a un imputat --en aquest cas la Infanta-- i el jutge "no ho acorda perquè hi ha una acusació popular --això és, un subjecte diferent al titular de l'interès públic i al titular del bé jurídic lesionat-- que sí acusa".

I és que, segons l'informe, el dret a l'exercici de l'acció popular "no és ni un dret fonamental ni tampoc un dret constitucional en sentit estricte, sinó més aviat una habilitació al legislador ordinari per a regular les condicions de l'exercici d'aquesta acció".

La representació processal de la Infanta incideix que si la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat --en representació de la AEAT-- entenen que s'han comès dos delictes fiscals, "però consideren que no hi ha motius suficients per acusar una determinada persona ( donya Cristina de Borbó) ni com a autora, ni com a còmplice ni com encobridora, no pot sinó concloure que 'in claris non fit interpretatio', és a dir, que el jutge ha d'acordar dit sobreseïment".

Els advocats reclamen així que, ja que així ho recolza "una doctrina consolidada en el TS, ratificada pel Tribunal Constitucional i seguida sense fissures per la jurisprudència menor", i perquè existeixen a més "innombrables raons per fer-ho", es declari la nul·litat del acte pel qual al desembre de 2014 el jutge José Castro, instructor de les indagacions, va obrir judici oral contra la Infanta i la va enviar a la banqueta després així sol·licitar-Mans Netes.

RESOLDRÀ ABANS DEL 9 DE FEBRER

Ara, el tribunal de la Secció Primera de l'Audiència Provincial de Balears, encarregat de jutjar als 18 processats del cas Nóos, haurà de resoldre abans del 9 de febrer -dia en què es reprendrà el judici amb l'interrogatori dels acusats-- si s'aplica la doctrina Botín sobre la germana del Rei i evita d'aquesta manera que sigui jutjada pels dos delictes fiscals que li atribueix l'acusació popular.

Això no ha impedit, però aquest dilluns, en la primera sessió del judici, la inculpada s'assegués a la banqueta dels acusats.

Durant la seva intervenció, el fiscal Pedro Horrach va subratllar en aquesta mateixa línia que "l'única resposta judicial possible" per a la Infanta és l'arxiu de la seva imputació, a l'asseverar que "la Fiscalia, que representa a l'Estat, i Hisenda, aquí suposadament perjudicada, han determinat que no hi ha fets que la inculpin". Alhora, ha subratllat que "no és possible vorejar" l'aplicació de la Llei en aquest sentit "emparant-nos en la gastada frase 'Hisenda som tots'".

Més en concret, es va referir a l'article 782 de la Llei d'enjudiciament criminal (LECrim), que insta a arxivar les indagacions per a qui així ho sol·liciten Fiscalia i acusació particular.

De fet, tal com ha abundat, l'article 124 de la Constitució "atorga al ministeri fiscal la m issió de defensar la legalitat, i això inclou el compliment de l'article 782 de la LECrim en els seus estrictes termes".

Per reforçar els seus al·legats, el fiscal va exposar un cas "idèntic" al de la Infanta, en el qual l'Audiència Provincial de Biscaia va determinar que l'acusació popular no podia per si sola obrir el judici oral contra les persones que no eren objecte d'acusació ni pel ministeri fiscal ni per l'acusació particular arran de la suposada comissió d'un delicte contra la Hisenda pública.