Els pesos pesats del nou Govern de Carles Puigdemont

 

Oriol Junqueras, que assumirà la Vicepresidència, Neus Munté, al capdavant de la Conselleria de Presidència i Raül Romeva, conseller d'Afers Estrangers, són els tres pesos pesants del nou Govern liderat per Carles Puigdemont.

ORIOL JUNQUERAS, A LA VICEPRESIDÈNCIA

El president d'ERC, Oriol Junqueras, assumirà la Vicepresidència del nou Govern de Carles Puigdemont, on també dirigirà la Conselleria d'Economia i Hisenda.

Format al Liceu Italià, Junqueras (Barcelona, 1969) és llicenciat en Història Moderna i Contemporània i doctorat en Història del Pensament Econòmic per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on ha exercit com a professor.

Va iniciar la seva marxa política en 2007 com a cap de llista d'ERC a Sant Vicenç dels Horts (Barcelona), aconseguint l'alcaldia quatre anys després: s'ha mantingut en el càrrec fins al 23 de desembre de 2015, quan va renunciar per centrar-se en el "futur polític "de Catalunya.

Junqueras va començar com a regidor i després ho va compaginar amb ser eurodiputat (2009-2011) sense tenir carnet de partit: a principis de 2011 va decidir afiliar-se, i l'1 d'octubre va assumir el comandament en un congrés d'ERC celebrat a Girona --ciutat de la que ha estat alcalde el nou president del Govern, Carles Puigdemont--.

El nou vicepresident va heretar el 2011 un partit dividit per les lluites internes, en caiguda lliure i relegat a cinquena força al Parlament, però ja en les catalanes de 2012 va aconseguir revertir la tendència i el va situar segon en la Cambra, convertint-se en cap de la oposició.

COALICIÓ AMB ARTUR MAS

Malgrat aquesta condició d'opositor, Junqueras va signar amb Mas un pacte d'estabilitat parlamentària (2012-2015) en l'etapa que el líder de CDC va virar a l'independentisme: la complicitat en el sobiranisme va fer que rebés nombroses crítiques per no ser suficientment bel·ligerant davant els retallades socials de CiU.

El projecte independentista va fer precisament que ERC i CDC decidissin unir-se sota les sigles de JxSí a les catalanes del 2015, la qual cosa Junqueras va rebutjar al principi, però va acabar acceptant, després d'una tensa negociació i la pressió de les entitats sobiranistes.

PARTIT DE REFERÈNCIA

Ha buscat convertir ERC en la força hegemònica de l'esquerra catalana en substitució del PSC, i per això ha dissenyat diverses estratègies: des de buscar que el missatge sobiranista quallés a l'àrea metropolitana de Barcelona fins a teixir aliances amb formacions escindides del PSC.

Ha tingut un paper important en les negociacions entre JxSí i la CUP: enrocats en les seves postures al voltant de la investidura d'Artur Mas, Junqueras va exigir incansablement a ambdues parts que s'acostessin posicions per donar a llum un pacte que finalment va cristal·litzar el dissabte.

Sobre les seves espatlles recaurà ara una de les parts clau del procés sobiranista: crear una hisenda pròpia catalana i un banc central català amb la segura oposició de l'Estat.

També haurà d'assumir les sempre difícils relacions de la Generalitat amb el Govern a compte del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), que ha originat més d'una crisi política entre els dos gabinets, encara que per ara no sap amb quin ministre haurà de negociar, ja que actualment l'Executiu central està en funcions.

Abans de dedicar-se de ple a la faceta institucional havia col·laborat en mitjans de comunicació, a més d'haver estat guionista i assessor en sèries documentals de televisió, com 'L'Onze de Setembre de 1714'; 'Els maquis: la guerra silenciada' i 'Barcelona sota el franquisme'.

Neus Munté, LA SEGONA DE MÉS

La fins ara vicepresidenta i portaveu del Govern, Neus Munté, assumirà la Conselleria de la Presidència del govern de Carles Puigdemont.

Fins ara també era consellera de Benestar Social, un càrrec per al qual va ser nomenada pel llavors president Artur Mas al desembre de 2012, quan era diputada electa de CiU per la llista de CDC, i que ha exercit amb èxit: ha capejat les tensions socials des de la complicitat amb el sector.

Munté va néixer a Barcelona el 13 de novembre de 1970, és llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona (UB), màster en dret públic i organització administrativa per la Pompeu Fabra (UPF) i va desenvolupar la seva carrera professional a la UGT de Catalunya fins a saltar a la política de la mà de CDC, on milita des de 1996.

El 22 juny 2015 va assumir la Vicepresidència i el càrrec de portaveu del Govern per substituir el membre de CDC Francesc Homs, que es va retirar de l'Executiu català per preparar la seva candidatura a les eleccions generals del 20 de desembre de 2015, en què va obtenir vuit diputats .

Amb el nomenament de Munté, l'executiu liderat llavors per Artur Mas adquiria un perfil més social, en un moment de crisi i tensions de tresoreria en què la consellera havia demostrat la seva capacitat de diàleg i entesa amb els més desfavorits.

El seu ascens a número dos del Govern al rang protocol·lari i el seu perfil discret, van fer que en les negociacions entre JxSí i la CUP es plantegés com a candidata alternativa a Artur Mas a la Presidència de la Generalitat, un càrrec per al qual finalment es va triar a Puigdemont.

Centrad COMBATRE L'ATUR

En el sindicat que lidera Josep Maria Álvarez, va ser secretària de Política Institucional, posició des de la qual es va centrar especialment en combatre l'atur, amb especial sensibilitat cap als més joves i els col·lectius més vulnerables.

Ja en política, va ser cap de gabinet de la Conselleria d'Ensenyament de la Generalitat entre 1999 i 2002, i diputada del 2002 al 2003, i de la legislatura de 2010 a 2012.

Va ser portaveu del grup de CiU de la Comissió d'Ensenyament i Universitats del Parlament, i en les eleccions catalanes del 25 novembre 2012 anava com a número 11 a la llista per Barcelona.

En el seu perfil de Twitter, una eina que s'utilitza amb freqüència, deixa clars els seus ideals: "La meva pàtria la vull lliure i socialment avançada. Les urnes no s'imputen. Sóc de la UGT i de Convergència. Vicepresidenta i portaveu del Govern. Consellera de BSiF", deia encara la seva encapçalament aquest dimecres a la tarda.

RAÜL ROMEVA, CATALITZADOR DE JxSÍ

El cap de llista de JxSí a les eleccions catalanes, Raül Romeva, serà el conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, i l'encarregat d'internacionalitzar el procés sobiranista, una tasca clau per a l'èxit de la independència catalana, que necessita del reconeixement internacional.

Al marge de dirigir la cartera d'Exteriors, l'home de consens que va provocar el part de la coalició de CDC i ERC --JxSí--, coordinarà les conselleries de Governació, Interior i Justícia.

Romeva (Madrid, 12 març de 1971) va ser eurodiputat d'ICV durant 10 anys (2004-2014) i el 2 març 2015 va anunciar que deixava la militància ecosocialista al discrepar el model d'Estat del partit que colidera Joan Herrera --de qui va ser amic íntimo--, que no aposta per la independència.

Després d'uns mesos apartat de la primera línia de la política, el seu nom va tornar amb força quan Òmnium Cultural li va triar com a responsable de la campanya 'Ara és l'hora', que buscava mobilitzar les bases sobiranista per a les eleccions catalanes del 27S.

Després de les mobilitzacions de les últimes Diades catalanes i els resultats de la consulta del 9N de 2014, CDC es va comprometre a convocar eleccions per traslladar a les urnes electorals els moviments que s'havien pronunciat al carrer a favor de la independència, però va posar com a condició que ERC es presentés en llista conjunta amb ells.

Romeva va ser el nom que va desencallar un dels punts de discrepància perquè ERC signés l'acord que permetria aflorar l'aliança JxSí: qui encapçalaria la llista a les eleccions del 27 de setembre.

Malgrat tenir un passat polític i institucional, complia amb els requisits fixats per a CDC i ERC per liderar la candidatura: no tenir carnet de partit i formar part de la societat civil partidària del procés sobiranista.

CDC i ERC van veure en Romeva la figura de consens ideal: amb un perfil polític clar i un cert nivell de coneixement entre els catalans, que sabia el que era estar al capdavant d'una candidatura i d'una campanya, i que no tenia passat ni en CDC ni a ERC.

Europarlamentari

A més, en el seu pas pel Parlament Europeu va teixir una estreta relació --malgrat ser de formacions polítiques distintas-- amb el llavors eurodiputat i avui líder d'ERC, Oriol Junqueras, i l'encara eurodiputat Ramon Tremosa (CDC).

Romeva es va mostrar obertament partidari de la independència ja en 2010 quan el procés sobiranista ni s'intuïa, en una entrada al seu bloc va manifestar: "Si avui hi hagués un referèndum sobre la independència de Catalunya jo votaria 'sí'. (...) Personalment fa ja algun temps que em vaig donar de baixa del vaixell federalista espanyol ".

Romeva no va deixar clar al principi que el llavors president Artur Mas fos el candidat a la Presidència malgrat ser número quatre de la candidatura d'JxSí, que encapçalava el mateix Romeva: "L'acord no diu explícitament que el president serà Mas", va dir; però després va donar suport sense fissures a Mas com a president, i fins al final de la negociació postelectoral amb la CUP.

AFICIONS AQUÀTIQUES

Amb Jacques Cousteau com a referent, de petita volia ser capità de vaixell i confessa que navegar en el vaixell de l'investigador marí francès és un dels seus somnis.

Aficionat a l'esport, va provar sort amb l'atletisme però una lesió al tendó d'Aquil·les va apartar de la pista i li va tornar a l'aigua, i ha estat a la piscina ia la natació on ha trobat lloc per a practicar exercici físic.