El Govern estrena la "reforma exprés" del TC per anul·lar la comissió del Procés

 

El Govern ha plantejat aquest dilluns davant del Tribunal Constitucional (TC) un incident d'execució de sentència per impedir l'activitat de la Comissió d'Estudi del Procés Constituent, que va ser creada el passat dia 28 pel Parlament de Catalunya. Així, per primera vegada ha sol·licitat l'aplicació de l'article 92 de l'anomenada "reforma exprés" del tribunal de garanties, que té per objectiu assegurar el compliment de les seves sentències.

 

L'esmentat article de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional (LOTC), vigent des del passat mes d'octubre, estableix que el Tribunal Constitucional ha de vetllar pel compliment efectiu de les seves resolucions i que per això "podrà disposar en la sentència, o en la resolució , o en actes posteriors, qui ha d'executar-la, les mesures d'execució necessàries".

Concretament, l'escrit presentat pels Serveis Jurídics de l'Estat demana al TC que declari que la creació de l'esmentada Comissió d'Estudi es declari "nul·la i sense cap efecte jurídic" ja que contravé l'ordenat per aquest òrgan el passat 2 de desembre, quan declarar inconstitucional la resolució independentista.

Fonts de l'Advocacia de l'Estat han assenyalat a Europa Press que en el seu escrit també que es requereixi a la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, i als membres de l'esmentada Comissió parlamentària perquè "s'abstinguin de la realització de qualssevol actuacions tendents a posar en funcionament o donar continuïtat als treballs de la Comissió".

Es demana també que el TC adverteixi a tots ells "del seu deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir" la sentència i de les responsabilitats, inclosa la penal, en què puguin incórrer de no fer-ho.

ÚS DE LA REFORMA

En el seu escrit, l'Advocacia també al·ludeix a un altre punt de l'article 92 reformat en què s'assenyala que el TC podria també declarar la nul·litat de qualssevol resolucions que contravinguin aquelles que ha dictat amb anterioritat, com és el cas, "prèvia audiència del Ministeri Fiscal i de l'òrgan que les va dictar".

La impugnació es fonamenta en què la resolució aprovada la setmana passada pel Parlament de Catalunya té un "objecte coincident" amb l'anomenada resolució independentista que va tirar endavant al novembre "sobre l'inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats electorals del 27 de setembre de 2015 ", que és la que va ser ja anul·lada per aquest òrgan.

Així, el Govern considera que aquest nou pas "té per objecte la mateixa voluntat decidida de posar en marxa, en el si del Parlament de Catalunya, un procés constituent, que, com a tal, no té cabuda a la Constitució".

De fet, el Govern recorda que la mateixa resolució impugnada escriu que l'objectiu de la Comissió del Estudis és establir "els caràcters i principis marc d'un procés constituent a Catalunya", la "identificació de les reformes de canvi social, polític i nacional que han de configurar un Procés Constituent a Catalunya" i el "anàlisi de les diverses modalitats d'estructura d'estat i la seva expressió constitucional: drets i deures, principis i garanties constitucionals, formes de participació ciutadana, model socioeconòmic i ambiental i formes d'estat".

"SUBTERFUGI O FRAU"

El caràcter no legislatiu de la Comissió parlamentària, creada per a l'estudi del procés constituent, només és per a l'advocacia de l'estat un "subterfugi o frau per tractar d'encobrir la inconstitucionalitat dels seus fins".

Així, consideren que en realitat s'atribueix un "clar efecte jurídic" als treballs de la Comissió, ja que l'informe i conclusions poden donar lloc a una nova declaració política o l'inici de decisions concretes amb vista a la consecució d'un procés constituent de secessió d'Espanya.

Aquest informe o aquestes eventuals conclusions serviran en realitat de fonament per a una subsegüent elaboració d'un text normatiu, o per l'inici d'una tramitació legislativa, o bé per a la fixació de pautes jurídiques d'actuació per l'executiu de la Generalitat, segons asseveren els Serveis jurídics de l'Estat.

A més, del context polític i jurídic en el qual s'adopta, es dedueix amb claredat que la creació d'aquesta Comissió no és sinó una "excusa artificiosa" per continuar avançant en l'anomenat procés constituent dirigit a la secessió d'Espanya que figurava en la resolució que va ser declarada inconstitucional el passat mes de desembre.

"És evident que l'estudi i anàlisi proposat no posseeix una finalitat abstracta, sinó que ve ordenat a una clara finalitat i objectius polítics amb conseqüències jurídiques", afegeix l'escrit d'impugnació, per incidir que "el veritable propòsit" de la Comissió és dotar el procés constituent de les bases i fonaments suficients i les bases de la futura constitució catalana.

Per tot això, el Govern demana al Tribunal de garanties que impedeixi la persistència en l'incompliment, atès que l'acord pel qual es va crear la Comissió d'Estudis dijous passat "constitueix un acte de frontal desacatament i de manifest incompliment" del que disposa en la sentència del 2 de desembre.