La Infanta denuncia que el seu dret a la defensa i a un procés amb garanties han estat vulnerats

 

La Infanta Cristina ha presentat un escrit de protesta per denunciar el que, al seu parer, és una vulneració de l'article 24 de la Constitució, el qual estableix que totes les persones tenen dret a obtenir la tutela judicial efectiva ia un procés amb totes les garanties sense que pugui produir-se indefensió en cap cas.

Així ho posa de manifest en un escrit de dues pàgines a què ha tingut accés Europa Press, després que divendres passat el tribunal encarregat de jutjar el cas Nóos rebutgés aplicar la doctrina Botín sobre la germana del Rei Felip VI i, per tant, acordés que continuï sent jutjada com a cooperadora necessària de dos delictes fiscals.

La defensa de la Infanta demana que la protesta sigui tinguda en compte de cara a la possible interposició d'un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem en el marc d'aquesta causa.

Els advocats Miquel Roca i Jesús-María Silva responen d'aquesta manera a la decisió adoptada per l'Audiència Provincial de Balears, que en un acte de 85 pàgines qüestiona de forma contundent la tesi mantinguda pel Tribunal Suprem sobre la doctrina Botín i subratlla que aquesta "no troba suport en la norma processal penal vigent ni pot emparar-se en la voluntat del legislador" dirigida a garantir que tota persona pugui ser part en un procés judicial.

Les magistrades que componen el tribunal rebutgen en la seva resolució "l'esperit" de l'anterior doctrina, que impedeix jutjar a algú si únicament l'acusa l'acció popular --en aquest cas Mans Netes--, i no la Fiscalia ni el perjudicat pel delicte --la Agència tributària--, i asseveren que, "d'haver volgut", s'haguessin contemplat altres limitacions a l'exercici de l'acció popular.

En concret, la doctrina té el seu origen en una resolució del TS de 2007 que va avalar la decisió de l'Audiència Nacional de limitar l'acció de les acusacions popular a l'hora d'instar l'obertura d'un judici oral contra Emilio Botín i altres directius del Banc Santander (en el conegut com a cas 'cessions de crèdit') quan la Fiscalia i els perjudicats havien sol·licitat el sobreseïment de la causa.

DOCTRINA BOTÍ

Segons el parer de la Sala, la doctrina Botín xoca amb la jurisprudència del Tribunal Constitucional, en defensar aquest que l'existència de l'acusació popular en el procés penal permet garantir el dret a la tutela judicial efectiva.

Així mateix, el tribunal sustenta la decisió en el fet que lesionar l'erari públic d'Hisenda "provoca un detriment en el pressupost necessari per procurar l'assignació equitativa dels recursos públics", de manera que desmunta l'argument esgrimit per l'Agència Tributària que el perjudicat per aquests fets "no és la societat en general" sinó el propi fisc com organisme.

En la resolució, les tres magistrades encarregades de jutjar els 18 acusats del cas Nóos recalquen d'haver un perjudicat concret i específic pels presumptes delictes fiscals comesos "no seria amb caràcter exclusiu un determinat organisme públic que monopolitzi" el menyscapte.

I això perquè aquest tipus d'actuacions delictives "comprometen la consecució de les finalitats de la política econòmica i social que han de ser garantides en un Estat social i democràtic de Dret".

Roca va lamentar divendres passat la "pena de banqueta" imposada a la seva patrocinada, al recriminar que l'Audiència s'aparta de la literalitat de la llei i de la doctrina consolidada del Tribunal Suprem --en al·lusió a la doctrina Botín-- per recollir les tesi de l'acusació de Mans Netes.