Jornada contra el tràfic de dones a Barcelona

 

Amb aquesta jornada s'intenta plantejar la necessitat i la urgència que Barcelona i els municipis de Catalunya se sumin a aquesta xarxa i sensibilitzar sobre el fet que en països democràtics com el nostre es trafica amb dones  però també amb menors d'edat, nens i nenes que es destinen a la prostitució. A Espanya unes 45.000 dones i nenes són víctimes de tràfic cada any.

La jornada ha inclòs una perfomance al Passeig de Sant Joan en la qual un grup de dones i homes s'han embolicat en cadenes per denunciar els intents del govern de Barcelona presidit per Ada Colau de regularitzar una activitat que realitzen majoritàriament dones i nenes víctimes del trànsit o que es troben en una situació de vulnerabilitat econòmica o legal. Cal recordar que gran part de les dones que exerceixen la prostitució a Barcelona ia Europa, són immigrants sense papers que no tenen una altra alternativa.

Durant la perfomance s'ha llegit un manifest en què es demana a l'ajuntament de Barcelona que no regularitzi la prostitució. "El govern municipal de Barcelona es vol beneficiar d'impostos recaptats de la mal anomenada indústria del sexe, convertint l'ajuntament en proxeneta i còmplice del tràfic de dones per a l'explotació sexual: si no hi ha prostitució no hi ha tracta i sinó hi ha demanda no hi ha prostitució ", afirma el manifest.

A la primera part de la jornada ha participat Núria Parlón, alcaldessa de Santa Coloma, Ana Menéndez Martínez de Bartomeu, presidenta de la federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), Enrique Díez, Associació homes per l'abolició de la prostitució, i Elena Galán, tinent d'alcalde de Benalmádena.

La jornada, que es prologarà durant tot el dia, ha comptat amb la presència en fila 0 de l'escriptora feminista Carme Freixa, el diputat de CSQEP, Lluís Rabell, la degana dels jutjats de Barcelona, Mercedes Caso, secretària de Política de la dona del PSC, Imma Moraleda, i la cònsol de Cuba, Mabel Arteaga, entre d'altres.

Des que es va impulsar la xarxa al novembre passat s'han adherit diversos municipis de tot Espanya. El primer a fer-ho va ser el de Zamora. A Catalunya els primers pioners han estat els de Santa Coloma i l'Hospitalet de Llobregat.

"Som optimistes perquè hi ha una consciència progressiva en la societat i els municipis que ens va a permetre anar ampliant aquesta campanya. Cada vegada és més patent que una majoria de la societat no vol ser còmplice.

Ja sigui mirant a una altra banda o tractant d'integrar la prostitució en l'economia neoliberal del mercat com un 'servei' de les dones pobres o les immigrants que són atretes a Europa amb la promesa d'un treball que es posen a disposició dels homes que poden comprar-les ", diu la vicepresidenta del Moviment Democràtic de Dones, Cristina Simó.

"Canviar el destí de les dones i homes que estan en la prostitució passa per plantejar un sistema econòmic just i sostenible que incorpori en igualtat a tots dos sexes. Canviar el seu destí passa per perseguir les màfies i no afavorir la seva installació amb lleis permissives. Canviar el seu destí passa perquè els drets de les dones deixin de ser drets de segona i passin a formar part de veritat dels drets humans ", afegeix Maite Mola, vicepresidenta del PEE (Partit de l'Esquerra Europea), una de les ponents de la jornada de Barcelona.

Un plantejament que confronta amb la proposta a Barcelona d'Ada Colau, BComú, Ciutadans, ERC i CUP que parlen de regularitzar la prostitució com un ofici per a les dones. El MDD i el MDM recueran que a Alemanya s'han aprovat ja mesures per regularitzar i fiscalitzar la prostitució amb el resultat que els únics beneficiats han estat les màfies i els empresaris que trafiquen amb dones i menors.