Absolt Miguel Tejeiro, l'excomptable de l'Institut Nóos

 

Mans Netes li ha retirat l'acusació al excomptable de l'Institut Nóos Miguel Tejeiro -els únics que dirigien accions penals contra ell- pel que el tribunal encarregat de jutjar el 'Cas Nóos' ha decidit atorgar-li l'absolució.

Tejeiro ha abandonat per tant la sala on se celebra el judici del cas Nóos en què, tot i això, haurà de declarar com a testimoni.

En concret, Mans Netes reclamava onze anys de presó per a Tejeiro. A partir d'aquest dimarts, seran 17 els acusats que estaran a la banqueta.

En l'escrit de defensa que va presentar en el marc d'aquesta causa, al qual ha tingut accés Europa Press, Tejeiro assenyalava que en cap moment va tenir poder de decisió algun en Nóos com tampoc va tenir participació societària ni va formar part dels òrgans d'administració del conjunt de mercantils propietat d'Iñaki Urdangarin i el seu exsoci Diego Torres.

Tejeiro, defensat pel lletrat Cristóbal Martell, sol·licitava la seva lliure absolució en aquesta causa ja que afirma que no va dur a terme cap conducta delictiva ni intervenir en els fets investigats. La Fiscalia Anticorrupció i la resta d'acusacions no veuen delicte en la seva actuació.

En el seu escrit, el processat assegurava que va acceptar el càrrec de secretari "'ad honorem' i sense retribució econòmica" ja que constituïa "un honor i un privilegi social" formar part de la junta directiva de l'entitat "per la rellevància institucional de la seva composició personal "-entre els seus components es trobaven la infanta Cristina i Urdangarin-.

De fet, l'inculpat assenyalava que la seva designació i pertinença a l'Institut Nóos no significava ni càrrega de treball ni dedicació efectiva "fins que no se celebraven materialment ni reunions de la Junta Directiva ni de l'Assemblea de l'associació". De la mateixa manera, el seu lletrat al·legava que Tejeiro no va pertànyer a comitè executiu algun del Grup Nóos, "l'existència fins desconeix".

"La seva vida professional es va desenvolupar al marge d'aquesta associació i altres mercantils, sense cap intervenció en l'activitat que desenvolupaven", incidia l'advocat, de tal manera que "malgrat la seva condició de llicenciat en Dret no va assessorar ni va conèixer la condició contractual" l'Institut amb les administracions públiques, de les que Nóos va cobrar 6,2 milions d'euros, la major part de la destinació va ser presumptament desviat a les empreses d'Urdangarin i Torres.

Segons recordava, "amb idèntic caràcter formal i 'ad honorem'" va ser designat secretari de la Fundació Areté, en la qual no va escometre cap activitat, i secretari no patró de la Fundació Esport, Cultura i Integració Social, considerada pels investigadors successora del Institut Nóos.

En aquest context, afirmava en el seu escrit que l'associació i el conglomerat de societats van confiar la gestoria fiscal, laboral i comptable al Bufet Medina-Tejeiro, al qual pertanyia.

En relació a l'àmbit comptable, assenyala que "no intervenia materialment" en ell i que l'opció "es limita i constreny a la pura introducció mecànica de l'ingrés i la despesa a partir dels material girat de factures rebudes i emeses".