La Taula del Parlament demana un informe jurídic sobre la legalitat de les lleis independentistes

 

La Taula del Parlament ha demanat un informe als serveis jurídics de la Cambra sobre la legalitat de les ponències de les tres lleis independentistes de JxSí i la CUP: hisenda pròpia catalana, seguretat social pròpia i règim jurídic català.

Segons ha explicat el vicepresident de la Taula, José María Espejo-Saavedra (C 's), en declaracions als mitjans, els grups parlamentaris de JxSí i la CUP han presentat la petició de creació de les ponències que ha estat admesa a tràmit, però el resta de formacions han sol·licitat que els serveis jurídics del Parlament es pronunciïn sobre la seva legalitat.

La taula ha tramitat la petició però també ha sol·licitat als serveis jurídics que redactin els informes per conèixer si la fórmula sol·licitada pels dos grups parlamentaris s'ajusta a la legalitat.

En concret les reticències dels grups de l'oposició que han provocat la petició de l'informe jurídic parteixen de la fórmula escollida pels grups impulsors: una ponència conjunta.

La Junta de Portaveus, amb majoria de JxSí i la CUP, ha presentat la fórmula de ponència conjunta per tramitar les lleis però des de l'oposició s'ha lliurat un document a la Mesa retraient que s'incorre en un "frau de llei per haver apel·lat al article 126 del reglament del Parlament per a la realització de ponències conjuntes", quan la majoria de grups han manifestat que no estan d'acord amb formar part.

Des de l'oposició consideren que la fórmula adequada per a tramitar aquestes lleis hauria d'haver estat o bé que el Govern presentés un projecte de llei o bé que els grups facin una Proposició de Llei, però no fer una ponència conjunta sobre alguna cosa amb el que no estan d' acord.

Els grups impulsors de les ponències defensen que aquesta fórmula tracta de fer partícips a tots els grups de lleis que consideren que són de l'interès de tots els ciutadans i que, per aquest motiu, plantegen la ponència conjunta, tot i que la portaveu de JxSí, Marta Rovira , ha aclarit: "Si no té ganes de participar en els debats polítics és evident que una ponència conjunta de dos grups parlamentaris és igual al fet que aquests arribin a un acord".

La portaveu de la CUP al Parlament, Anna Gabriel, ha sostingut que la proposta és integradora i ha sospitat que si haguessin optat per la fórmula de Proposta de llei, des de l'oposició s'hauria esgrimit que era una fórmula excloent: "Fem el que fem a l'oposició hi ha ganes de que no passi res".

RESOLUCIÓ INDEPENDENTISTA

El segon motiu pel qual l'oposició rebutja les ponències és perquè, al seu parer, suposen el desenvolupament de la resolució independentista aprovada al Parlament el 9 de novembre que preveia l'aprovació de tres lleis per a la desconnexió de l'Estat i que va ser anul·lada per el Tribunal Constitucional: "d'acord a tràmit aquestes sol·licituds suposaria vulnerar la prohibició del TC d'admetre a tràmit qualsevol iniciativa que suposés ignorar o eludir la suspensió de la resolució", ha dit Saavedra.

El portaveu adjunt del PSC, Ferran Pedret, ha reiterat que no participaran en les ponències --si finalment tenen lloc-- perquè "serien les lleis que es correspondrien, malgrat el canvi de títol, amb les aprovades en la resolució i anul·lades pel TC" i ha criticat la fórmula de ponència els faria coautors del text encara que no participin de la seva redacció.

Des del PP, el portaveu Enric Millo ha parlat d'"utilització perversa del reglament del Parlament" en pretendre que es debati la creació d'una lleis que els populars consideren el desenvolupament de la resolució de ruptura anul·lada pel TC.

Albano Dante (SíQueEsPot) ha considerat que les ponències són "un intent de tirar endavant el que deia la declaració de l'9N" i que el seu grup rebutja per no creure en la unilateralitat, i ha criticat Rovira, a qui ha acusat de relacionar les ponències amb la declaració en alguns àmbits i de desvincular-en d'altres.

Rovira ha assegurat que es tracta, per sobre de la resolució, del mandat democràtic: "Responem davant seu i no davant d'una resolució que també va dir exactament coses molt similars, però ens devem al mandat".

En el mateix sentit, Gabriel reconeix que les ponències estaven recollides en la resolució, però insisteixen que "van molt més enllà del seu desplegament perquè és un compromís adquirit amb la ciutadania i perquè són una necessitat imperiosa" de Catalunya.