Grau reconeix que Barberà va parlar amb Urdangarin sobre els València Summit

 

Alfonso Grau, exvicealcalde de València, ha acabat vinculant a Rita Barberá amb les negociacions dels denominats València Summit, tot i que a l'inici de la seva declaració ha negat aquesta acusació. Ha estat amb les preguntes del fiscal anticorrupció Pedro Horrach quan ha comentat que l'exalcaldessa li va comentar haver-se vist amb Urdangarin, qui li va comentar la possibilitat d'impulsar aquests esdeveniments i que ella li va contestar que "pintaven bé".

Així ho ha manifestat l'exalt càrrec de PP durant la seva declaració en la vista oral, en què ha recordat, sobre si va parlar amb Barberá dels Summit, que li va comentar que havia arribat a la Fundació Turisme València Convention Bureau (FTVCB), que ell presidia, una proposta de Nóos i ella li va respondre: "Ah sí? Fa unes setmanes [Urdangarin] va estar amb mi i, al comentar-m'ho, li vaig dir que pintava bé i que presentés la proposta a la Fundació".

En la seva compareixença, Grau ha manifestat que si la Fundació va acceptar la proposta és perquè Urdangarin "donava fiabilitat que tot el que es proposava podia tirar endavant" i, a més, era "esportista olímpic de reconegut prestigi, tenia una estreta relació amb Juan Antonio Samaranch i estava dins de la Família Real, el que avalava, com així va ser, l'èxit del projecte ".

Segons ha explicat, el 6 de maig de 2004, en una reunió a la FTVCB, va plantejar el projecte a la junta de patrons, es va debatre i es va aprovar, per posteriorment remetre-ho a la gerència de l'entitat perquè aquesta decidís la fórmula amb la que podria materialitzar-se la contractació.

"Em va semblar un projecte positiu i em remeto als fets: els esdeveniments van ser un èxit". Tal com ha recordat, la proposta va ser aprovada per unanimitat a la junta de patrons i, "tot i que jo hagués votat en contra, el resultat hagués estat el mateix". "No puc acceptar que es pretengui dir que la vaig imposar", ha remarcat .

EL PREU ERA "RAONABLE"

Davant d'això, el tribunal li ha etzibat: "No es pretén que vostè digui res, si vol contestar, contesta, si no, no. Només s'està fent una pregunta molt concreta i és si li consta qui va presentar el projecte". Grau ha manifestat de la mateixa manera que el preu dels Summit li va semblar "raonable" i la proposta "compaginava amb els fins de la fundació".

Finalment, ha asseverat que ell no era "Déu Totpoderós" i que "cadascú assumia el seu paper i jo tenia els meus facultats". "Sí em preocupa el que es faci amb els diners públics però no el que una altra persona aliena faci o no, això no és responsabilitat meva. I a més, aquí l'Ajuntament no va fer res".

INSISTEIX EN EL CARÀCTER PRIVAT DE LA FUNDACIÓ QUE VA SUFRAGAR PART DEL VALÈNCIA SUMMIT

Grau ha insistit en el caràcter privat de la Fundació Turisme València Convention Bureau (FTVCB) que ell presidia quan es van subscriure amb l'Institut Nóos els convenis per a la celebració dels denominats València Summit el 2004, 2005 i 2006, part del pressupost del qual va ser sufragat per l'entitat municipal.

Es tracta d'unes afirmacions que contrasten amb l'exposat al respecte pel Tribunal de Comptes, que en un extens informe de fiscalització de les fundacions d'àmbit local aportat a la causa, assenyala que més del 80 per cent dels ingressos anuals que percep la FTVCB són aportats per l'Ajuntament de la capital llevantina, determinant així en el seu dictamen que es tracta d'una entitat integrant del sector públic.

En concret, el València Summit va constar de tres edicions que van tenir lloc en virtut d'un conveni de col·laboració i dues addendes posteriors subscrits entre la FTVCB, la Ciutat de les Arts i les Ciències (Cacsa) i Nóos per un total de 1.044.000 d'euros cadascuna -als quals se suma un cànon de diferent quantitat en cada esdeveniment-, dels quals 522.000 euros van ser abonats per la Fundació Turisme València.

En ser preguntat per l'advocat que representa els regidors del PSPV de l'Ajuntament, que reclamen vuit anys de presó per a Grau, l'acusat ha subratllat no haver tingut "mai coneixement que la fundació efectués un sol conveni que no hagi estat sota el règim del dret privat. Em sorprèn que es posi en qüestió aquest tema".

Després de recordar que la Fundació es va constituir el 1990 per Fira de València, la Cambra de Comerç, la Confederació d'Empresaris i el propi Ajuntament, Grau ha incidit que "exactament no estava sostinguda per fons públics: alguns anys els fons de l'Ajuntament eren majoritaris , però mai mai ningú de la Corporació va exigir a quines despeses s'havien destinat. El seu destí era finalista i el seu objectiu passava per col·laborar amb la Fundació per a projectar els interessos turístics de la ciutat ".

És més, ha recalcat que la tasca de l'entitat va ser un "èxit" ja que, des de 1995, el treball de la FTVCB "va aconseguir que la ciutat quedés en tercer lloc, a nivell nacional, pel que fa a destinacions turístiques".

Per a la seva anàlisi, corresponent a l'any 2009, el Tribunal de Comptes va sol·licitar informació a un total de 407 fundacions, entre les que destaca les entitats subvencionades anualment per part d'Ajuntaments i / o Diputacions "en un percentatge considerable enfront d'un altre tipus d'ingressos", com és el cas de la FTVCB. Segons l'informe, la dependència econòmica d'aquestes fundacions amb determinades entitats locals per al desenvolupament de les seves activitats "hauria de portar a considerar-les com a integrants d'aquest sector públic local".

De fet, en el cas de la fundació valenciana, presidida en l'actualitat pel vicealcalde del consistori, Alfonso Grau, l'òrgan fiscalitzador apunta en el seu dictamen que si bé els seus socis fundadors són tant l'Ajuntament de València com la Cambra de Comerç de la capital del Túria, la Confederació empresarial i Fira de València, més del 80 per cent dels ingressos anuals els rep de la Corporació municipal.