La Fiscalia insisteix a investigar la xiulada a l'himne d'Espanya de la final de Copa

 

La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha recorregut en apel·lació la decisió del jutge Fernando Andreu de rebutjar investigar la "massiva i col·lectiva" xiulada a l'himne nacional que va tenir lloc el passat 30 de maig durant la final de la Copa del Rei, presidida per Felipe VI , al Camp Nou mentre es disputaven el títol el Futbol Club Barcelona i l'Athletic Club de Bilbao.

En un escrit, el Ministeri Públic assegura que el sobreseïment de les actuacions és "certament precipitat" i "una mica prematur" i demana que, abans de determinar el tancament de la investigació, es citi a declarar com a investigats als responsables de Catalunya Acció, l'associació que va instar la protesta.

També reclama que es pregunti al FC Barcelona, com a responsable de la seguretat del camp, si va autoritzar el repartiment dels xiulets que es van emprar. Segons el seu criteri, "les autoritats esportives estan obligades a utilitzar tots els mitjans i recursos legals per evitar que es produeixin" aquest tipus de situacions.

Insta, a més, al fet que la Comissió Estatal contra la Violència i el Racisme informe si els fets han estat objecte de sanció administrativa.

"Catalunya Acció va planificar de forma anticipada la xiulada i va facilitar els mitjans per fer-la", repartint milers de xiulets a l'entrada del camp, diu l'escrit, que afegeix que l'acció va tenir "el deliberat propòsit de rebutjar i menysprear" al Cap de l'Estat ia l'himne "pel que ambdós representen per als sentiments col·lectius identificats amb la nació espanyola".

En la seva opinió, els xiulets de la final del torneig poden tipificar-se en l'article 490.3 del Codi Penal, que castiga les injúries al Rei en l'exercici de les seves funcions amb una pena de sis mesos a dos anys de presó si fossin greus, i amb una multa de sis a dotze mesos en cas de no ser-ho.

Al seu parer, la xiulada constitueix també el delicte que preveu l'article 543 del Codi Penal, que castiga les "ofenses o ultratges a Espanya, a les seves comunitats autònomes o als seus símbols o emblemes, efectuats amb publicitat", amb una multa de set a dotze mesos de presó.

Destaca, a més, que els xiulets van ser presenciats per milions de persones i van generar "un notable sentiment d'indignació en la població espanyola" a causa d'aquest menyspreu a "símbols representatius de la seva dignitat com a poble".

Catalunya Acció, presidida per Santiago Espot, va instar l'acció amb la difusió en xarxes socials d'un manifest titulat "Per la xiulada a l'Himne Espanyol i al Rei Felip de Borbó".

S'hi assenyalava que es presentava una "ocasió immillorable per manifestar" que volien "deixar de ser súbdits del regne d'Espanya" per convertir-se "únicament en ciutadans d'una Catalunya independent" davant la presència a la llotja de Felip de Borbó.

"Ha de ser llavors quan, proposem, tots els seguidors catalans que assisteixin al partit (i els que no també) han de manifestar sonorament el seu desacord, tant per la presència del monarca com pel so dels acords de l'himne espanyol, amb una sonora xiulada, que sens dubte acompanyaran també els seguidors bascos", afegia el text del manifest.

Aquest comunicat, segons recorda la Fiscalia en el seu escrit, es va publicitar en el perfil de Facebook de l'entitat Catalunya Acció, en on l'endemà es va anunciar que aquesta entitat i la resta de les impulsores repartirien milers de xiulets per fer més sonora la protesta contra la presència del monarca espanyol i la interpretació de la marxa real a la capital de Catalunya.

TAMBÉ DESORDRES PÚBLICS

L'extens escrit, de 15 pàgines, introdueix una reflexió complementària en la qual la fiscal Ana Noè recorda que la xiulada va constituir una alteració de l'ordre "per molt civilitzada i pacífica que es vulgui presentar l'acció". Segons la seva opinió, el xiulet massiu, en un estadi en què es congregaven gairebé 100.000 persones, podria haver generat una situació de risc.

Per això, el Ministeri Públic afegeix a les seves acusacions la comissió per part dels organitzadors d'un delicte de desordres públics, previst a l'article 558 del Codi Penal, i castigat amb penes de tres a sis mesos de presó o multa. El delicte es castiga també amb la prohibició d'acudir a estadis durant tres anys suplementaris a la pena de presó.