L'ANC assegura que els funcionaris no cometran delicte en aplicar les lleis independentistes

 

L'ANC assegura que els funcionaris catalans no cometran cap delicte en exercir ordres del Govern i del Parlament relatives a la independència de Catalunya. Així ho diu un informe jurídic de l'assemblea sobre possibles accions penals sobre treballadors públics durant el 'Procés'.

"L'actuació dels treballadors de les administracions públiques catalanes en el procés de constitució de la República de Catalunya que s'executin d'acord amb les normes dictades pel Parlament i el Govern en cap cas suposarà la comissió d'un delicte", defensa el text presentat aquest dijous en roda de premsa els membres de l'ANC Josep Antolí, Joan Antoni Font i Pere Grau.

Font ha explicat que l'informe es basa en jurisprudència: "Hem agafat interpretació directa que ha fet el Tribunal Suprem. No hem fet una interpretació nova".

Segons el document, no podria acusar d'cap delicte de prevaricació, resolució arbitrària, abandonament de destí, omissió del deure de perseguir delictes, desobediència i denegació d'auxili, rebel·lia, sedició, traïció i delictes contra la pau o la independència de l'Estat, ni tampoc d'incompliment en l'execució de resolucions del Tribunal Constitucional (TC).

L'ANC entén que, si les instruccions del Parlament i del Govern són "necessàries i concretes de la norma a aplicar", no es pot incórrer en un acte de prevaricació, argument similar pel que s'evitaria, diuen, la desobediència i la denegació de auxili.

"Que l'ordre sigui clarament notificada a l'obligat a complir-la --és a dir, que no es tractés d'una possible ordre genérica-- són alguns dels elements que no fan preveure que els treballadors públics es puguin trobar amb ordres contradictòries", diu el text.

L'informe descarta possibles delictes de sedició i rebel·lió per comportar violència i considera que parell incomplir execucions del TC haurien de fer-notificacions individualitzades "a la persona en concret i no per una notificació genèrica".

Finalment, adverteix que l'Estat pugui "incoar diligències prèvies penals com a mitjà de pressió i per intentar generar dubtes" entre el funcionariat i la societat.