El Parlament assegura que la comissió del 'procés' no deriva de la resolució independentista

 

El Parlament ha presentat aquest divendres al Tribunal Constitucional (TC) un escrit d'al·legacions contra la petició del Govern central per anul·lar la comissió d'estudi del Procés Constituent. En el seu escrit al Parlament assegura que la iniciativa "no pot ser considerada com un acte que deriva" de la resolució independentista aprovada el 9 de novembre.

En l'escrit, recollit per Europa Press, el Parlament demana al TC que no admeti a tràmit la petició del Govern central o que, en tot cas, la desestimi perquè "la creació de la comissió no contravé la sentència" del mateix TC que va anul·lar la resolució sobiranista.

La creació de la comissió d'estudi és una iniciativa parlamentària que, com a tal, és "autònoma i independent de la resolució i dóna origen a un nou procediment parlamentari el resultat no està determinat", al·leguen els lletrats de la Cambra catalana.

Vine "extraordinàriament forçada i desproporcionada" la tesi del Govern central que la comissió podria donar fruit a declaracions que vulneressin l'anul·lació de la resolució del 9N perquè no es poden emprendre mesures en base al risc ia especulacions.

Els treballs d'una comissió d'estudi es limiten a elaborar informes i conclusions "que només tenen com a destinatària a la Mesa del Parlament" i no té efecte legislatiu algun.

No hi ha entre la resolució del 9N i la creació de la comissió "el nexe jurírico necessari perquè aquesta pugui ser considerada com a desenvolupament o aplicació de la primera", expliquen.

Per això, avisen que anul·lar la comissió tindria un "efecte demolidor sobre el mateix principi democràtic en què es fonamenten les institucions i el propi model d'Estat tal com el conceben la Constitució i l'Estatut".

ATACAR EL PARLAMENTARISME

Segons els lletrats, amb l'anul·lació s'estaria atacant l'essència del parlamentarisme amb exclusiva finalitat preventiva pel risc d'un possible resultat: "El principi d'autonomia parlamentària empara i exclou de possible control judicial les decisions del Parlament que afecten exclusivament al seu funcionament intern".

"El dret d'iniciativa forma part del nucli dur i indiscutible del 'ius in officium' dels representants parlamentaris", recorden, i afegeixen que podria quedar amenaçat si s'accepten els arguments del Govern central.

I subratllen que el TC té atribuïda una funció constitucional que té els seus límits en els preceptes en què la Constitució i els estatuts "reconeixen als altres poders públics, singularment als de naturalesa parlamentària.

La resolució amb la qual es va crear la comissió de Procés Constituent és un "típic acte intern del Parlament, acte que només s'inicia un procediment parlamentari i que ha de quedar protegit" per l'autonomia i independència de funcionament de la Cambra catalana.

No només la creació d'una comissió d'estudi és quelcom intern del Parlament, "sinó que també ho serà el resultat de la mateixa", en la mesura que simplement redacta unes conclusions que tenen el valor de documents de treball.

"El mer estudi d'una qüestió a nivell exclusivament parlamentari sense que impliqui un altre resultat que l'elaboració d'un informe dirigit a la Mesa no pot ser considerat mai com un incompliment", i menys encara que no se sap el sentit que tindrà el document.

SUPORT DE SÍQUEESPOT

Recorden que la creació de la comissió d'estudi no només va comptar amb els vots de JxSí i la CUP --els grups que van aprovar la resolució soberanista--, sinó que també va comptar amb el suport de SíQueEsPot, el que "debilita ostensiblement" els arguments que exposa l'Advocat de l'Estat en el recurs.

"El suport a la creació de la comissió d'un grup que va votar en contra de la resolució del 9N no pot tenir una altra lectura lògica que la de garantir que es debatin altres qüestions i opcions polítiques", argumenten.

També recorden que la 'reforma exprés' del TC en la qual el Govern central s'empara en el seu recurs va ser anunciada pel líder del PP al Parlament, Xavier García Albiol, i afegeixen: "La reforma està pensada bàsicament per a un escenari i uns subjectes concrets".