"Avui surt un pres polític", assegura Otegi ja en llibertat

 

L'històric dirigent de l'esquerra abertzale, Arnaldo Otegi, ha recuperat aquest dimarts la llibertat a les 08.55 hores després de 2.331 dies a la presó per intentar reconstruir la il·legalitzada Batasuna a través del projecte Bateragune "seguint instruccions d'ETA".

A la sortida de la presó de Logronyo han acudit més d'un centenar de persones que l'han rebut portant ikurriñes i amb crits "d'independència" i "presos bascos al carrer".

Otegi ha complert sis anys i mig de presó, condemnat per intentar reconstruir la il·legalitzada Batasuna per ordre d'ETA. En sortir de la presó, completament vestit de negre, s'ha fotografiat amb el seu pare i amb el seu fill.

A més de la seva família, a la sortida de la presó l'esperaven diversos dirigents abertzales, entre ells el president de Sortu, Hasier Arraiz; l'exdiputat general de Guipúscoa, Martin Garitano; i altres representants de l'esquerra abertzale, com Joseba Permach, Pernando Barrena, el diputat basc Iker Casanova, Miren Zabaleta -condenada per la mateixa causa que Otegi que va sortir de la presó el passat octubre-. Entre els congregats està també l'exprés d'ETA Josu Zabarte, (conegut com el 'Carnisser de Mondragón').

També han acudit històrics com Tasio Erkizia, Joseba Álvarez, Pablo Gorostiaga i Iñigo Iruin, Joseba Permach; i el secretari general d'EA, Pello Urizar. Fins Logronyo s'han desplaçat membres de les CUP com la diputada Anna Gabriel i l'exportaveu al Parlament David Fernández, i els cantants Fermín Muguruza i Lluís Llach.

A les portes de la presó s'han apostat efectius de Policia Nacional i Guàrdia Civil. Poc abans de deixar la presó s'ha pogut veure per una finestra com altres presos s'acomiadaven d'ell mostrant una samarreta de la Reial Societat.

"AVUI SURT UN PRES POLÍTIC"

A la seva sortida, s'ha dirigit a una carpa propera, on ha pronunciat unes breus paraules, primer en basc, després en castellà. "Tot i que alguns diuen que no existeixen, avui surt un pres polític", ha assegurat.

En aquesta línia, ha argumentat que "no hi ha totes aquestes càmeres quan, des d'aquesta presó surten els presos socials, no hi ha tantes càmeres quan expulsen els immigrants d'aquestes presons, no hi ha tantes càmeres quan expulsen a la gent humil i treballadora de les seves cases .

"Per això, diem que, per als que som marxistes, les proves són les que es contrasten amb la realitat i la realitat és que aquí no hi hauria tantes càmeres si no sabessin que avui surt, com en moltes altres ocasions un pres polític d'una presó espanyola", ha subratllat.

L'exportaveu de Batasuna ha indicat que fa sis anys i mig els van empresonar "per fer una aposta per la pau" i ha felicitat els assistents "per haver sostingut aquesta aposta per sobre de totes les provocacions".

"Efectivament la pau és el camí, però, en aquest camí, cal portar aquesta aposta, fins al final, i això és el que em proposo fer amb tots vosaltres. Quan ens van ficar a la presó, ens van ficar com bascos i com bascos vam sortir, com independentistes i, com a independentistes vam sortir, com socialistes, i, com a socialistes vam sortir", ha agregat.

Ja a la tarda, rebrà el seu particular 'ongi etorri' de rebuda al seu poble natal d'Elgoibar (Guipúscoa). A més, el 5 de març Otegi tornarà al Velòdrom d'Anoeta, escenari d'alguns dels seus mítings més cèlebres en el passat. El jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco ha ordenat a la Policia Autònoma ia la Delegació de Govern al País Basc que vigilin el seu desenvolupament per evitar la comissió de delictes d'enaltiment del terrorisme.

INHABILITAT FINS 2021

Quan l'alt tribunal li va rebaixar la pena a 2012, el va mantenir l'i nhabilitación especial acordada per l'Audiència Nacional, que va fixar la impossibilitat d'Otegi de ser candidat o ocupar càrrec públic fins 2021. Aquest mateix tribunal va confirmar la data fa unes setmanes en rebutjar un recurs d'Otegi en contra de la seva inhabilitació. El pres al·legava jurisprudència del Tribunal Suprem, segons la qual, "ve indicant que s'han d'especificar les ocupacions, càrrecs o honors sobre els quals recau" la inhabilitació.

Els partidaris d'Otegi s'aferren al precedent d'Iker Casanova, condemnat al seu dia per pertinença a ETA a set anys i mig de presó i altres tants d'inhabilitació pel que no podia exercir càrrec públic fins a novembre de 2016. No obstant això, en 2014 va substituir a la parlamentària d'EH Bildu Laura Mintegi ocupant un escó al Parlament Basc.

L'Associació Dignitat i Justícia va presentar una denúncia apel·lant a la seva inhabilitació, però la Fiscalia General de l'Estat va arxivar les actuacions perquè "la sentència no concreta en la part dispositiva a què concret ocupació o càrrec públic es refereix la inhabilitació", segons la decisió del Ministeri públic publicada per 'El Mundo'.

Per reforçar la confiança de l'esquerra abertzale que fa a les opcions electorals d'Otegi, el gener passat en una entrevista radiofònica, el fiscal superior del País Basc, Juan Calparsoro, va confirmar que l'Audiència Nacional hauria d'haver especificat per a què càrrecs públics estava inhabilitat el exportaveu de Batasuna. Afegia que el Codi Penal és "molt clar" en aquest aspecte i que el Tribunal Suprem "s'ha pronunciat, en algun cas, ratificant aquest criteri".

NO VA RECÓRRER AL SUPREM

Segons informen fonts jurídiques, Otegi ni tan sols ha recorregut la seva inhabilitació al Tribunal Suprem perquè fixi posició sobre la seva possible candidatura a presidir el País Basc, un extrem per al que abans haurà de ser elegit per les bases de Bildu, segons recorden des de la coalició abertzale.

Per la seva banda, els responsables jurídics de l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) ja anuncien que, en cas que Otegi concorregués com a candidat, acudirien als tribunals per posar en valor la inhabilitació dictada per l'Audiència Nacional que, destaquen, va comptar amb el suport de la Fiscalia de l'Audiència Nacional.

Segons al·leguen, hi ha diferències entre el cas de Casanova i el d'Otegi perquè el primer no comptava amb un acte de liquidació de condemna en el qual es fixés la data de la seva inhabilitació. Segons la seva opinió, només per l'existència d'aquest acte d'inhabilitació, la Junta Electoral hauria d'impedir la candidatura d'Otegi que, a més, podria incórrer en desobediència.

L'exportaveu de Batasuna va ser arrestat un 13 de octubre del 2009 quan mantenia una de les reunions de Bateragune a la seu del sindicat abertzale LAB a Sant Sebastià. El judici es va produir al juliol de 2011 amb la resta de persones que participaven en aquestes reunions: exlíder del sindicat LAB, Rafael Díaz Usabiaga, Miren Zabaleta, Arkaitz Rodríguez i Sonia Jacinto. Tots van resultar condemnats, però avui només Otegi i Usabiaga segueixen a la presó, a les presons de Logronyo i del Dueso (Cantàbria), respectivament.

A LA PRESÓ DES DEL 2009

Al llarg d'aquests sis anys Otegi ha seguit des de presó esdeveniments històrics com l'anunci del cessament definitiu de la violència d'ETA a l'octubre de 2011 o la tornada a les institucions de l'esquerra abertzale de la mà de Bildu, Amaiur o Sortu. En diverses ocasions Otegi ha reivindicat la seva participació en aquest desenllaç dels esdeveniments.

"La tasca que hem desenvolupat anava encaminada a buscar un canvi d'estratègia en l'esquerra abertzale: que passés d'una estratègia que combinava una violència armada amb la lluita política, a una estratègia de tall només pacífic i democràtic. Si això és delicte, jo sóc culpable, si això no és delicte, som innocents ", va dir Otegi en la seva declaració davant l'Audiència Nacional. En el seu torn d'última paraula va afegir que en aquest moment, la "estratègia militar" d'ETA sobrava i feia nosa.

Malgrat la seva empresonament, Otegi ha seguit present a l'hora de marcar el debat en l'esquerra abertzale, especialment en els primers anys de condemna. Ha 'tret' de presó desenes d'entrevistes -a mitjans de comunicació nacionals i estrangers- articles i cartes a més de l'elaboració d'un llibre amb les seves reflexions i un compte de twitter regentada pel seu fill des de la qual felicita l'any nou o anuncia els dies que li queden per sortir de presó.

Segons les dades recollides per Europa Press al llarg de tot aquest temps ha concedit multitud d'entrevistes en què demostrava estar al tant dels moviments a l'exterior. Entre elles es troben mitjans de rellevància internacional com el 'Wall Street Journal', que en una conversa publicada al desembre de 2010, Otegi afirmava que ETA estava disposada a deixar la violència ia "oferir totes les garanties que siguin necessàries". Va succeir menys d'un any després.

El 2012 va ser sancionat amb 12 dies d'aïllament en cel·la i la privació de passeig durant tres dies per la gravació via telefònica d'un discurs des de l'interior de la presó que posteriorment es va emetre en un acte de campanya d'EH Bildu.

El seu empresonament ha estat objecte de crítiques per part de diferents sectors més enllà de l'esquerra abertzale, des del lehendakari del PNB, Iñigo Urkullu, a dirigents del PSOE com Eduardo Madina o Odón Elorza. L'expresident del PSE, Jesús Eguiguren li ha visitat diverses vegades a la presó. També el jutge que el va enviar a la presó per l'operació de Bateragune, Baltasar Garzón.