Luis Moreno: "Convé que es faci un pas endavant per federalitzar Espanya de manera justa"

Moisès B. Martínez.-   Luis Moreno Fernández és sociòleg, politòleg, periodista i assagista, investigador científic del Consell Superior d'Investigacions Científiques del CSIC.

Els seus treballs científics han incidit en els àmbits del benestar i les polítiques socials, la ciutadania, la des centralització, l'Europeització, el federalisme, la governança multinivell, les identitats col·lectives, el model social europeu i els nacionalismes.

És autor de 24 llibres, 125 articles i capítols de llibres, així com 140 recensions, informes i altres textos acadèmics.

'Trienio de mudanzas. España, Europa y el mundo, 2013-2015' (Ed. Los Libros de la Catarata) és el seu últim llibre, en què l'autor recull cinquanta articles d'opinió publicats en diversos mitjans, entre ells Catalunya Press, Press Digital o The Economy Journal.

-Per què el període 2013-2015 ha suposat una època de canvi, una nova fase en l'esdevenir històric de la humanitat?

Després dels successos de l'11-S a Nova York i el posterior crac socioeconòmic de 2007-08, el nostre món, inclosos Europa i Espanya com particulars contextos d'anàlisi, ha canviat substancialment. Crec que més que una època de canvis hem assistit a un canvi d'època.

-Vostè parla de dos escenaris socioeconòmics alternatius després del crac econòmic de 2007, un model d'individualització remercantilizadora o un altre caracteritzat pel neoesclavismo laboral. Cap a quin dels dos apuntem? Està preparada Europa per oferir un model alternatiu?

Europa ho ofereix amb el seu Model Social Europeu en què es basa el nostre Estat del Benestar, una "invenció" europea al cap ia la fi. Però és un model que està sota setge ... El que qualifico com la present Edat del Bronze del welfare (2008-¿?) Pot convertir-se en el preludi d'una volta a la prehistòria de la protecció social.

-Què tenen les idees neoliberals que les fan tan seductores?

L'anomenat "miratge de la riquesa" ... És a dir, que l'individualisme possessiu de la gent els fa pensar que poden arribar a gaudir de la vida de luxe dels "superrics", tot just l'1 per cent de la població. Es tracta d'una filosofia de vida irreal de consum sumptuari.

-Per què ens estem convertint en ' clons socials '?

La clonació social apunta a una societat fictícia en la qual els nous súbdits clonats són "feliços" a costa d'haver eliminat l'art, la diversitat cultural o el coneixement. El tret qualitatiu de la civilització europea ha estat sempre la promoció de la ciutadania --civil, econòmica, política i social-- com a sant i senya de la seva pròpia supervivència. La clonació social implicaria el seu deteriorament i eventual eliminació.

-El canvi climàtic és un dels grans reptes de la nostra societat. Estem realment preparats per afrontar-lo i canviar radicalment els nostres estils de vida?

Cada vegada es pren més consciència de la importància del canvi climàtic perquè ja afecta directament les persones. Ha d'evitar tal mutació si és que volem mantenir la vida, tal com l'hem conegut al nostre planeta blau.

-Naomi Klein diu que "el canvi climàtic és la narrativa més poderosa contra el capitalisme". Què opina d'aquesta afirmació?

En el seu magnífic assaig, 'Això ho canvia tot. El capitalisme contra el clima ', la pensadora canadenca ens emplaça a una disjuntiva que no accepta l'status quo de creuar-se de braços i no fer res. O canviem radicalment una economia capitalista que tendeix a destruir el nostre hàbitat humà, o el nostre món estarà subjecte a desastres greus i irreversibles. A les nostres democràcies els ciutadans disposen del seu vot per elegir aquells governs que proposin accions reals contra el canvi climàtic.

-La seguretat, la lluita contra el terror ... són altres dels temes que contínuament ens preocupen. Fa uns dies coneixíem en cas FBI contra Apple. Hem de sacrificar part de la nostra privacitat i llibertats a canvi de viure més segurs?

No ens confonguem ... La privacitat, tal com la coneixíem abans de l'11-S, no existeix. Amb el cas del "xivato" Edward Snowden es va alertar a l'opinió pública d'unes pràctiques opaques que obtenen informacions de les comunicacions entre els ciutadans no només per legítimes raons de ciberseguretat, sinó amb fins comercials i de negoci ... Cal recordar que tres de cada quatre espanyols utilitza internet a una manera o altra ...

-Un altre cas recent ha estat l'escàndol de Volkswagen. Encara està per veure quines mesures prendrà EUA al respecte. Què hauria de fer la UE?

L'episodi VW hauria de fer recapacitar a aquells que manifesten una certa arrogància septentrional respecte als europeus del sud, sovint vistos com a aprofitats i malgastadors meridionals. Europa i la seva economia de valor afegit no poden permetre fer trampes en aquells sectors en què és tan competitiva, com l'automobilístic.

-Què lliçons ens ha deixat l'última recessió econòmica? I quines conseqüències?

Circumscrivint-se a la situació del Vell Continent, hem de donar-nos compte que per a preservar el nostre Estat del Benestar i el nostre model social europeu (MSE) hem d'actuar mancomunadament. En cas contrari les nostres actuacions es dissoldran en un híbrid que alimentarà l'egoisme nacional i ens conduirà a la desnaturalització de les nostres cultures i formes de vida.

-Podria Europa prescindir dels seus models d'Estats de Benestar?

En part ja he respost anteriorment ... Sense el seu model social i els seus valors de civilització, Europa es convertiria en presa fàcil de la remercantilització de tall anglo-nord-americà o del "neoesclavismo" emergent a la Xina o l'Índia ...

-Com és possible que Europa pugui posar-se d'acord en assumptes com el 'Brexit' i no sobre què fer amb la crisi migratòria?

La pervivència dels estats nacionals com actors quasi exclusius del procés de convergència europea és un resultat inevitable del procés europeizador, però és altament patològic per a la institucionalització política d'una Europa unida. El cas de la crisi dels exiliats i refugiats ho ha il·lustrat tristament ....

-Vivim en una Europa asocial? On han quedat els seus valors fundacionals?

Aquests valors encara estan entre nosaltres, però cal cuidar-los i alimentar-los amb accions polítiques, socials i econòmiques que els respectin ...

-Estem davant d'una nova recessió mundial? ¿Estem preparats?

S'insisteix en les últimes setmanes que estem en el llindar d'una recaiguda econòmica i una altra crisi quan encara no ha finalitzat la que es va desencadenar el 2007 ... La crisi és abans de res de confiança, cal no oblidar ...

-Què encaix tenen els nous partits en una Europa on l'austeritat mana?

Benvingut siguin els nous partits que critiquen velles fórmules polítiques obsoletes i suggereixen nous trajectòries que evitin la perversa corrupció ... Però els votants han d'estar vigilants d'aquells que proposen solucions tràgicament conegudes al nostre Vell Continent d'intolerància, manca de llibertats o racisme.

-Està obsolet l'Estat autonòmic? ¿Anem cap a un Estat federal?

En realitat Espanya és ja com una federació emboçada. Es cobreix la cara per no semblar-i la paraula "federal" no apareix en cap dels seus textos constitucionals. Però la "pell de brau" és essencialment un país de textura federal. És molt convenient que es faci un pas endavant per federalitzar nostre país de manera justa i sotmetre l'acord a l'aprovació de tots els espanyols.

Després de les últimes eleccions generals, es parla de la fi del bipartidisme. És el signe d'un canvi de consciència social pel que fa a la política?

Naturalment que la fi del bipartidisme és, sobretot, un canvi en les actituds electorals dels espanyols. Resta per veure si el sistema electoral es "s'estabilitza" en quatre grans formacions de dreta, centre-dreta, centre-esquerra i esquerra.

-El fi del bipartidisme representa una oportunitat per a la refundació democràtica a Espanya?

És altament aconsellable una nova transició democràtica que eventualment prengui forma en una revisió constitucional aprovada per la ciutadania.

-Tenim la classe política que ens mereixem?

Potser la pregunta és com una "peix que es mossega la cua" perquè caldria establir quins serien els mereixements dels polítics i quines les nostres expectatives. En termes generals la nostra classe política no és particularment diferent de l'existent en altres països europeus del nostre entorn geogràfic i cultural.

-Vostè ha dit que hi ha confusió entre els conceptes 'nació' i 'estat' a la sentència del TC de 2010 sobre la reforma de l'Estatut?

Una confusió no menor, per cert. Ni les nacions han de constituir-se en estats per força, ni els estats han d'estar conformats per una nació. Els tribunals constitucionals estan per interpretar els textos jurídics i no per afavorir teoria política, o trágalas doctrinaris.

-Els sobiranistes han aprofitat la crisi per justificar?

Certament han entès que la situació de crisi econòmica oferia una "finestra d'oportunitat" per als seus plantejaments. D'aquí la insistent fal·làcia d'asseverar que Espanya roba a Catalunya.

-Estem en un punt de no retorn?

Vull i desitjo que no sigui així.

-Ha existit en algun moment un debat racional sobre el procés d'independència de Catalunya?

A diferència del cas escocès, que bé conec, i que va ser tema de la meva tesi doctoral, ha predominat en els últims temps una animadversió i fins odi entre els nacionalismes recalcitrants espanyol i català.

-Què acomodament trobaria una Catalunya independent a la UE?

Ningú podria negar pedigrí europeu a Catalunya. Políticament seria impensable excloure-la de l'Europa unida. Prefereixo, però, pensar en una Catalunya in (ter) dependent a Europa. La nació catalana pot trobar adequadament el seu lloc en una Espanya federal i una Europa unida amb ple respecte a la seva singularitat i desig d'autogovern.