El racisme es cronifica i augmenta per part d'agents de seguretat, segons Sos Racisme

 

L'oenagé   Sos Racisme   ha alertat aquest divendres que el racisme està en creixement constant i es cronifica en àmbits com el veïnal, on s'ha doblat en els últims dos anys. A més, també ha proliferat per part d'agents de seguretat pública, cos en el qual s'han registrat el major nombre d'agressions al 2015 amb un 35% del total, un punt més que el 2014.

La discriminació entre particulars s'ha doblat, des del 14% que suposava el 2013, fins a representar el 30% dels 137 nous casos registrats en aquest últim any, ha explicat la directora de Sos Racisme, Alba Cuevas, en la presentació de l'Informe 2015. Estat del racisme a Catalunya '.

Cuevas ha destacat els casos especialment greus de discriminació en l'accés a drets socials, amb els quals "l'administració es converteix en agent discriminador", en lloc de garantir la protecció.

El creixement d'aquesta tipologia s'ha accentuat des de 2012, creixent del 8% al 20% del total, i el 38% d'aquests casos han estat de l'àmbit sanitari el 2015, un fet que va lligat a l'aprovació del Decret Llei 16/2012 que nega l'accés al dret a la sanitat a les persones immigrades, han relatat.

Cuevas ha retret a l'administració manca de voluntat política, inacció i invisibilització sobre la temàtica, i ha recalcat que aquest informe permet analitzar la situació per ser un document únic en l'àmbit, tot i que només recull les dades de què es dirigeixen al Servei d'Atenció i Denúncia (SAID) de l'entitat.

El Saïd va atendre a 442 persones el 2015 --310 per primera vegada--, entre les quals hi ha 137 situacions noves de racisme i 112 casos d'anys anteriors; del total, el 70% són homes.

Quatre de cada deu persones --el 42%-- que han patit una discriminació racista no han posat una denúncia el 2015, i en més de la meitat dels casos ha estat per por i desconeixement, ha apuntat la responsable de l'Said, Alícia Rodríguez, tot i que el 80% tenia una situació regular --i d'aquests, el 22% amb nacionalitat espanyola--.

VIES DE RESOLUCIÓ

Rodríguez ha destacat que ha augmentat la gravetat dels casos, amb un 70% de denúncies que han acabat tipificades com a delictes penals, enfront del 40% de 2014, un fet que suposa també el reconeixement que "la via judicial comença a dimensionar la problemàtica", ha assenyalat.

La via penal es manté com la via de resolució de conflictes més utilitzada, amb un 52%, tot i no ser sempre la més adequada, perquè comporta un deteriorament de la situació i no soluciona els casos de convivència entre veïns.

En els casos amb cossos policials per aquesta via, es troben molts obstacles per resoldre el cas --com el principi de veracitat i les denúncies cruzadas-- i Rodríguez ha assenyalat que, en set anys, només ha vist una sentència condemnatòria.

Davant de casos contra administracions, el Saïd ha utilitzat la reclamació patrimonial com un instrument de resolució, sobretot quan la via penal no dóna resposta, per exemple en casos d'identificacions per perfil ètnic fetes per policies, que segons SOS Racisme es realitzen però són il·legals.

Cuevas ha posat com a exemple també casos de suposades detencions il·legals que s'han fet de forma prèvia al procés d'expulsió, quan la Llei d'Estrangeria --que ha qualificat de discriminatoria-- només les permet una vegada iniciat el procés, no abans.