SCC considera el manifest del Grup Koiné una "gravíssima anomalia democràtica"

 

L'associació Societat Civil Catalana (SCC) ha considerat aquest divendres que el manifest promogut pel Grup Koiné (Llengua i República) a favor del català com a única llengua oficial en una hipotètica Catalunya independent constitueix una "gravíssima anomalia democràtica".

Segons l'opinió de SCC, el text embasta "una sèrie llarguíssima de despropòsits que insisteixen en els llocs comuns del nacionalisme i del supremacismo més ranci que tant de mal han causat a les llibertats ia la convivència a Europa".

Per això, l'associació ha fet el següent manifest:

1) El llenguatge del manifest desconeix la realitat social que és de composició bilingüe en el conjunt de Catalunya i trilingüe a la Vall d'Aran, alhora que s'arroga, en la línia habitual dels secessionistes, la representació del poble català, vinculant exclusivament a la llengua catalana. Especialment preocupant és el fet que els signants del manifest-esperpent divideixin en ple segle XXI a la societat catalana entre colonitzadors i autòctons, oblidant que la Catalunya actual és herència complexa de moltes generacions anteriors de parles i orígens diferents.

2) Referir-se al castellà com a "llengua de dominació" i "llengua de la immigració" és ofensiu per als milions de catalans, tant d'origen com d'adopcion, que tenen com materna a aquesta llengua i amb la qual s'identifiquen sentimental i culturalment. En aquesta matèria, Societat Civil Catalana considera molt ofensiu qualificar com a "instrument involuntari de colonització lingüística" l'arribada en els anys seixanta i setanta de milers de persones a Catalunya. És un insult a la intel·ligència tractar de vincular, com fa el manifest, aquesta arribada amb el col·laboracionisme franquista. La memòria i l'esforç dels catalans procedents d'altres parts d'Espanya mereixen reconeixement de les institucions i no la seva demonització.

3) Amb la mateixa tècnica culpabilitzadora, els signants del manifest afirmen sense rubor que "el règim constitucional del 1978 ha consolidat la continuïtat de la imposició politicojurídica del castellà a Catalunya", obviant que la Constitució i l'actual Estatut d'Autonomia de Catalunya reconeixen l'oficialitat de les llengües castellana i catalana. Precisament, aquest marc jurídic és el que hauria de permetre el bilingüisme institucional i el reconeixement de drets lingüístics als ciutadans, siguin catalanoparlants o castellanoparlants. Però, a més, resulta miop qualificar com a "llengua de dominació" a la llengua castellana quan, en la pràctica, no és llengua vehicular d'ensenyament en la majoria dels centres docents catalans, gràcies a un sistema d'immersió obligatòria (selectiva, convé subratllar-ho ) que xoca frontalment amb qualsevol criteri pedagògic i amb els pronunciaments en contra d'entitats com la UNESCO i la UNICEF.

4) Societat Civil Catalana defensa el bilingüisme institucional i la llibertat d'opció lingüística personal i, per descomptat, no pretenem "encobrir i legitimar la subordinació d'una llengua a l'altra i el consegüent procés de substitució lingüística que pateix la societat catalana". Per això, l'entitat reclama dels signants que siguin respectuosos amb la diversitat lingüística catalana i no obviïn que aquesta diversitat contribueix a enriquir una Espanya igualment plural.

5) La publicació d'un manifest tan sectari i excloent ratifica Societat Civil Catalana a la defensa d'una Catalunya integrada harmònicament en una Espanya plural com a instrument idoni per garantir els drets lingüístics de tots els catalans i fan palpable que el projecte que presenten separatistes catalans com els signants del manifest del Grup Llengua i República està carregat de rancúnia social i històric i contribueix a fracturar perillosament la societat catalana.

6) Finalment, Societat Civil Catalana crida l'atenció sobre el fet que un manifest d'aquest tenor hagi estat presentat en públic a la Universitat de Barcelona (UB). Per això, l'associació apel·la a la neutralitat de les institucions i avança que sol·licitarà a la UB la cessió del Paranimf per celebrar un acte acadèmic en defensa de la llibertat lingüística a Catalunya.