Detingut el secretari general de Mans Netes i el president de Ausbanc per extorsió

El secretari general de Mans Netes, Miguel Bernard, ha estat detingut aquest divendres a Madrid per la Policia Nacional, en una operació desplegada contra aquest sindicat i contra l'Associació d'Usuaris de Banca (Ausbanc), han informat fonts de la investigació. El president d'Ausbanc, Luis Pineda Salido, també ha estat arrestat.

D'aquesta manera, la Policia Nacional ha detingut ja a almenys a onze persones vinculades a Mans Netes i Ausbanc en el marc de la 'operació Nelson' en què ha estat desarticulada una presumpta trama dedicada a extorsionar entitats bancàries, informen a Europa Press fonts de la investigació. Exigien als bancs sumes de diners a canvi de no difondre sobre elles informacions negatives o a canvi de no exercir contra elles accions legals en els tribunals.

Els investigadors de la UDEF de la Policia Nacional acusen els responsables del sindicat Mans Netes i Ausbanc de diversos delictes entre ells extorsió, frau processal i organització criminal, han informat fonts de la investigació.

Aquestes mateixes fonts acusen els responsables de les dues entitats de conformar des de fa anys una trama en la qual extorsionaven entitats bancàries a canvi de no iniciar accions legals contra elles en els tribunals.

Entre els onze es troben els responsables de les dues entitats, el secretari general de Mans Netes, Miguel Bernard, i el president d'Ausbanc, Luis Pineda, que ha estat arrestat poc després de les 11.15 a l'estació d'Atocha de Madrid procedent de la Fira d'Abril de Sevilla. Al costat d'ell ha estat arrestada també la seva dona, Maria Teresa Quadrat Díez, que va ser directora general de Consum de la Comunitat de Madrid durant el Govern regional d'Alberto Ruiz Gallardón. També ha estat detinguda la seva secretaria.

Les fonts consultades apunten que Pineda i Bernard mantenen amistat des de fa molts anys i que tots dos van militar en moviments ultradretans en la seva joventut. Estan previstes fins a 14 detencions en aquesta 'operació Nelson' en què a més dels citats han estat arrestats també l'empresari Alfonso Sole Gil (Ausbanc) i Francisco Javier Castro Villacañas (Mans Netes).

A més estan previstos sis registres, alguns dels quals porten realitzant-se des de primera hora, com la seu de Mans Netes al carrer Ferraz, la d'Ausbanc, les oficines de Càlcul Empresarial a l'Avinguda d'Amèrica i diversos domicilis particulars. Els delictes dels quals se'ls acusa els integrants d'aquesta trama són extorsió, organització criminal i frau processal.

La investigació va a càrrec de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia i està coordinada pel jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz i la Fiscalia. Els investigadors consideren que Ausbanc realment no era una associació sense ànim de lucre, sinó que "el seu únic objectiu era obtenir beneficis per als seus dirigents utilitzant com a pantalla la protecció dels consumidors de banca".

AMB INFORMACIÓ DE LES RECLAMACIONS

Els arrestats utilitzaven la informació obtinguda dels usuaris de banca i les reclamacions presentades per coaccionar les entitats financeres i obtenir acords econòmics. Els màxims responsables havien creat més diverses societats per distreure el capital generat.

El president de l'associació, amb el suport de gran part de la junta directiva, era l'encarregat de pressionar les entitats en recerca de finançament emmascarada sota convenis publicitaris a canvi d'proporcionar-los una publicitat que els fos favorable.

A més, per aconseguir aquests acords, els oferia també rebaixar les pretensions dels seus associats davant determinades demandes, o fins i tot arxivar-les, encara que això suposés un perjudici per als seus clients, segons els investigadors.

AUSBANC FINANÇA A MANS NETES

Paral·lelament, per reforçar la pressió contra les entitats financeres i aconseguir els acords econòmics pretesos, Ausbanc utilitzava al sindicat Mans Netes, -al que a més financiava- per a exercir l'acusació popular. Així, es pressionava a l'entitat amb la personació com a part d'aquest sindicat en determinades causes per, posteriorment, negociar la retirada si s'obtenien els acords econòmics.

Al llarg d'aquesta investigació, els agents han corroborat també que Ausbanc venia a les entitats financeres els denominats ITCRA (Informe Trimestral de Consultes i Reclamacions) que s'elabora amb les queixes i reclamacions dels consumidors, obtenint importants beneficis.

Els arrestats tenien diferents rols dins de tot l'entramat creat per obtenir beneficis econòmics, amb una clara estructura piramidal jerarquitzada. En un primer nivell hi havia el president d'Ausbanc, qui exercia tot el control i direcció de l'associació en benefici propi, després d'ell els membres de la junta directiva, els que suposadament haurien de controlar els comptes i conèixer el destí final dels fons, quotes de associats i subvencions rebudes. En un últim esglaó es trobarien altres càrrecs menors de l'associació, coneixedors d'aquestes pràctiques i que també es beneficiaven de l'obtingut.

Així mateix, Ausbanc, -com suposada associació sense ànim de lucre en defensa dels consumidors-, ha obtingut al llarg d'aquests anys importants subvencions. Els investigadors estan analitzant tant les condicions específiques d'aquestes convocatòries com la documentació facilitada per Ausbanc per accedir i obtenir les mateixes, ja que aquesta associació no reuniria els requisits exigits.