El secretari general de Mans Netes i el president d'Ausbanc neguen els xantatges

 

El secretari general de Mans Netes, Miguel Bernard, i el president d'Ausbanc, Luis Pineda, per als quals el jutge Santiago Pedraz ha decretat la tarda d'aquest dilluns presó, han negat haver format una trama dedicada a realitzar xantatges a canvi de diners a entitats bancàries, empreses o institucions, segons han explicat fonts jurídiques.

Pineda ha atribuït l' 'Operació Nelson' a l'actuació d'Ausbanc, associació que va fundar el 1986 i que ha litigat en defensa dels consumidors bancaris en nombrosos plets, entre els quals va denunciar la imposició de clàusules sòl, una pràctica que va acabar sent declarada nul·la pel Tribunal Suprem.

El president d'Ausbanc ha recordat que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) té pendent de celebrar el proper 26 d'abril una vista oral sobre la devolució de les quantitats cobrades per l'aplicació de les clàusules sòl. Ausbanc va promoure demandes contra aquesta pràctica, que va acabar amb condemnes a diverses entitats bancàries.

Bernard i Pineda han declarat davant l'instructor en unes compareixences, després de les quals el fiscal de l'Audiència Nacional Daniel Campos ha demanat el seu ingrés a la presó incondicional i sense fiança per la presumpta comissió de delictes d'extorsió, pertinença a organització criminal, frau en les subvencions, estafa i administració deslleial.

La Fiscalia ha reclamat presó eludible amb fiança de 10.000 euros per al tresorer d'Ausbanc Alfonso Solé, mentre que sol·licita que el responsable de comunicació Javier Castro Villacañas Pérez, i el responsable de l'Àrea de Delegacions d'Ausbanc, Ángel Garay compareguin cada 15 dies en un jutjat, se'ls retiri el passaport i se'ls prohibeixi abandonar Espanya.

El Ministeri Públic ha indicis que van conformar des de fa anys una trama dedicada a extorsionar entitats bancàries a canvi de no iniciar accions legals contra elles en els tribunals. L'operació batejada com 'Nelson' és fruit d'una investigació que va arrencar el 23 de febrer de 2015, fa més d'un any. Exigien a les entitats sumes de diners també a canvi de no difondre sobre ells informacions negatives.

En el curs de la instrucció s'han pogut obtenir suficients indicis que les persones detingudes utilitzaven les seves associacions, que suposadament no tenen ànim de lucre, per al seu enriquiment personal o el dels seus cercles pròxims.

Segons el fiscal, a més d'extorsionar als bancs, obtenien fraudulentament subvencions i oferien "la retirada de l'acció penal en alguns processos prèvia exigència d'importants quantitats de diners", activitats que van desenvolupar de forma organitzada i prolongada en el temps.

En concret, hi ha indicis que el sindicat Mans Netes va oferir a La Caixa i el Banc Sabadell retirar l'acusació contra la Infanta Cristina que exerceix contra ella en el 'Cas Noós' a canvi de cobrar tres milions d'euros, han confirmat fonts de la audiència Nacional.