La transgressora Andrea Fraser arriba al Macba amb l'exposició 'L'1%, c'est moi'

"Què li demanem a l'art?" És la pregunta de la qual parteixen totes les feines de Fraser.

|
Andreafraser600px

 


El Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) ha dedicat la primera retrospectiva a Espanya a la transgressora artista Andrea Fraser (EUA, 1965) que, en l'exposició 'L'1%, c'est moi', "posa la lupa en el teixit social de l'art" i la crítica institucional.


Així ho han explicat els comissaris Hiuwai Chu i Cuauhtémoc Medina en roda de premsa.


"Què li demanem a l'art?", és la pregunta de la qual parteixen totes les feines de Fraser (Billings, Montana, 1965), de la qual es mostren una trentena d'obres clau fetes al llarg de tres dècades de carrera, ha afirmat la comissària, al costat de l'artista i el director del Macba, Ferran Barenblit.


Amb aquesta exposició, plat fort de la temporada i col·laboració amb el Museu d'Art Contemporani de Mèxic, el museu "reflexiona críticament sobre la institució de l'art i sobre les qüestions consensuades" de la mà de Fraser, que explora els rols d'artistes, col·leccionistes , galeristes, mecenes i públic de l'art, ha dit Barenblit.


El recorregut, agrupat per blocs, permet una lectura cronològica de l'obra de Fraser, que va començar "apropiant-se" de les imatges de pintures que li agradaven i, posteriorment, va començar una sèrie de peces basades en pòsters artístics comprats al Metropolitan de Nova York , en fullets museístics i audioguies.


Així, l'exposició comença amb la secció 'Museus' i reflexiona sobre el paper que aquests exerceixen en l'establiment de valors i jerarquies socials, i segueix amb l'àmbit 'Globalització', en què posa l'accent en els anys 90, quan van proliferar biennals i fires d'art.


'MAY I HELP YOU?'


En l'àmbit 'És una exposició bonica, oi?', L'artista reflexiona sobre el poder d'estratificació social de l'art a través de performances com 'May I help you?' en què Fraser es converteix en una seductora 'snob' que ven quadres d'art contemporani a públics diferents a través d'un llenguatge profund.


Al final d'aquesta part, es troba el vídeo 'Untitled' de 2003 i de 60 minuts en què l'artista manté relacions sexuals amb un marxant d'art en una habitació d'hotel a Nova York, en què Fraser vol parlar de la metàfora de la venda d'art com "prostitució", ha dit.


MÉS "pornógrafa" QUE PROSTITUTA


Preguntada per la instal·lació, ha explicat que ella li va demanar al marxant Friedrich Petzel que li trobés un col·leccionista que es prestés a l'acció ia comprar la primera còpia de l'obra que ella considera totalment seva: "Estava fent més com una pornógrafa o una artista adulta, que com una prostituta".


"S'ha dit que vaig cobrar 20.000 $, però no és cert", ha assegurat molesta l'artista, que ha dit que en aquest moment no es va preocupar de ser usada pel col·leccionista, al qual en tot cas havia explotat més ella amb la seva proposició .


PIERRE BOURDIEU, FEMINISME I PSICOANÀLISI


En aquesta instal·lació sense so, l'artista fa un pas més en el seu treball de crítica institucional de l'art i les seves formes de transmissió, a la qual ha invertit anys d'investigació i anàlisi, bevent del feminisme, la psicoanàlisi i els camps socials de Pierre Bourdieu , que li van inspirar especialment la instal·lació 'May I help you?'.


"No és qüestió d'estar en contra de la institució. Nosaltres som la institució. La qüestió és quina classe d'institució som, quina classe de valors institucionalitzem, quines formes de pràctica premiem ia quina classe de premi aspirem", diu l'artista, que acompanya la mostra amb un catàleg en forma d'assaig.


En l'àmbit de 'Fantasies descartades' mostra l'art com una desfilada de fantasies col·lectivitzades que cristal·litzen en obres i identitats artístiques, i en 'El personal i el polític' queda clar que, encara que les obres de Fraser poden ser investigacions psicològiques, sociològiques, emocionals i econòmiques, el manteniment de tots aquests vincles és clau en el seu treball.


A 'col·leccionat i arxivat', el visitant pot veure com la crítica institucional es va desenvolupar duent a terme una doble crítica del museu com a lloc d'exposició i del taller com a lloc de producció d'unes obres d'art que, per ser vistes, han de circular per museus i galeries.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA