Teories de la Psicobiologia expliquen científicament el perquè del fenomen nacionalista

CatalunyaPress.- L'eurodiputada del grup ALDE, Teresa Giménez Barbat, va organitzar un esdeveniment en el Parlament Europeu sota el títol ¿Nacionalismes perpetus ?, englobat dins de la plataforma Euromind.

|
PresentaciondeNacionalismosperpetuos.EuromindYouTube640x456

 

ALDE


CatalunyaPress.- L'eurodiputada del grup ALDE, Teresa Giménez Barbat, va organitzar un esdeveniment en el Parlament Europeu sota el títol ¿Nacionalismes perpetus ?, englobat dins de la plataforma Euromind, creada amb el propòsit d'organitzar actes que apropin la ciència a la política sota la premissa que la política ha de basar-se en fets comprovats.

Dins el Parlament Europeu va tenir lloc el segon esdeveniment organitzat per Euromind Fòrum, afavorit per la diputada d'ALDE, Teresa Giménez Barbat, i moderat per Jacobo de Regoyos, corresponsal d'Onda Cero a Brussel·les, en el qual es van desentranyar les bases primitives del comportament grupal humà, sobre les que s'assentarien fenòmens polítics com els nacionalismes.

MÁS INFORMACIÓN


L'esdeveniment va comptar amb la presència de tres prestigiosos científics que van fer aportacions significatives provinents de les ciències de la conducta humana.


Adolf Tobeña: "El comportament conformista és un fenomen natural de les persones"


El primer a intervenir va ser Adolf Tobeña, catedràtic de psiquiatria de la UAB que en la seva intervenció va intentar respondre a la pregunta Per què s'ha incrementat el sentiment pro-independentista a Catalunya en els últims anys ?. El fenomen a Catalunya separa dràsticament a "independentistes" i "unionistes". Segons el catedràtic la confluència de causes és alarmant, ja que a la polarització li segueix el fraccionament social que prediu una escalada en els conflictes, segons diferents models.


I tot i que les causes són variades, pròximes i llunyanes, per Tobeña ha mecanismes de la psicologia que expliquen el comportament conformista o fins i tot "gregari" en humans, posant l'accent en el paper dels mitjans per modelar nous consensos i conformismes socials. En aquest sentit va afirmar que els experiments sobre conformisme social indiquen que les valoracions dels altres influeixen decisivament en la formació del judici individual, fins i tot quan aquestes valoracions siguin errònies: "La gent no només canvia la seva opinió sinó la manera de veure el món". Les opinions dels altres determinen una enorme varietat d'opinions i percepcions. De fet els neurocientífics han identificat regions del cervell implicades en el conformisme o en la manera de pensar independent, mètodes experimentals per prevenir el conformisme social.


Per Tobeña el comportament conformista o l'altruisme són fenòmens naturals corrents en l'ésser humà, però que poden ser modulats significativament per pressions culturals -com en el cas de Catalunya mostraria l'important paper dels mitjans de comunicació i propaganda governamental.


Carsten: "Les persones poden identificar-se amb el seu grup fins al punt de sacrificar-se"


Carsten KW De dreu, professor de psicologia social i organitzacional en la Universitat de Leiden, i també al Centre per a Economia Experimental i presa política de decisions (CREED) de la universitat d'Amsterdam i és conegut pels seus treballs sobre neurobiologia del comportament altruista, i per descobrir el "costat fosc" de la oxicotina.

Segons Carsten les persones poden identificar-se amb el seu grup fins al punt del sacrifici. De dreu en la seva intervenció va explicar la teoria de l'aproximació evolucionista basada en models de selecció cultural i reciprocitat limitada, models que afirmen que hi ha una "forta tendència a beneficiar el grup" i que estan avalats per diferents resultats experimentals, en contra de les prediccions sobre elecció "racional" clàssica.


D'acord amb aquesta aproximació, el autosacrifici és intuïtiu, més que calculat, i té lloc més freqüentment en grups formats per individus prosocials, amb major grau d'empatia cap al propi grup. Els individus més pro-socials també solen ser els més combatius encara que el que motiva principalment aquest tipus de conflicte humà, té a veure amb hormones com l'oxitocina, que propicia l'amor cap al propi grup. Les persones no lluiten fins a l'extenuació per si mateixes, sinó pel grup. Ja que en paraules de dreu les persones estem "biològicament preparats" per sacrificar-nos en benefici del grup, per promoure la nostra bona reputació, tot això de forma més intuïtiva que calculada.


Mark Van Vugt: "Una feminització del lideratge polític mundial podria reduir l'escalada de conflictes"


L'últim a intervenir va ser el professor de psicologia evolucionista Mark Van Vugt, de la universitat d'Amsterdam i també professor associat a l'Institut d'antropologia cognitiva i evolutiva de la universitat d'Oxford. Aquest va subratllar que la psicologia humana és tribal i que el conflicte entre grups és una característica indeleble en la nostra història i evolució. Aquesta forma de conflicte és comú en la nostra espècie, i tan primitiva que enfonsa les seves arrels en les trobades letals entre primats hostils, fa milions d'anys.


Van Vugt proposa estudiar el conflicte entre grups des d'una òptica evolucionista basada en tres perspectives teòriques: la teoria de jocs evolucionista, la teoria de la inversió parental, i la teoria de la selecció sexual. Així homes i dones no han nascut iguals en relació al conflicte i aquesta asimetria bàsica en l'esforç parental dels sexes explicaria, que homes i dones hagin evolucionat trets psicològics diferents en termes fonamentals de presa de riscos, cooperació, heroisme o altruisme. És a dir en els conflictes intergrupals "per als homes podria resultar beneficiós emprar l'agressió i formar coalicions".


Per als homes la guerra és més "raonable" mentre que les dones tendeixen a adoptar una estratègia més prudent i aquestes diferències de sexe produeixen un altre biaix psicològic d'importants conseqüències: la hipòtesi del mascle assenyalat d'un altre grup, segons la qual, són els homes -no les dones- d'altres grups que són particularment assenyalats com a blancs pel biaix intergrupal cosa que fa que els homes siguin més temuts i més estereotipats en comparació a les dones d'altres grups.


Van Vugt suggerir, cap al final de la seva intervenció va afirmar que una feminització del lideratge polític mundial podria realment reduir l'escalada de conflicte humà.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA