La Fiscalia, a favor que el Suprem investigui a Homs per la consulta del 9N

 

La Fiscalia del Tribunal Suprem (TS) ha informat que està a favor que aquest òrgan investigui a Francesc Homs per la seva implicació en la consulta sobre la independència del 9N.

A Homs se l'acusa de presumpta desobediència, prevaricació i malversació de cabals públics, si bé assenyala que la causa a l'alt tribunal s'ha de cenyir a l'actuació d'aquest per la seva condició d'aforat mentre la resta roman al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Així han assenyalat fonts fiscals, que afegeixen que les raons del fiscal del Suprem perquè l'alt tribunal no assumeixi tot l'assumpte es fonamenten en la jurisprudència d'aquest òrgan i són també d ' "economia processal", ja que la causa que se segueix en el TSJC contra l'expresident de la Generalitat Artur Mas, l'exvicepresidenta del Govern Joana Ortega i la que era consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ja està pràcticament conclosa.

La Fiscalia del Suprem no s'aparta dels criteris expressats el passat mes de febrer pel representant del Ministeri Públic a Catalunya, que va assenyalar en el seu escrit que hi ha indicis que Homs "va tenir un comportament conscient i intencionat d'indubtable transcendència" per garantir la celebració de la consulta sobre la independència tot i suspendre-Tribunal Constitucional (TC).

CARTA DE HOMS

Homs, membre de la diputació permanent del Congrés, va tenir per a la Fiscalia un paper d'indubtable rellevància en la preparació de la convocatòria. Aquesta acusació es basa en l'existència d'una carta en què exconseller de Presidència respon a l'empresa contractada per dissenyar els programes informàtics per a les votacions i que havia sol·licitat a la Generalitat la confirmació que els seus serveis no vulneraven la suspensió del TC.

En aquesta missiva, Homs no només legitima la continuació dels serveis sinó que "conté la implícita advertència de les conseqüències d'un eventual incompliment per la contractista" ja que posa a disposició del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat (CTTI ) els serveis jurídics del Govern per exercir accions contra aquesta empresa.

En la seva resposta a l'empresa, Homs assegura que no es vulnerava la suspensió del Constitucional i que s'havien fet consultes als serveis jurídics de la Generalitat ia altres "experts en dret penal, processal, administratiu i constitucional".

El criteri del fiscal de Suprem no s'aparta del de Catalunya, que considerava que, malgrat existir una vinculació entre el paper d'Homs i la resta dels acusats en la causa, el procediment pot substanciar de forma separada perquè no es veu una " connexió material inescindible "entre les conductes de Mas, Ortega i Rigau i la del llavors conseller de Presidència.

Per això no veu necessari que la conducata de Mas, Rigau i Ortega --que no tenen el mateix fuero-- sigui valorat pel Tribunal Suprem sinó que ha de prosseguir la instrucció al TSJC.

El Suprem va rebre l'exposició raonada del TSJC respecte d'Homs el passat 21 de març i va designar ponent de la resolució a adoptar sobre l'assumpció del cas al president de la Sala Penal, Manuel Marchena, d'acord al torn establert.

No obstant això, l'alt tribunal va acordar la devolució immediata de les diligències originals de la causa al TSJ català, ja que, fins que es resolgui sobre el contingut de l'exposició, el competent sobre la mateixa segueix sent el del tribunal de Catalunya.

Igualment recordava al TSJC que, en compliment del que preveu l'article 231.4 de la Llei orgànica del poder judicial, tota la documentació que s'enviï ha d'arribar traduïda al castellà.

El jutge que instrueix la causa al TSJC, Joan Manel Abril, havia enviat tota la causa al Suprem en considerar inseparable la investigació a Homs de la qual se segueix contra l'expresident de la Generalitat Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera de ensenyament Irene Rigau.

El 7 de març, Homs va declarar de forma voluntària davant del TSJC, on va sostenir que la causa per la consulta sobre la independència del 9 novembre 2014 era una causa política: "Com més alta sigui la pena que ens demanin, més gran serà la victòria ", va dir llavors.