Un pèrit, sobre Nóos: "Feien diners per no fer absolutament res"

 

Un dels sis perits que estan sent interrogats en la sessió d'aquest dimarts del judici del cas Nóos ha considerat "xocant" i "estranyíssim" la manera en què van ser tramitats els convenis entre l'Institut Nóos i les administracions públiques. Més més en concret s'ha referit al cas dels denominats València Summit, en el si es va acordar pagar un cànon d'un milió d'euros anual a favor de l'entitat llavors presidida per Iñaki Urdangarin.

"Ens va sorprendre moltíssim l'ocupació del terme cànon, en el dret administratiu poques vegades es veu. Jo diria una 'propineta' al fet que et donin diners per no fer absolutament res", ha etzibat l'expert, qui va ser funcionari de l'Administració General de l'Estat quan va analitzar en el seu dia les contractacions efectuades per Nóos.

A preguntes del fiscal anticorrupció Pedro Horrach, el perit ha assenyalat així mateix que la figura del conveni utilitzada per l'Institut Nóos per impulsar els anomenats Illes Balears Fòrum, pels quals l'entitat va percebre 2,3 milions d'euros públics, no tenia "cap raó de ser "ja que es tractava d'una prestació de serveis que s'hauria d'haver articulat mitjançant un contracte per a tal fi.

De fet, ha manifestat que, "residualment", l'ocupació dels convenis es pot admetre quan la contractació duta a terme per l'Administració no tingui cabuda en cap dels altres supòsits previstos per la Llei de Contractes del Sector Públic.

La Secció Primera de l'Audiència Provincial de Balears donarà inici aquest dimarts a la fase pericial del judici del cas Nóos, en què seran interrogats un total de cinquanta experts que han fer llum sobre el presumpte desviament de més de sis milions d'euros de les Administracions públiques i la suposada defraudació a Hisenda a través de l'entramat ordit entorn de l'Institut Nóos.

En el cas dels fòrums de Balears, el perit ha explicat que hi ha modalitats de contractació que "regulen perfectament el tipus de relació que es volia mantenir".

"És clar que l'objecte de la contractació [de Nóos] passava per la consultoria i l'assistència tècnica", ha incidit l'especialista, que ha al·ludit als "límits difusos" que en ocasions es produeix entre aquestes dues activitats, la publicitat i el patrocini, entre d'altres àmbits.

En qualsevol cas, ha subratllat que independentment del tipus de contractació que s'estableixi, des de la reforma de la Llei en l'any 2000 "han de fer-se els mateixos tràmits pel que fa a la preparació del contracte", encara que es tracti d'un conveni com en el cas dels subscrits amb l'Institut Nóos.

"Tots els actes preparatoris són idèntics", ha remarcat el pèrit. En ser inquirit pel fiscal sobre quins tràmits s'han de fer, ha precisat que aquests han de comportar una proposta de necessitat de l'encàrrec, un certificat de manca de mitjans propis per fer-ho, acreditar la disponibilitat de crèdit pressupostari i un plec de clàusules i prescripcions tècniques, acompanyat d'un informe jurídic.

"BÉ O MAL, EN AQUEST PAÍS TOT CAL JUSTIFICAR"

Pel que fa a la justificació de la destinació dels fons públics per part de Nóos, l'expert ha asseverat que calia que l'entitat acredités en què havia gastat els diners. "Ho diu el mateix conveni i, encara que no ho posés, no cap el menor dubte perquè són diners de procedència pública i els contribuents tenen dret a saber en què s'ha gastat. Fins al senyor fiscal ha de justificar la nòmina cada mes. bé o malament, en aquest país tot cal justificar-ho".

En aquesta línia han declarat diversos dels altres perits que han comparegut davant del tribunal. De fet, un d'ells ha assenyalat que va haver analitzar en el seu dia un total de 826 justificants relatius als Illes Balears Fòrum, entre els quals hi havia albarans i llistats comptables que "no es podien tenir en compte".

"Els vaig sumar per veure si s'assolia la xifra d'ingressos però era clarament inferior, els justificants eren dubtosos", ha incidit sobre aquesta qüestió. En aquest sentit, ha recordat que "hi havia moltes factures de viatges, per conceptes indeterminat i fins i tot alguns relatius al València Summit. També d'empreses relacionades amb els administradors --en relació amb Urdangarin i Torres--", ha detallat.

És més, ha precisat que el 71 per cent de les despeses de l'Institut Nóos havien estat abonats a empreses controlades pels dos exsocis i es facturava a través de les mateixes. Aquest fet, ha explicat, augmentava la diferència entre ingressos i despeses, al que se sumava la circumstància que es declarava a Hisenda "més del que constava en la comptabilitat".

NATURALESA JURÍDICA DE L'FTVCB

Els interrogatoris s'han centrat més en la naturalesa jurídica de la Fundació Turisme València Convention Bureau (FTVCB), una de les entitats que, al costat de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València (Cacsa), va signar el conveni per a la celebració de els València Summit.

Mentre uns han advocat pel caràcter privat de la Fundació tot i comptar amb una aportació majoritària de fons públics, la resta han defensat que es troba sotmesa a les normes de contractació pública.

Precisament, el Tribunal de Comptes, en un extens informe de fiscalització de les fundacions d'àmbit local que va ser aportat a la causa, subratlla que més del 80 per cent dels ingressos anuals que percep l'entitat que va sufragar part de les tres edicions de l'esdeveniment València Summit són aportats per l'Ajuntament de la capital llevantina i determinar, si dictamen que es tracta d'una entitat integrant del sector públic.

Una conclusió que contrasta amb les declaracions efectuades al respecte per l'exalcaldessa de València Rita Barberá, qui durant la seva declaració com a testimoni ha apuntat que es tracta d'una entitat privada que per tant no estava subjecta a les normes de contractació pública.