Gestha sospita que la Infanta va col·laborar en els delictes de frau fiscal d'Urdangarin

 

Els Tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha) van manifestar que la Infanta Cristina sí podria haver cooperat en els delictes fiscals imputats al seu espòs, Iñaki Urdangarin, en els anys 2007 i 2008.

Així, els tècnics han mostrat el seu desacord amb les consideracions efectuades aquest dimarts per diversos perits de l'Agència Tributària (AEAT), que van rebutjar atribuir a la Infanta un delicte de frau fiscal.

En un comunicat, Gestha ha assenyalat no compartir les declaracions dels perits perquè considera "difícil" entendre el paper exercit per la exduquesa en la societat que comparteix al 50 per cent amb el seu marit, Aizoon, en la qual, "estant en règim de separació de béns, participa com a propietària del 50 per cent d'un capital de només 3.000 euros, quan el seu marit podria haver constituït una societat limitada unipersonal".

Després que una de les perits hagi rebutjat atribuir frau fiscal així com qualsevol altra actuació irregular a la Infanta pel fet de ser sòcia d'Aizoon --de la qual hauria servit Urdangarin per defraudar 337.138 euros el 2007 i 2008--, des Gestha subratllen que l'eventual responsabilitat penal de donya Cristina "no s'ha vist disminuïda per el manifestat pels perits en el procés".

De fet, els tècnics asseveren que per determinar la cooperació en el delicte fiscal és indiferent si la Infanta no era administradora de fet ni sòcia de control o, de la mateixa manera, no participés en la gestió.

En concret, l'AEAT considera que tant l'Institut Nóos com les societats satèl·lits constituïdes per buidar-lo de fons són una simulació, és a dir, societats sense estructura, de manera que "la responsabilitat pel comportament omissiu de l'esposa del soci sorgeix no per la seva condició d'accionista, sinó pel mateix risc creat a utilitzar i participar en una societat familiar que no és més que una simple pantalla o simulació ".

Segons el parer de Gestha, "és molt probable" que l'esposa d'Urdangarin i la del seu exsoci Diego Torres, Ana María Tejeiro, "estiguessin contribuint a defraudar al fisc amb la seva participació en les respectives societats simulades ia més es van beneficiar d'això", ja que els diners que rebia Aizoon no es quedava en el seu compte, sinó que es disposava del mateix pels seus socis sense que tampoc aquests declaressin aquests dividends en el seu impost sobre la renda.

D'aquesta manera, afirmen els tècnics, tant la infanta com Tejeiro "també podrien haver col·laborat en l'ocultació d'aquests beneficis".

Gestha recorda en la seva nota que Aizoon tot just celebrava juntes, el personal que tenia no era apte per a l'exercici de la seva activitat, dins del personal s'incloïa el servei domèstic de la família Urdangarin-Borbó, la societat funcionava com caixa única en no repartir dividends i els seus ingressos s'empraven en despeses familiars que realitzava el matrimoni.

A més, la societat tenia radicades les seves oficines al mateix domicili familiar, que era llogat pel matrimoni a la mateixa societat, "lloguer que cobraven els esposos a parts iguals" mentre que la Infanta "fins i tot va signar el contracte de lloguer".

DOLO O ELEMENT SUBJECTIU

Els tècnics assenyalen així que la possible responsabilitat penal de la Infanta i de Tejeiro "pivota sobre el dol o element subjectiu del delicte contra la Hisenda Pública. És a dir, si les dues eren conscients o no que eren sòcies dels seus marits en societats instrumentals que ells utilitzaven per canalitzar els seus ingressos personals i no els de les societats, ja que aquestes no tenien estructura per ser meres pantalles".

Segons els tècnics, com per a la comissió del delicte fiscal "n'hi ha prou amb el dol eventual o dol de representació", Gestha considera que tant la infanta com Tejeiro podrien haver estat conscients que formaven part de societats instrumentals i que, "per la irregularitat mateixa que comportava la anormalitat d'aquesta situació, la permanència en elles suposava acceptar un perill probable que es pogués defraudar Hisenda ocultant ingressos que van haver d'haver-se declarat en renda i deduint despeses indeguts".

Des Gestha sostenen així que la Infanta "podria haver arribat a pensar que els beneficis d'operar per via d'aquesta simulació que era Aizoon serien elevats".

En qualsevol cas, assenyalen, "sembla que es va desentendre d'això i del perill que ella mateixa podria haver generat, tot i que estava en situació d'haver-ho evitat i tenia el deure jurídic de fer-ho en ostentar el 50% del capital social i ser ella la possible coresponsable del risc de defraudació generat. a més, comptava amb assessors externs als que fàcilment podria haver acudit", sentencien.