Catalunya Banc va gravar el suborn d'Ausbanc

 

Els directius de Catalunya Banc Joan Ràfols Llach SII i Ramón Luis García Torre han explicat davant Santiago Pedraz, jutge de l'Audiència Nacional, que l'entitat va gravar una reunió en la qual Ausbanc li va demanar un pagament de 500.000 euros per a arribar a un acord en l'execució d'una sentència. Aquesta va ser dictada després d'un plet en el qual l'associació va guanyar sobre l'arrodoniment a l'alça en tipus d'interès, tal com han informat fonts jurídiques.

Els testimonis han comparegut davant Pedraz en el marc de la causa en què investiga si el secretari general de Mans Netes, Miguel Bernad, o el president d'Ausbanc, Luis Pineda, van extorsionar a persones i entitats a canvi de no interposar accions judicials o no difondre notícies negatives.

Els compareixents han explicat que l'entitat va rebre diverses trucades procedents d'Ausbanc per executar la resolució, per la qual cosa van concertar una reunió per a novembre de 2008, en la qual va acudir la representant d'Ausbanc, María Mateos.

En la trobada, l'associació va proposar una fórmula per arribar a un acord consistent en rebre 250.000 euros en concepte de "aportació institucional" i altres 250.000 euros per a abonar els danys ocasionats als perjudicats.

L'entitat tenia sospites que Ausbanc li podia oferir una proposta il·legal i, per això, va decidir gravar la reunió. La caixa, que ha aportat a l'Audiència Nacional aquest enregistrament, va saber després que eren només 12 afectats els qui estaven darrere de la demanda col·lectiva i que van patir un perjudici de 5.196,30 euros.

COL·LABORACIÓ EN ELS CASOS 'BLESA' O ELS 'ERO'

La relació entre el secretari general de Mans Netes, Miguel Bernad, i el president d'Ausbanc, Luis Pineda, va començar arran d'una causa oberta contra Blesa en un jutjat de Madrid per la compra del Banc de Florida, que finalment va ser arxivada.

El titular del Jutjat Central d'Instrucció número 1 investiga la reclamació de Lluís Pineda per que Mans Netes "plegués veles" contra la Infanta Cristina, a la qual acusa de ser cooperadora necessària dels dos delictes fiscals que hauria comès el seu marit, Iñaki Urdangarin.

Pedraz sospita que un altre dels casos en què Bernad va col·laborar amb Pineda va ser en el cas dels 'ERO', en què aquest últim va pactar amb Unicaja la declaració judicial que havia de prestar el president de l'entitat, Braulio Medel, per donar credibilitat a la retirada de l'acusació a canvi d'un milió d'euros.

L'instructor investiga si el grup Ausbanc va dur a terme pràctiques "com menys intimidatòries" contra les entitats financeres perquè li paguessin "quantioses" aportacions econòmiques - encobertes com a pagaments per publicitat, estudis de mercat o patrocinis de jornades-- a canvi de no dirigir contra elles "campanyes de desprestigi" o accions judicials.

Ausbanc, que va arribar a recaptar 38,9 milions d'euros de les entitats financeres, va rebre també subvencions públiques i quotes de socis, que eren "mers convidats de pedra" i amb els quals, aprofitant la seva confiança, pressionaven per aparentar ser una "associació de consumidors potent i poder accedir" als ajuts públics.

Els investigadors, que creuen que les pràctiques de Pineda es van estendre a països com al Regne Unit, Colòmbia, Veneçuela i els EUA, s'han detectat pressions en els casos de Nóos, Sabadell, Unicaja en els 'ERO' i Facua.

Pedraz considera a Pineda responsable de delictes de frau en les subvencions, estafa, administració deslleial, extorsió, amenaces i pertinença a organització criminal; mentre que atribueix aquests tres últims a Miguel Bernad.