El tabac pot tenir efectes en el pàncrees "més greus" que l'alcohol

Diverses investigacions han mostrat ja que el tabac pot tenir efectes sobre el pàncrees "més greus" que l'alcohol o actuar com a accelerador del seu deteriorament. Així s'ha posat de manifest en la sessió 'Reptes de la Pancreatología 2016', celebrada en el marc del congrés de la Setmana de les Malalties Digestives (SED), organitzat per la Societat Espanyola de Patologia Digestiva (SEPD).

A Espanya uns 23.500 pacients pateixen pancreatitis crònica i, cada any, es diagnostiquen al voltant de 2.500 nous pacients d'aquesta patologia digestiva greu, amb tractament limitat i mortalitat elevada si el diagnòstic no es realitza en un estadi precoç.

La pancreatitis crònica ha estat clàssicament relacionada amb el consum d'alcohol, considerant que a major consum d'alcohol major risc de desenvolupar la malaltia. No obstant això, en els últims anys, la investigació científica ha demostrat que persones sense un alt nivell de consum d'alcohol també poden desenvolupar pancreatitis crònica.

"Aquesta troballa ens ha portat a la conclusió que el que defineix un major o menor risc de pancreatitis és la predisposició genètica del pacient a patir la malaltia, a més de l'alcohol consumit", ha explicat l'especialista en Aparell Digestiu, membre de la SEPD i Cap del servei d'Aparell Digestiu del Complex Hospitalari Universitari de Santiago, Enrique Domínguez Muñoz.

En aquest sentit, l'expert ha destacat la importància que té per als especialistes el coneixement d'altres factors de risc per a la pancreatitis crònica perquè s'obren "noves perspectives" a tenir en compte tant en el diagnòstic de la malaltia com en el tractament de la seva causa.

Concretament, en els últims anys, també s'han publicat estudis sobre els efectes del tabac sobre el pàncrees amb independència del consum de l'alcohol. Els resultats mostren que el tabac és almenys tan tòxic com l'alcohol per al pàncrees i, sobretot, que accelera la progressió de la malaltia. I és que, el tabac afavoreix la producció de teixit fibròtic i el risc del posterior desenvolupament de càncer de pàncrees.

Aquest nou escenari proporciona als especialistes d'aparell digestiu noves oportunitats terapèutiques. El tractament clàssic de la pancreatitis crònica es basa en l'administració d'insulina en els casos que desenvolupen una diabetis i l'administració, amb els àpats, de fàrmacs que contenen enzims pancreàtics que el propi òrgan no és capaç de produir.

"El tractament tradicional consistia en tractar els símptomes i actuar davant les complicacions. Ara el concepte ha canviat i busquem frenar la progressió de la malaltia", ha recalcat Domínguez Muñoz.

TRACTAMENT DE LA PANCREATITIS CRÒNICA

La primera mesura és atacar les causes de la malaltia, és a dir, allò que produeix la inflamació crònica del pàncrees. L'alcohol i el tabac, o tots dos, són la causa d'entre el 75 per cent i el 80 per cent dels casos de pancreatitis crònica, de manera que la primera mesura que el pacient ha d'adoptar és l'abstinència de tots dos tòxics.

"Els estudis ens han mostrat que quan el pacient deixa de beure i de fumar completament i som capaços d'arribar a un diagnòstic en etapes primerenques de la malaltia, aquesta s'atura i així s'evita el desenvolupament de complicacions. Però l'abandonament de tabac i alcohol ha de ser total, no és suficient disminuir el seu consum", ha postil·lat l'expert.

El següent pas per inactivar la malaltia poden ser els nous tractaments amb antioxidants, compostos que poden inactivar les cèl·lules que produeixen la cicatrització i fibrosi dels teixits del pàncrees. "Així, podem aturar el procés pel qual es destrueix el teixit funcional pancreàtic i se substitueix per teixit fibrós. Conèixer més i millor com funciona el pàncrees ens proporciona avenços importants que faciliten el control d'una malaltia crònica que fins ara tenia un tractament limitat, basat no en resoldre la malaltia sinó en donar resposta a les complicacions que provoca", ha tancat Domínguez Muñoz.