Incertesa financera i volatilitat després del 'sí' a deixar la UE

 

Els britànics han decidit donar suport a la sortida del seu país de la Unió Europea. Un fet sense precedents que obre una nova dimensió econòmica i comercial no només per al Regne Unit, sinó també per a la resta de països de la Unió.

L'impacte econòmic final d'aquesta decisió dependrà d'un proper nou acord que torni a ordenar les relacions entre el Regne Unit i la Unió Europea.

El 'Brexit' portarà una reducció "gradual" les relacions comercials entre el Regne Unit i cada estat membre de la UE, alhora que augmentarà la incertesa i la volatilitat financera, amb "importants conseqüències" en matèria de política monetària per la depreciació de la lliura, que aquest matí ja s'havia desplomat a nivells de fa 30 anys.

L'economista en cap i membre del Comitè d'Inversions de Mirabaud Asset Management, Gero Jung assenyala que l'efecte immediat serà impulsat per tres factors.

REDUCCIÓ DE LES RELACIONS

Sobre el canal comercial pronostica que es reduiran de manera "gradual" les relacions comercials entre el Regne Unit i cada Estat membre de la UE, al marge de qualsevol acord comercial que s'assoleixi. En l'actualitat, al voltant del 50% de les exportacions del Regne Unit s'envien a Europa.

L'impacte immediat a curt termini serà una reducció de la demanda externa i una menor despesa d'inversió, mentre que a més llarg termini l'impacte econòmic és "més incert" i "possiblement podria ser positiu", donada la llibertat per negociar de forma proactiva els acords de lliure comerç.

D'altra banda, la incertesa augmentarà a mesura que es produeixin "escenaris sense precedents", assenyala Jung, que apunta que negociar un nou acord amb la UE podria necessitar diversos anys i cada Estat membre haurà de ratificar l'acord final a nivell nacional.

Els nous acords comercials també hauran de ser negociats amb els estats que no pertanyen a la UE. Com a conseqüència, les llars i les empreses podrien retardar la despesa i les inversions.

ALTA VOLATILITAT

Quant a l'impacte financer, Mirabaud Asset Management veu probable que la volatilitat del mercat augmenti, igual que s'endureixin les condicions financeres.

"La depreciació de la lliura generarà inflació importada, amb importants conseqüències en matèria de política monetària", adverteix. En l'actualitat, el dèficit per compte corrent del Regne Unit segueix sent "enorme", ja que l'economia es basa en la "bona voluntat dels estranys" per finançar aquest dèficit.

En aquest sentit, apunta que els principals bancs centrals tendeixen a proporcionar una àmplia liquiditat als bancs per assegurar un funcionament adequat dels mercats financers. De fet, el Banc d'Anglaterra (BoE) ja s'està preparant per això.

INJECCIÓ DE MÉS DE 300.000 MILIONS

El BoE es prepara per injectar 250.000 milions de lliures (312.187.000 d'euros) per mantenir el funcionament dels mercats després del terratrèmol borsari que ha provocat la victòria dels partidaris del 'Brexit'. Així ho ha assegurat el governador d'aquest banc, Mark Carney, en una compareixença pública després de conèixer-se que els resultats del referèndum.

Carney ha indicat que la institució "està preparada" per aquesta situació, ha indicat que el banc central "no rebutja" prendre mesures addicionals que garanteixin l'estabilitat dels mercats i el funcionament de l'economia britànica.

"Ja hem pres tots els passos necessaris per preparar-nos davant els esdeveniments d'avui", ha assenyalat el màxim responsable de la política monetària anglosaxona, que ha afegit que, "per mitigar els efectes de la decisió", el BoE ha implementat "amplis plans de contingència".

Per tranquil·litzar els inversors, Carney ha defensat que els requeriments de capital dels principals bancs del país són "deu vegades majors" que abans de la crisi, pel que ha garantit que tenen la flexibilitat necessària per continuar concedint crèdit, tant a empreses com a llars.

En aquest sentit, ha assenyalat que els bancs van captar 130.000 milions de lliures (162.337.000 d'euros) i tenen en els seus balanços més de 600.000 milions de lliures (199.800 milions d'euros) en actius "d'alta qualitat".

OPTIMISME A MIG TERMINI

Així les coses, des Mirabaud Asset Management diuen seguir sent "optimistes" sobre les perspectives a mig termini per a la Unió Europea. En particular, el BCE porta a terme una política monetària expansiva per mantenir les taxes d'interès baixes i per estimular la inversió privada a la zona euro.

Aquesta política, afegeix, també inclourà estrets marges per a les taxes d'interès per als països perifèrics. Pel que fa a les perspectives econòmiques, creu el creixement del crèdit seguirà sent un suport i un euro a la baixa beneficiarà els exportadors.

En aquest sentit, el Comitè d'Inversions Mirabaud Asset Management subratlla que quan augmenten les tensions financeres, la funció de les institucions europees és "treballar per mantenir l'estabilitat".

"En el context actual, tot i que ens trobem en mercats difícils de navegar, confiem que les oportunitats sorgiran precisament a causa de la reacció exagerada dels mercats davant la notícia", afegeix.

CANVIAR LA POLÍTICA ECONÒMICA PER RECUPERAR EUROPA

Per Economistes Enfront de la Crisi (EFC) "l'arquitectura institucional europea i la resposta econòmica davant la crisi" són els responsables del creixement de l'euroescepticisme sobre el qual avancen els moviments xenòfobs i racistes.

Per EFC, segons han manifestat en un comunicat, el resultat del referèndum sobre la continuació del Regne Unit a la Unió Europea no és més que l'escalada fins a la desraó d'aquestes forces centrífugues i insolidàries.

I, consideren, que "la Unió Europea, davant de la crisi, ha fallat als ciutadans. Ha fallat en el seu objectiu de crear prosperitat, ocupació, igualtat, solidaritat. Ha fallat perquè no ha defensat la seva raó de ser, la proposta de Europa als europeus i al món: l'Estat del Benestar".

Per tant, aquest grup d'economistes creu que "ja és hora que les organitzacions polítiques de l'esquerra europea revisin la seva posició davant la construcció europea i les normes i institucions que van sorgir de Maastricht" i asegurann que "reconèixer-ho no és dolent per a la construcció europea".

En aquest sentit, han valorat la sortida del Regne Unit com "pèssima notícia" per a Europa, que haurà d'apostar per "una ferma resposta amb decisions que permetin l'avenç cap a una major integració econòmica, que certifiquin la fi de les polítiques d'austeritat i que impulsin sense demora la democratització de les seves institucions".

Per EFC aquesta és "l'única via per evitar que se segueixin aprofundint els desequilibris econòmics i socials entre el sud i el nord, entre l'est i l'oest i entre els ciutadans de la Unió".