Més de la meitat de les persones sense sostre de Catalunya malviuen a Barcelona

La Generalitat vol basar l'estratègia de reinserció en tres pilars: el foment de l'ocupació, l'atenció sanitària i l'acompanyament social.

|
Arrels2 1 2

 

Arrels2 1

La capital catalana concentra el major nombre de persones sense sostre de Catalunya. En concret, a Barcelona es concentra el 57,8% de persones sense llar segons el director de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, Jaume Fornt.


Ho ha dit en la presentació al Parlament de l'informe 'Quantificació i distribució territorial de la població mal allotjada a Catalunya', elaborat per la Generalitat amb dades dels ajuntaments de 2014.


Fornt ha afirmat que aquestes dades van en línia amb el recompte que va realitzar al maig la Fundació Arrels , i que va comptabilitzar unes 3.000 persones sense llar a Barcelona, segons les seves paraules.


Ha afegit que el perfil de les persones sense sostre és el d'un home d'entre 35 i 64 anys amb problemes socioeconòmics, i ha advocat per donar resposta a aquestes situacions amb "transversalitat".


MAJOR COORDINACIÓ


Ha parlat de la voluntat del Govern d'una major coordinació entre els diferents departaments de la Generalitat, així com amb els ajuntaments i entitats del tercer sector.


Per a això, ha recordat que el Govern està dissenyant l'Estratègia catalana de les persones sense llar, que té avançat el disseny, mentre que ara "s'està treballant a nivell tècnic" amb la voluntat d'aprovar-la a la tardor.


Ha fet referència a la inspiració d'experiències internacionals com el mètode del 'Housing First', una actuació amb bons resultats en el Regne Unit i els Estats Units que prioritza l'habitatge a la reinserció de les persones sense llar, a les que se'ls fa seguiment .


REINSERCIÓ EN TRES PILARS


La Generalitat vol basar l'estratègia de reinserció en tres pilars: el foment de l'ocupació, l'atenció sanitària i l'acompanyament social, han explicat fonts de la Conselleria de Governació, Administracions Públiques i Habitatge.


Fornt ha fet referència a patologies mentals i addiccions com l'alcoholisme com a problemes que no se solucionen únicament oferint un habitatge a la persona afectada, pel que ha insistit en la necessitat d'afinar els mecanismes de coordinació.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA