Junts doblega el PSOE i s'emporta un valuós botí per abstenir-se a les votacions dels decrets
Junts assegura haver acordat amb el PSOE la seva abstenció als decrets del Govern a canvi de la supressió de l'article 43bis de la Llei d'Enjudiciament Civil
El Ple del Congrés ha tombat aquest dimecres el decret llei que recollia la reforma del subsidi de desocupació presentat per la vicepresidenta Yolanda Díaz, mentre que el Govern ha pogut salvar el relatiu a les mesures sobre Justícia i Funció Pública, ja que Junts ha renunciat a participar-hi a les votacions.
El tercer decret llei que se sotmetia a votació aquest dimecres era el de les mesures anticrisi, i s'ha produït un empat per l'error del diputat de Sumar Gerardo Pisarello, per la qual cosa s'ha hagut de repetir la votació. El mateix ha passat amb els objectius de dèficit per al 2024.
Poc abans de les 20.00 hores s'han tornat a repetir les votacions de les mesures anticrisi i els objectius de dèficit per al 2024, i el Govern les ha aconseguit tirar endavant amb 172 vots a favor i l'abstenció dels diputats de Junts. En aquest sentit, no cauran mesures tan rellevants com la pujada de pensions o la reducció de l'IVA per a aliments essencials.
Negociació 'in extremis' de Junts amb el Govern
Junts assegura haver acordat amb el PSOE la seva abstenció als decrets del Govern a canvi de la supressió de l'article 43bis de la Llei d'Enjudiciament Civil que al seu parer posava en perill l'amnistia.
El partit que lidera Carles Puigdemont havia anunciat el seu vot en contra dels tres decrets del Govern de coalició, però els seus diputats no van arribar a participar en la votació, cosa que ha permès que tiressin endavant les mesures sobre Justícia i Funció Pública que havien qüestionat. I mentre s?esperava a la repetició de les votacions que havien acabat en empat, Junts ha anunciat aquest acord amb el PSOE per abstenir-se.
Segons han explicat des de la formació independentista, l'acord també inclou la promesa de reformar la llei de societats de capital per revertir el reial decret del PP el 2017 per facilitar la tornada de les empreses a Catalunya pel 'procés'. Un pacte que arriba després que des de la formació catalana contemplés aquesta mateixa setmana la possibilitat de "sancionar" aquelles empreses que no tornessin.
IVA zero per a l'oli
Així mateix, assegura que té el compromís del Govern per a la delegació integral de les competències d'immigració a la Generalitat, la publicació immediata de les balances fiscals i que l'oli passi a ser aliment essencial amb un IVA del 0%.
En concret, la delegació integral de les competències d'immigració, segons expliquen, es produiria mitjançant la via de l'article 150.2 de la Constitució espanyola mitjançant una llei orgànica específica per Catalunya.
Una llei especial per traspassar la política migratòria
Una delegació que segons Junts anirà acompanyada dels recursos necessaris i permetrà a Catalunya fer una política integral, perquè sigui Parlament català els que determinin una política pròpia.
Des de la formació independentista asseguren que el pacte aconseguit amb el PSOE també inclou quintuplicar els diners previstos per a la digitalització de l'administració de justícia a Catalunya, que passaria d'1,2 milions d'euros a 6,2 milions.
A més, l'Estat assumirà la totalitat del cost sobre els descomptes i les bonificacions del preu del transport públic i també reconeixen els drets històrics de Catalunya en matèria de règim local.
Frenades les esmenes del PP
El PSOE i tots els seus socis d'investidura han deixat clar aquest dimecres el seu rebutjat a les esmenes de totalitat amb text alternatiu presentades pel PP i Vox a la Llei d'Amnistia en un debat que s'ha convertit en un regalim de crítiques als populars per haver cedit a les tesis de Vox proposant la il·legalització de partits independentistes que havien rebutjat abans en diverses votacions parlamentàries.
Durant la presentació de la seva iniciativa, la portaveu de Vox, Pepa Rodríguez de Millán, ha reiterat les seves crítiques a una llei que, segons ell, suposa l'"enderroc del sistema democràtic" perquè implica reconèixer "que la violència funciona", i ha defensat el seu text alternatiu en què plantegen recuperar el delicte de sedició, prohibir negociar amb condemnats, processats o fugats i la il·legalització de partits independentistes.
Millán ha aprofitat el debat per retreure al PP que primer posés sobre la taula la "dissolució de partits separatistes", però després reculés i es mostrés disposat a rebaixar l'abast d'aquesta proposta. "És una llàstima que cada vegada que encerten mirin a l'esquerra perquè els doni el seu vistiplau. Vostès no els deuen res, o almenys, no haurien de", ha lliscat, abans de reivindicar una "oposició ferma" i sense " ambigüitats" davant del separatisme.
La secretària general del PP, Cuca Gamarra, ha rebutjat l'amnistia per suposar ser inconstitucional i emparar no només "el colpisme polític" sinó també "actes terroristes" i "de corrupció". També ha denunciat que obre la via per "assumir el 'lawfare'" i "soscavar la independència judicial" perquè crea un "vedat privat en què certs polítics puguin campar a plaer sense haver d'asseure's davant el control dels jutges".
Alhora, ha defensat l'"oportunitat política i la solidesa jurídica" del seu text alternatiu en què aposten per tipificar el delicte de "deslleialtat constitucional" amb diferents penes, com la dissolució dels partits que promoguin referèndums il·legals o proclamin la independència. "No sembla extraordinari, si s'atempta contra l'ordre constitucional, que es pugui suspendre o dissoldre a instàncies dels jutges", ha dit Gamarra.
El portaveu d'ERC, Gabriel Rufián, ha exercit el torn en contra per criticar especialment el text alternatiu del PP, que ha titllat de "lamentable", i carregar contra el seu viratge, en haver passat de votar contra la il·legalització de partits independentistes quan la demana Vox a demanar la seva dissolució. Això sí, s'ha mostrat convençut que si el PP no hagués necessitat Vox per intentar governar, "ho haurien donat tot a Junts".
En la seva rèplica, Gamarra ha recriminat al Govern que no hagi pres la paraula per defensar la seva llei d'amnistia i que hagi estat Rufián qui, "quin cobrador del frac", hagi pujat a la tribuna per a "cobrar" el "preu" que els independentistes han posat a Sánchez per seguir a la Moncloa. "Li accepto sobres", li ha contestat després Rufián amb sorna.
A les tesis del PP i Vox en contra de l'amnistia només s'hi ha sumat el diputat d'UPN, Alberto Catalán, mentre que des de Coalició Canària, Cristina Valido, ha injuriat la proposició de llei del PSOE però també els textos alternatius del PP i Vox , per "desproporcionats".
La resta de partits que van recolzar la investidura han avançat, així mateix, el seu rebuig a les esmenes de totalitat, i dedicat retrets al PP per, segons han dit alguns, haver sucumbit a les "pressions" de Vox i defensar ara la il·legalització de partits separatistes que fins ara rebutjaven.
Retret pel bloqueig del CGPJ
El portaveu del PSOE a la Comissió Constitucional, Artemi Rallo, ha refregat al PP que per a "grollera i obscena" deslleialtat constitucional els "1.863 dies" que porta bloquejada la renovació del Consell General del Poder Judicial i li ha retret que hi hagi " comprat" a Vox la idea d'"il·legalitzar milions de catalans".
Com altres intervinents, Rallo ha posat l'èmfasi en el fet que el PP demani dissoldre partits que organitzin referèndums il·legals quan va sondejar Junts per a la investidura d'Alberto Núñez Feijóo i hauria "pactat l'amnistia" amb ells, i fins i tot "desfilat per les Rambles cridant en català llibertat, amnistia i estatut d'autonomia”.
"A veure si ho entenem al matí el senyor (Esteban) González Pons es pren un cafetet amb ells, a la tarda el senyor (Miguel) Tellado els dissol ia la nit arriba el senyor Feijóo i els suspèn temporalment o definitivament, encara no ho saben. Però de veritat no hi ha ningú a Gènova amb més llums?", ha llançat el diputat socialista.
Una barra que dinamita el pluralisme
En representació de Sumar, el diputat d'IU Enrique Santiago, ha denunciat el "doble raser" que, des del seu punt de vista, amaga la proposta del PP. "No han condemnat mai el franquisme, la meitat del seu grup no va votar la Constitució i tenen el desvergonyiment de presentar-nos un delicte de deslleialtat institucional", els ha etzibat.
El diputat de Junts Josep Maria Cervera ha recriminat al PP que pretengui tipificar delictes pels quals ja van ser "condemnats" líders independentistes i que, a sobre, els vulguin il·legalitzar amb una iniciativa que "dinamita el pluralisme polític". A parer seu, els primers condemnats per deslleialtat constitucional han de ser els 'populars' per haver "dinamitat el pacte constitucional recollint firmes contra l'Estatut".
També han desqualificat l?esmena del PP Jon Iñarritu, de Bildu, i Mikel Legarda, del PNB. El primer ha dit que amb el seu text alternatiu el PP només busca posar "fang i més fang" a l'escenari polític, mentre que Legarda ha criticat especialment la recuperació de la tipificació de la convocatòria de referèndums il·legals per la qual advoca el PP.
Com a "involució democràtica" ha definit Néstor Rego (BNG) la proposta dels de Gamarra, mentre que Martina Velarde, de Podem, ha demanat als populars que "recapacitin" i respectin el pluralisme polític que contempla la Constitució.
Escriu el teu comentari