L'ús abusiu d'Internet potència conductes compulsives i addictives com la ludopatia
Els joves són el sector més vulnerable. L'abús pot portar conseqüències psicològiques negatives com depressió o ansietat social i en altres addiccions com el consum d'alcohol o drogues.
Cada vegada és més fàcil i més assequible accedir a la xarxa. Les connexions a Internet a la llar són ja una cosa comuna i hi ha xarxes obertes en molts locals comercials i d'oci. A més, els dispositius mòbils faciliten l'accés gairebé en qualsevol lloc i moment.
Però l'abús en l'ús d'Internet pot ocasionar comportaments compulsius com l'addicció al joc 'on-line', que suposen una categoria diagnosticada com trastorns psiquiàtrics.
I és que "Internet facilita que el joc sigui més accessible, assequible, anònim i disponible les 24 hores del dia", ha afirmat el catedràtic de Psicologia Clínica de la Universitat del País Basc, Enrique Echeburúa Odriozola, durant la presentació del llibre 'Abús d'Internet: Avantsala per l'addicció al joc d'atzar en línia? ', del qual és coordinador.
Els joves són el sector més vulnerable i dins d'ells els menors d'edat, ja que "recorren al joc a través de la xarxa i estan més interessats en jocs d'estratègies i habilitat com el pòquer o les apostes esportives; la idea de poder apostar basant-se en els seus propis coneixements el torna més atractiu ", ha indicat el doctor Echeburúa.
SEXE, COMPRES, JOC
Algunes de les addiccions comportamentals abordades en la publicació, que poden ser potenciades per Internet, són l'addicció al sexe, les compres 'on-line', els videojocs i el joc patològic, afegint també l'increment de l'ús de xarxes socials com Facebook o Instagram.
No hi ha motius per parlar d'un ús massiu i generalitzat, però "és evident que moltes persones viuen esclavitzades a les noves tecnologies tot i que en algun punt puguin ser plaents, les persones amb addicció són una minoria, però vénen acompanyades d'altres trastorns que cal abordar ", ha destacat el coordinador científic de Salut Mental del Sistema Nacional de Salut del Ministeri de Sanitat i autor del pròleg, Francisco Ferre Navarrete.
El llibre --editat per l'Editorial Piràmide i en el qual ha participat la Fundació Codere-- recull la visió i l'anàlisi de més de vint especialistes amb l'objectiu de demostrar la relació entre l'abús d'Internet i l'addicció a jocs d'atzar , i que serveixi com a guia de prevenció i minimització dels problemes associats.
CONSEQÜÈNCIES D'UN MAL ÚS D'INTERNET
La ludopatia a Espanya "és un problema greu per a qui el pateix i per la seva família, però no té gran impacte social, a través d'una simple distracció lògica i comprensible, els joves poden vorejar abans d'hora l'entrada al joc 'on-line ' ", ha explicat el vicepresident de la Fundació Codere i coautor del llibre, José Ignacio Cases Méndez.
Es tracta d'un problema que comporta "conseqüències psicològiques negatives perquè la persona afectada es tanca a casa, s'aïlla de les relacions socials i laborals, deriva en depressió o ansietat social i en altres addiccions com el consum d'alcohol o drogues", subratlla el doctor Echeburúa.
A més, "aquestes conductes també poden ser prèvies a l'addicció i que la persona utilitzi el joc per pal·liar la falta d'autoestima, de relació social o el fracàs escolar, entre d'altres problemes", afegeix.
FACTORS DE RISC
Per la seva banda, el catedràtic de Modificació de Conducta de la Universitat Complutense de Madrid i coautor, Francisco Javier Pagès Alzines, ha posat èmfasi en els factors de risc associats a la dependència d'Internet al·legant que "cal conèixer els factors que propicien aquest abús per abordar mesures preventives ".
En moltes ocasions, "els factors tenen a veure amb el pensament de la persona perquè juguem pensant que guanyarem però pensem malament; està demostrada la correlació entre biaixos cognitius i la presència d'addicció com és el cas de la il·lusió del control on la persona té assegurança que guanyarà ", ha detallat.
El llibre aborda els principals factors de risc entre els quals podem trobar l'abús de drogues; la impulsivitat; el factor ambiental, perquè el disparador de la conducta està disponible i fa que l'accés a la seva realització sigui més fàcil; el model cultural, o el factor sociodemogràfic, ja que afecta més a homes que dones.
No obstant això, també hi ha factors associats amb la personalitat i genètica de la persona sent alguns massa freqüents com la timidesa, l'estrès, esdeveniments vitals com un accident, la mort d'un familiar o maltractaments, així com presentar conductes hostils i / o agressives .
En aquest sentit, la socialització, l'ambient escolar o laboral i el sentir-se iguals entre el grup d'amics són riscos que comporten a tancar-se al consum d'Internet.
PREVENCIÓ I TRACTAMENT
Per prevenir adequadament el seu ús descontrolat i el joc 'on-line' entre les persones més vulnerables, un aspecte bàsic que han abordat els ponents és la regulació de la publicitat del joc a través de la xarxa, havent controlar el rastreig de navegació i el traçat de perfils en aquesta matèria.
"La sanitat pública hauria de ser qui atengués aquestes qüestions", ha indicat el professor Cases Méndez, en relació amb la idea que tant els governs com la indústria privada del joc s'han d'implicar en polítiques actives de joc responsable per a aconseguir un equilibri entre el creixement de les tecnologies i la protecció.
Des d'aquesta perspectiva, el professor Pagès Alzines ha destacat que cal "desenvolupar sistemes que permetin a la persona saber si el seu comportament respecte a l'ús d'Internet és l'adequat". En aquest sentit, "s'han desenvolupat pàgines webs gratuïtes d'ajuda" per detectar el consum com 'famgi14.es/juego', un projecte d'investigació finançat per l'ONCE.
A l'hora d'abordar una addicció a Internet, i en concret al joc, el primer és "que el subjecte reconegui el problema i sol·liciti ajuda seguit d'un canvi en les concepcions, modificar l'entorn i una reducció de les tendències compulsives", ha conclòs el professor Pagès Alzines.
Escriu el teu comentari