Traca -final?- de Banca Privada d'Andorra

Aquest divendres el Diari d'Andorra ens despertava amb una sopresa: la batlle (jutgesa) Canòlic Mingorance ha cridat a declarar, com a inculpats, els germans Higini i Ramon Cierco, propietaris del 80 per cent de l'antiga i intervinguda Banca Privada d'Andorra (BPA). L'acusació és del suposat delicte de «blanqueig de diners o valors, comés amb habitualitat, en el marc de un establiment bancari i en grup organitzat».

La sorpresa és perquè alguns -potser molts- teniem la sospita -pel contrast amb l'empresonament (que continua) de l'ex director general i conseller general de la BPA, Joan Pau Miquel-, que els poderosos accionistes majoritaris de l'entitat financera intervinguda s'estaven beneficiant, i així continuarien, del criteri aplicat pel fiscal Noos amb l'infanta espanyola: la ignorància del que feien pel seu compte, en aquest cas, no familars, sinó empleats. Ja s'ha vist que no, i semblaria un bon senyal de netedat -cal afegir valor?- de l'autora de la convocatòria a Ramon Cierco el dia 27 vinent, i al germà Higini el 28, en tots dos casos a les tres de la tarda. Netedat i coherència de la batlle extensible al sistema judicial del Principat pirinenc i al Govern.

Perquè tot just dos dies abans l'executiu havia exercit una acció com a afectat contra els directius de BPA ja acusats en els procedimients coneguts per suposats blanquejos de capitals de grups mafiosos de la Xina, Rússia i Veneçuela. El Govern ja estava personat en la causa com a actor civil, però des de dimecres ja ho està també penalment. Mingorance ha admès a tràmit la querella que Govern havia presentat dimarts passat dins del cas BPA. L’executiu s’ha querellat contra Joan Pau Miquel, Luis Pablo Laplana Moraes, Cristina Lozano Bonet, X. M. G., Mauricio Escribano Sánchez, Di Lin Lim, Sergi Fernández Genés, Santiago de Roselló Piera, Francisco Javier Campos Tomàs, Isabel Camino Sarmiento Fuertes, Luis César Jayme García i Amaya de Santiago Bullich.

Cal dir, com a aclariment complementari, que el gabinet presidit per Antoni Martí té como a ministre de Finances -responsable directe de les actuacions en el cas- Jordi Cinca, últimament perseguit per uns papers de Panamà y unes activitats plenament legals, com a excutiu d'un altre banc i d'una empresa de tractament de metalls preciosos (Fundor), que va desenvolupar dintre de les seves obligacions proessionals bastants anys abans d'accedir al ministeri i quan aquestes activitats eren plenament legítimes des del punt de vista judicial no només a una Andorra penalmet relaxada, sinó a gairebé tot el món occidental. Pot no ser tan casual la campanya contra Cinca, a la vegada amb exigència de dimissió del partit opositor que té com a líder tradicional un dels advocats dels germans Cierc i, ampliada al conjunt d'Andorra i el Diari de referència al país en particular, per diversos mitjans catalans i espanyols, sobretot dels àmbits audiovisual i virtual.

La notícia sobre l'acció gobernamental continua: «Precisament l’executiu havia inclòs en la querella la petició que haguessin de declarar els germans Cierco en el marc d’aquesta causa. En la petició de l’executiu no s’especificava si havien de fer-ho com a testimonis o com a inculpats. Finalment la batlle ha optat per la segona opció. L’executiu demanava també en el text que es processi els dotze exgestors o exdirectius del banc contra els quals va la querella i “si s’escau dels declarants Higini i Ramon Cierco”. Entre les peticions de l’executiu també s’incloïa que tingui lloc un “embargament preventiu dels béns dels querellats sobre els quals encara no s’hagi aplicat cap mesura cautelar i, si s’escau, dels declarants Higini i Ramon Cierco Noguer”. I, per últim, també s’hi afegia que la batlle hauria de determinar quina és “la situació processal dels querellats, i en son cas, dels declarants Higini i Ramon Cierco Noguer”.

El cas és que la jutgessa Mingorance es va afanyar a decidir i acceptar els màxims de la petició de l'executiu; per començar, amb les declaracions dels màxims propietaris de la banca intervinguda a títol de inculpats, i no de testimonis. La situació que abans es coneixia al conjunt de l'Estat espanyol com de inculpats, i ara de «investigats».

Els moviments judicials d'altres parts s'hi acumulen. Dies abans, els germans Cierco havien presentat una querella propia contra els excutius de la seva pròpia empresa financera, per si de cas fracassen definitivament els intents contra el govern andorrà i les institucions paragovernamentals AREB i Institut de finances (INAF) on reclamen més de 370 milions en concepte de danys i perjudicis, com ja van fracassar els intents de recurs als Estats Units contra les mesures del FINCEN, del departament del tresor nordamericà, amb les quals va començar tota la tempesta.

De la seva banda, la defensa de Joan Pau Miquel, al qual resten un màxim de quatre mesos per complir el termini màxim establert de presó preventiva, vista la decissió immòbil de la Batlia de denegar-li la llibertat, ha presentat com a alternativa la petició que cavnïin la mesura cautelar a la figura d'arrest domiciliari.

Els altres ex directius inclosos a la querella governamental han reaccionat a l'acte, amb una declaració periodística on apliquen allò de «i tú, més», en considerar que el Govern «s'acarnissa amb certes persones (ells) de les quals «no s'ha respectat la pressumpció d'innocència», mentre hi ha «ex directius que ara tenen càrrecs a Vall Banc o a institucions de l'Estat que no hi figuren».

Finalment, tot i que amb gairebé un mes de retard, i coincidint en el mateix dia de tanta notícia, el fons nordamericà J. C. Flowers ha formalitzat l'adquisició d'aquest Vall Banc, que ha acollit els captals «nets» de l'antiga BPA i que en van ser adjudicataris en el concurs públic conovocat. Han pagat els 29 millions d'euros del primer termini i ja han anomenat els nous màxims responsables, en substitució dels provisionals de l'AREB: Michael Christner és el nou president i Christoph Lieber el conseller delegat, tot rellevant César Goyache i Fernando Vázquez.

Semblaria que ha començat a retronar la traca final del cas BPA i el conseqüent terrabastall que han patit -encara estan patint- els més diversos sectors de la vida andorrana, començant pel sistema financer. Però encara falta perquè Vall Banc recuperi la part d'activitat normal que li falta, i potser encara més perquè es resolguin tots els litigis judicials fins a la segona -aqui última- instància ordinària i qui sap si també fins a Estrasburg. O sigui que el foc que ha avançat encara està lluy d'arribar al darrer -i hores d'ara imprevisible- tro.