Jordi Cornet: "Els propers quatre anys seran els millors de la història del Consorci"

Carmen P. Flores.- Quatre anys semblen poc temps, però depèn de per què. El delegat del Consorci de la Zona Franca, Jordi Cornet, porta aquest temps dirigint.

Quan es va fer càrrec del mateix, la crisi --la segona que ha patit el Consorci-- li va tocar a ell. L'herència va ser de 12 milions de deute, l'ocupació del polígon estava al 65% i la plantilla d'alts càrrecs, sobredimensionada. Amb aquestes dades pocs illusionants començar el seu treball. No li va tenir por i es va posar mans a l'obra: reajustaments i sumar --que multiplica, com li agrada dir-- han fet que el Consorci es troba en una situació de guanys i disposat a seguir creixent en benefici de la ciutadania.

--¿Què Balanç fa d'aquests quatre anys al capdavant del Consorci?

- Han estat quatre anys molt intensos. Ens vam trobar un Consorci que, com la resta de les empreses públiques i l'economia a Espanya, la crisi havia impactat. En la història del Consorci només hem tingut dues crisis, amb els seus conseqüents pèrdues. La primera, en temps d'Antonio de la Rosa, i aquesta segona que m'ha tocat a mi, el que demostra la cruesa d'aquesta crisi que l'ha patit tota Espanya. Catalunya no ha estat aliena a ella.

Així, en els últims temps hem tingut dos anys de pèrdues: el 2011 amb 12 milions d'euros i el 2012, amb 26,9 milions. Ens hem vist obligats per la situació a devaluar actius, d'aquí aquests 26,9 milions de minva d'actius.

Aquests quatre anys, en els quals no ha entrat ningú a treballar, els hem dedicat a reestructurar el Consorci, rebaixar despeses, posar-lo al dia. Ara ja podem dir que està totalment sanejat i disposat a donar serveis de nou ia activar l'economia catalana.

--¿Quin Ha estat la fórmula de passar de pèrdues a guanys en temps de crisi?

- L'any 2013 vam aconseguir uns beneficis de 7 milions d'euros. Al 2014, els resultats van ser de 23,3 milions a favor i aquest 2015, a punt d'aprovar-pel ple, hem obtingut 4,5 milions.

Com s'ha aconseguit? Com a mi m'agrada dir, "sumant, multipliquem". Aquest és l'eslògan, però també vam entrar de ple en les despeses pròpies. Entre el 2011 i el 2015 vam reduir 11 milions d'euros, el que representa un 24% dels recursos propis. Si parlem d'amortitzacions, la xifra es va a 8 milions.

Hem reduït l'endeutament financer en un 63%, passant de 195 milions el 2012 a 67 el 2015. Això ha estat possible perquè hem venut l'edifici del Banc de Sang per 38,2 milions i l'edifici de Telefónica per 107,1 milions. El vam vendre en el moment adequat. Esperem dos anys i els resultats han estat bons.

Era molt important posar al valor actual dels actius, per això vam reduir els actius al valor del mercat. De 2010 a 2015 hem reduït els actius en un 47,6%. Des d'un valor de 150,3 milions d'euros en terrenys el 2010 a un 78,7 milions d'valor comptable en 2015. Això s'ha fet perquè actius com les casernes de Sant Andreu no eren viables per invertir. No obstant això, a partir d'ara ho seran i l'any que començarem a construir.

Hem ajustat molt els preus i el personal. En aquests quatre anys no hem contractat a cap persona de fora i hem reajustat la plantilla, especialment els alts càrrecs. Tot això s'ha realitzat tenint en compte també que el polígon ha de ser rendible, ja que tenim molts metres per comercialitzar-lo.

--Quan Vostè va arribar només estava ocupat el 65% del polígon. Què ha fet per aconseguir el 92% d'ocupació actual?

--Doncs Una cosa que semblava impossible i que no s'havia fet mai: reduir els preus de lloguer en un 30%. Això ha significat que, en aquest 2016, l'ocupació del polígon sigui del 92%. Teníem clar que calia optimitzar les ajudes a les empreses. Vam fer també un contracte amb aquelles empreses que no podien pagar el lloguer, però el negoci era viable. Els vam fer una bonificació del lloguer durant sis anys i això sumat a la baixada de preus per a noves empreses, aquí tenim el resultat de l'ocupació i dels ingressos.

--¿Satisfecho Del resultat final?

--És Clar que sí. Els sacrificis i les moltes hores de treball de tots plegats han fet possible un Consorci sanejat, que ha passat de les pèrdues als beneficis i amb nous projectes a les vista per invertir.

--¿Aquest Esperit de suma fa que no tingui problemes amb les altres institucions que formen el Consorci?

--La Essència del Consorci és el consens. Amb aquesta filosofia, també de sumar, hem multiplicat. Sense fer soroll, sempre ens hem portat bé amb les parts implicades. Primer amb l'alcalde Trias he de dir que hem anat de la mà i ara amb l'alcaldessa Colau la relacions són bones, d'entesa i de respecte, com ha de ser. Les decisions que es prenen estan sempre consensuades.

--¿Quin Paper està jugant el Consorci en el tema del Corredor Mediterrani?

--Hem Actuat sempre amb molta responsabilitat i discreció. Precisament un dels primers temes que vaig tocar va ser aquest, perquè estava per tancar. El primer que vam fer va ser la cessió dels terrenys d'ample europeu per a mercaderies del port de Barcelona. La cessió va ser gratuïta, sense demanar res a canvi, perquè era molt important que es poguessin distribuir les mercaderies per tot Europa. També hem estat collaborant en aquest tema amb el Govern d'Espanya.

--¿Què Inversions tenen previst realitzar el Consorci?

--Aquest És un any molt important, ja que tenim la possibilitat d'invertir uns 23 o 24 milions d'euros. El que tenim clar és que aquestes inversions s'han de realitzar per generar ocupació, per ajudar a reactivar l'activitat econòmica de Catalunya. El Consorci ha de collaborar amb la iniciativa privada. Nosaltres som un operador que ha de dinamitzar el sector. Amb les Casernes de Sant Andreu podrem collaborar amb els inversors privats per dur a terme el projecte de construcció. Per què volem les aliances? Senzillament perquè si ho féssim sols trigaríem uns quants anys, amb les aliances, el temps s'escurça. A més a consolidar un barri, aquest pot ser atractiu per a les inversions privades. La nostra aposta en aquests propers anys és la de fer aliances per dinamitzar les inversions.

--Cent Anys del Consorci. Quins actes pensen fer per celebrar-ho?

--La Veritat és que no sóc persona de grans actes. Seguirem treballant per seguir revolucionat el Consorci i explicar bé tot el que fem i amb la passió que li posem. Explicarem com han estat aquests 100 anys i com seran els propers quatre anys, que tenim l'ambició que siguin els quatre millors del Consorci en resultats econòmics i inversions. Crec que ho podem aconseguir, estic segur.

100 anys d'aquesta casa han estat 100 anys d'èxits, ho expliquem en un llibre que hem fet i que es presentarà d'aquí a uns mesos. És la història de sumes. És un model associatiu des dels seus inicis que volia obrir Barcelona al mar. Després es va sumar el Govern d'Espanya i estem en la situació actual. La suma multiplica, com dic jo.

Per sumar esforços és necessari no pensar en el que tu vols, sinó en el que necesitany volen els altres. Això és el que sempre hem fet i seguirem fent. No hi ha un altre secret.