El Constitucional insta al Parlament a posar fre al 'procés'

 

El Tribunal Constitucional ha tornat a donar el toc d'atenció als membres de la Mesa del Parlament, que aquest dimecres hauran d'aprovar les conclusions de la comissió d'estudi del 'Procés'.

L'alt tribunal adverteix que aquestes conclusions "contravenen clarament els mandats" del Constitucional i que, per tant, dur-les a tràmit suposarà un desafiament directe d'inconstitucionalitat.

Per això els recorden que e s resposabilitat de dita Taula posar fre a "qualsevol iniciativa que suposi ignorar" el TC.

El Ple del Tribunal Constitucional (TC), per unanimitat, ha estimat l'incident de nul·litat pel qual el Govern de Mariano Rajoy va instar a actuar contra la Comissió d'Estudi del Procés Constituent creada pel Parlament com un dels passos per fer realitat l'anomenada resolució independentista.

No obstant això, no anul·la l'acord pel qual es va crear aquest òrgan i es limita a fixar els límits d'actuació que els seus integrants no han de sobrepassar.

En l'acte donat a conèixer aquest dimarts, el tribunal de garanties adverteix a la cambra autonòmica, i "especialment a la Mesa del Parlament", que l'activitat de l'esmentada Comissió d'Estudi havia de sotmetre "al compliment de les exigències de la Constitució i, singularment, dels procediments per a la seva reforma" i no podrà dirigir-se a la "obertura d'un procés constituent a Catalunya encaminat a la creació de la futura constitució catalana i de l'estat català independent".

La creació d'aquesta Comissió d'Estudis va ser impugnada per l'executiu per suposar un clar incompliment de la sentència per la qual el 2 de desembre passat va declarar inconstitucional l'anomenada resolució independentista.

Ara, el TC acull aquest plantejament i considera que hi ha una coincidència substancial entre l'àmbit d'actuació de la Comissió d'Estudi del Procés Constituent del Parlament de Catalunya i els fins perseguits per la resolució que aquest òrgan ja va declarar inconstitucional.

La Comissió d'Estudis va ser creada el passat 20 de gener i, segons l'incident d'Execució que va presentar l'Advocacia de l'Estat vindria a suposar un intent del Parlament de Catalunya d'eludir els pronunciaments del TC per seguir endavant amb el procés constituent de Catalunya. La Fiscalia General de l'Estat es va sumar a aquesta petició.

LÍMITS A LES COMISSIONS

El TC reconeix que el Parlament de Catalunya "pot crear les comissions d'estudi que tingui per convenient per a 'l'anàlisi de qualsevol assumpte que afecti la societat catalana', tot i que recorda que aquesta facultat" no és absoluta o il·limitada".

Així, subratlla que el Parlament autonòmic pot promoure "una hipotètica reforma de la Constitució" i establir per a això prèviament "una Comissió d'Estudi sobre tal eventual reforma del marc jurídic en vigor".

No obstant això, el plantejament d'una reforma de l'ordre constitucional "té cabuda en el nostre ordenament sempre que no es prepari o defensi a través d'una activitat que vulneri els principis democràtics, els drets fonamentals o la resta dels mandats constitucionals, i l'intent de seva consecució efectiva es realitzi en el marc dels procediments de reforma de la Constitució", estableix el TC.

Segons el Tribunal Constitucional, ia l'empara de la Constitució, les Assemblees de les Comunitats Autònomes gaudeixen de "la més àmplia llibertat per a l'exposició i defensa públiques de qualssevol concepcions ideològiques"; "són escenaris privilegiats del debat públic".

Ara bé, incideix que el principi d'autonomia parlamentària "no pot servir de pretext perquè la Cambra autonòmica arribi fins a l'extrem de 'arrogar-se la potestat de vulnerar l'ordre constitucional que sustenta la seva pròpia autoritat'".

De fet, són les Assemblees parlamentàries les que, "en la seva condició de poders constituïts" -i sense perjudici del que amb posterioritat pugui dir el Tribunal Constitucional si és requerit per a això-, tenen el deure de "vetllar perquè les seves decisions es acomodin, en tot moment, a la Constitució ia la resta de l'ordenament jurídic ", estableix.

COMPROMÍS DE RESPECTE DELS CÀRRECS PÚBLICS

Als titulars dels càrrecs públics no se'ls exigeix "adhesió ideològica" a la Constitució, però sí "el compromís de realitzar les seves funcions d'acord amb ella", recorda el Constitucional, que recorda les seves resolucions anteriors sobre aquest la declaració d'independència

A més, i l TC assenyala el "respecte a l'autonomia parlamentària" fa necessari admetre que "l'activitat parlamentària en el si d'una comissió pot tenir com a objecte analitzar les diferents alternatives possibles per a realitzar, d'acord amb la Constitució, les reformes de la mateixa per satisfer qualsevol pretensió política".

Per això, i en comptes d'anul·lar l'acord pel qual es va crear la Comissió, la interlocutòria del TC fixa el límit que no pot ultrapassar l'activitat de la Comissió d'Estudis: "El que no resulta constitucionalment admissible és que l'activitat parlamentària de 'anàlisi' o 'estudi' es dirigeixi a donar continuïtat i suport a l'objectiu proclamat en la Resolució 1/XI --la obertura d'un procés constituent a Catalunya encaminat a la creació de la futura constitució catalana i de l'estat català independent en forma de república--, que va ser declarat inconstitucional "el passat 2 de desembre.

En definitiva, estableix l'activitat de la Comissió creada és "absolutament inviable si no s'entén condicionada al compliment de les exigències de la Constitució i, singularment, dels procediments per a la seva reforma"; la creació de l'esmentada Comissió no podrà "utilitzar-se, sota pena de afrontar les conseqüències que preveu l'ordenament jurídic, com un intent d'esquivar o eludir la vinculació de tots els poders públics al compliment del que resolt pel Tribunal Constitucional".